El preu de ser valencià: cada habitant va rebre 233 euros menys que la mitjana, la segona autonomia pitjor finançada

Res de nou davall el sol. La Comunitat Valenciana torna a estar a la cua del sistema de finançament, un pòdium que es disputa anualment amb Múrcia. L’autonomia valenciana és la segona pitjor finançada de l’Estat, també per habitant, segons apunta la Fundació d’Estudis d’Economia Aplicada Fedea. L’anàlisi sobre les liquidacions del model de finançament del 2021 aprofundeix en una línia que indiquen tots els informes: el model de finançament, caducat des del 2014, perjudica la situació de la Comunitat Valenciana.

No per previsible la dada deixa de ser alarmant: cada valencià va rebre 233 euros menys que la mitjana dels espanyols. La Comunitat Valenciana va obtindre el 2021 un finançament efectiu de 13.440 milions d’euros, cosa que suposa 2.730 euros per habitant, només per darrere de Múrcia, on cada habitant va obtindre 1.691 euros, mentre que l’espanyola és de 2.963 euros per habitant. El màxim finançament efectiu per habitant va ser el de Cantàbria, amb 3.417 euros, a una distància de quasi 700 euros per capita amb la Comunitat Valenciana i que pràcticament dobla el finançament per habitant de Múrcia.

Segons l’anotació de Fedea, l’investigador de la qual Ángel de la Fuente signa l’anàlisi, amb una mitjana nacional de cent punts el 2021, Múrcia tenia un índex de finançament definitiu a competències homogènies per habitant ajustat del 90,8 mentre que la Comunitat Valenciana el tenia del 92,1, Andalusia del 94,3 i Castella-la Manxa del 95. Les dades de les liquidacions del 2021 apunten que la Comunitat Valenciana continua allunyant-se de la mitjana en finançament: creix un punt la distància i la fundació alerta sobre la reculada registrada amb Múrcia i Castella-la Manxa, que, mantenint-se entre les últimes posicions de la distribució, s’allunyen encara més de la mitjana, malgrat que s’ha millorat el finançament de les autonomies en conjunt.

Els càlculs de Fedea apunten que el volum total del finançament definitiu de les comunitats autònomes de règim comú, mesurat a competències homogènies i igual esforç fiscal, va experimentar el 2021 un increment d’uns 18.000 milions d’euros (el 16%) respecte del 2020 a causa fonamentalment de la recuperació dels ingressos tributaris autonòmics i estatals després de l’enfonsament causat per la crisi del Covid. Aquest increment s’ha vist mitigat en alguna mesura per la reducció en uns 2.500 milions de les transferències extraordinàries de l’Estat per a fer front a la pandèmia, indica.

Mazón: “No hi ha una proposta damunt la taula”

El president de la Generalitat Valenciana, el popular Carlos Mazón, ha tornat a rebutjar les negociacions polítiques per a la investidura que aborden la reforma del model. El dirigent del PP reclama “responsabilitat” per a abordar l’“excepcionalitat” valenciana i critica que es convertisca en “un mercat persa”. “No hi ha un Consell de Política Fiscal i Financera convocat, no hi ha una proposta damunt la taula, hi ha acudits de mercat persa electoral que tornen a sonar-nos desgraciadament a converses en cambres fosques amb els separatistes que volen els Països Catalans”, ha assenyalat als mitjans dilluns a Elx.

El líder popular critica que el Govern central “porta massa temps sense dir res”. “Fa uns anys va parlar d’una proposta que va anomenar esquelet. Com tothom sap, l’única cosa que va fer bé va ser posar-li aquest nom”. Finalment, ha rebutjat el “mercadeig” i ha insistit que hi haja un “reconeixement de l’excepcionalitat valenciana” i una “proposta seriosa en el marc on estiguem tots i no solament uns privilegiats que són els que sembla que siguen déus d’un parnàs especial”.