El PSOE assumeix el concepte de suficiència i equitat que reclama el PSPV per a la reforma del sistema de finançament
El PSOE comença a calfar per a la que serà una de les seues batalles més complexes: la reforma del sistema de finançament autonòmic. La direcció del PSOE ha convocat divendres els seus presidents autonòmics per continuar treballant en la proposta de reforma del sistema i complir el compromís de la seua ministra d’Hisenda, Maria Jesús Montero, de presentar una proposta aquest mes.
La reforma del model, caducat el 2014, genera desigualtats de més de 700 euros per capita entre la comunitat més ben finançada i la pitjor en el règim comú –Cantàbria i la Comunitat Valenciana, respectivament– i implica que les autonomies infrafinançades recórreguen al Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA), un préstec del Govern que incrementa el seu deute. La reforma requereix un acord entre les autonomies i el Govern central en el Consell de Política Fiscal i Financera i l’aprovació per majoria absoluta en el Congrés, per la qual cosa l’acord entre PP i PSOE almenys esdevé imprescindible.
A aquest doble consens han apel·lat els socialistes en concloure la seua reunió sobre finançament autonòmic, en què ha estat present la ministra d’Hisenda. En un comunicat, la direcció de Ferraz crida la resta de les forces polítiques, especialment a les d’implantació nacional, a “definir una posició comuna” per al nou sistema i reclama “lleialtat institucional” entre administracions, amb una crida contra el dúmping fiscal. Sobre els criteris del nou model, en què hi ha discrepàncies serioses entre barons territorials, el partit ha acordat que ha d’incorporar els principis de “suficiència financera” i “solidaritat” entre “nacionalitats i territoris” i insisteix que la capacitat fiscal de les autonomies no condicione l’“equitat” en l’accés dels ciutadans als serveis públics. Aquests principis van ser acordats en termes similars en el 40 Congrés Federal, celebrat a València fa tres setmanes, a proposta valenciana.
En el conclave, el partit es va comprometre a impulsar un model de finançament autonòmic que sufrague el cost real dels serveis públics per evitar greuges entre ciutadans i territoris. Ho va fer amb prou ambigüitat per a arribar a un punt comú, similar a la reunió de divendres, en què hi ha consens que es requereix consens. Fins hui, l’única proposta plausible per a complir aqueixos criteris és que el Govern aporte més fons a totes les comunitats, perquè amb el nou repartiment cap perda posicions.
Els dirigents autonòmics no aconsegueixen una posició comuna sobre el criteri que ha de prevaldre en el repartiment de fons, atesa la diversitat de característiques sociodemogràfiques de la població. La xifra real de residents i usuaris dels serveis públics, l’envelliment de la població, la dispersió territorial o la despoblació són criteris que s’han de computar en el càlcul del cost real dels serveis i que varien en funció de cada autonomia.
A l’eixida de la reunió, el secretari general del PSPV-PSOE i president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, es mostrava raonablement satisfet, atés que el principi d’acord en Ferraz reconeix els plantejaments que ha reiterat en els fòrums autonòmics, malgrat trobar-se en una posició minoritària en aquest fòrum. La trobada estava convocada només amb els presidents socialistes, per la qual cosa ni el secretari general andalús, Juan Espadas, ni el seu homòleg a Múrcia, Diego Conesa, les regions més perjudicades pel sistema, hi han assistit.
El secretari general del PSPV ha advocat en la reunió per un “gran pacte de país per al finançament de l’estat del benestar” amb “tots els partits, totes les formacions, també sindicals i empresarials”. Puig ha reiterat que l’acord no pot abordar-se “des del frontisme”. “Cap frontisme, ni d’unes comunitats contra altres, ni el frontisme de les autonomies contra el Govern”, ha dit en al·lusió a la cimera que impulsa Feijoó a Galícia.
El president valencià ha reconegut que el Govern central ha aportat recursos a les comunitats per a gestionar la crisi sanitària, amb dos fons Covid, els criteris dels quals han beneficiat la Comunitat Valenciana, ajustant el percentatge de fons al pes poblacional. Uns recursos extraordinaris que unes quantes autonomies han reclamat per al pròxim pressupost, entre aquestes la valenciana, que els ha incorporat als seus comptes.
Els fons reivindicatius
El Govern valencià ha inclòs en el seu projecte de pressupostos per al 2022 dues partides que qualifica de reivindicatives. Hisenda, amb les dades dels informes d’experts, incorpora com a previsió d’ingressos 1.336 milions d’euros –la xifra que compensa l’infrafinançament– i mil milions més que, estima, són el sobreesforç fet per la pandèmia que cobriria el fons Covid que es va posar en marxa l’any passat. La previsió d’ingressos no s’ha negociat amb el Ministeri d’Hisenda, però és una reclamació que els dirigents coneixen. Unes quantes autonomies han reclamat al Govern una aportació extraordinària, atés que els efectes de la pandèmia en les arques públiques es mantenen, però fins hui només la valenciana i l’andalusa els han registrat negre sobre blanc en els seus pressupostos.
En l’últim ple en el Congrés, la titular d’Hisenda va esbroncar el Govern andalús per haver inclòs en les seues previsions d’ingressos un fons Covid inexistent, acció similar a la de l’executiu valencià, que incorpora un “fons de transició cap a la nova normalitat” de mil milions d’euros com a “partida reivindicativa”. La ministra Montero va acusar l’executiu de Moreno Bonilla d’“unflar” els seus comptes amb “un pretés fons Covid que no existeix”, i va retraure al president popular que amb una mà promocione la seua “baixada massiva d’impostos” –tots els gravàmens autonòmics es redueixen–, mentre que amb l’altra exigeix més diners al Govern per a costejar els seus serveis públics. En el cas valencià, defensen, la reivindicació ha sigut pública i sonora i respon a la necessitat d’acostar-se a la mitjana espanyola en despesa social, llastrada per l’infrafinançament i la crisi econòmica. El Govern del Pacte del Botànic ha impulsat diverses reformes fiscals encaminades perquè siguen les rendes més altes les que aporten més a les arques públiques, però la falta de fons de l’Estat llastra la comparativa.
La vicepresidenta i portaveu del Consell, Mónica Oltra, ha defensat divendres que els comptes responen a les necessitats de la Comunitat Valenciana: “Hi ha una sèrie de necessitats” que s’han d’abordar en els pressupostos, perquè “és el que es necessita, i més en un escenari en què hem de consolidar i reforçar serveis públics, perquè encara estem en un escenari pandèmic, encara que en millors condicions que fa un any”. “Per això”, ha indicat en la roda de premsa posterior al ple, “es necessita un sistema de finançament just i una compensació del deute acumulat a la Comunitat Valenciana a causa de l’infrafinançament. Això no és perquè gastem més que la resta, continuem estant per davall de la mitjana, però no és que gastem nosaltres molt, és que ingressem poc, perquè està mal redistribuït, està injustament distribuït i no s’atén els principis constitucionals quan parlem en termes de finançament”, ha conclòs.
0