La reproducció assistida repunta un 4,8% després de recuperar els tractaments les dones soles i parelles de lesbianes
La restitució de la sanitat pública per a tots els habitants de la Comunitat Valenciana, empobrida pel PP en plena onada de retallades, ha estat uns dels objectius principals del nou Consell que presideix Ximo Puig.
Tant és així que una de les primeres mesures aplicades per la consellera de Sanitat, Carmen Montón, tot just haver pres possessió del càrrec a mitjan 2015, va ser tornar a les dones soles i parelles de dones la possibilitat de sotmetre’s a tractaments de reproducció assistida, un dret que el PP els va arrabassar l’any 2012.
Dos anys després, el nombre de pacients que s’han sotmés a tècniques d’embaràs han augmentat. Així, segons dades de la Conselleria de Sanitat, els hospitals General i La Fe, dos dels més representatius pel que fa a tècniques de reproducció assistida (encara que se’n duen a terme en tots els hospitals públics), l’any 2014, amb el veto a dones soles i parelles de lesbianes en vigor, van iniciar tractaments a 3.293 pacients.
Un any més tard, després del canvi de Govern en la Generalitat i després de la restitució a l’octubre del dret a sotmetre’s a tècniques d’embaràs a totes les dones sense excepció, es van iniciar tractaments a 3.410 pacients, un 3,5%.
L’any passat, la tendència va seguir a l’alça amb 3.453 tractaments iniciats en aquests dos centres hospitalaris, un 4,8% més que l’any 2014.
Sobre això, fonts de Lambda han comentat que aquesta situació ha estat possible “gràcies al treball dels diferents col·lectius LGTB que van aconseguir que la majoria dels partits polítics es comprometeren a incloure la derogació de la llei discriminatòria en les seues propostes programàtiques per a les eleccions passades”.
El 16% de la població fèrtil té problemes
Precisament, la consellera de Sanitat Universal i Salut Pública, Carmen Montón, va visitar el mes de juny passat les noves instal·lacions de la Unitat de Medicina Reproductiva de l’Hospital General de València, que s’ha traslladat a la primera planta del Pavelló Maternoinfantil on actualment ocupa una superfície de 390 metres quadrats.
L’ampliació i la reforma de la unitat ha consistit a habilitar un espai que integra 3 consultes interconnectades, 3 laboratoris de reproducció assistida (andrologia, criobiologia i embriologia) i un despatx, un quiròfan, un hospital de dia i una zona per a reunions.
També disposa d’una habitació per a l’extracció de semen, 2 sales d’espera (una de general i una altra per a tècniques), vestidors i lavabos, magatzem i zona per a neteja de material. Tot això ha requerit una inversió de 352.890,39 euros.
Segons el gerent de l’hospital, Enrique Ortega, s’està produint un increment important de problemes relacionats amb la fertilitat, que afecta aproximadament el 16% de la població fèrtil: “La infertilitat i el seu tractament genera un gran impacte psicològic i personal que es viu amb una intensitat especial, per això és important tenir a l’abast uns espais adequats i amb uns professionals que acompanyen els pacients en tot el procés perquè s’establisca una confiança i una comunicació que conduïsca a aconseguir el naixement d’un xiquet sa”.
L’edat mitjana de les pacients ateses és de 33 anys i el període mitjà des de la recepció de la proposta fins a la realització de la primera visita en la unitat és de menys d’un mes.
Des que al maig del 2005 aquesta unitat va dur a terme la primera punció oocitària, ja ha dut a terme més de 6.000 tractaments.
El 2016 es van atendre un total de 5.424 consultes successives i 775 visites noves i es van fer 579 tractaments iniciats: inseminació artificial, criotransferència i fecundació in vitro, amb una taxa d’embaràs total del 18,58 % en inseminació, la criotransferència va aconseguir un 51,47% i la fecundació in vitro, un 47,24%.
Durant en el primer semestre del 2017 ja s’han registrat 1.892 visites i s’han dut a terme 202 tècniques de reproducció humana. Cal remarcar que el 70% de les transferències es fan d’un sol embrió perquè s’obtenen molt bons resultats.
