Sentència contra el “turisme de trasplantaments” perquè els pobres no siguen “proveïdors d'òrgans humans” destinats a rics

Es tracta d’una valoració de les proves “complexa”, resumeix la secció segona de l’Audiència Provincial de València en la sentència que ha condemnat un milionari libanés i uns quants dels seus familiars i col·laboradors que van intentar adquirir a Espanya un fetge per a un trasplantament. La sentència confirma la culpabilitat tant dels intermediaris com dels reclutadors de donants a canvi d’emoluments econòmics i recorda que la legislació espanyola i internacional en la matèria pretén evitar que els pobres es convertisquen en “proveïdors d’òrgans humans” de rics malalts en el context del “turisme de trasplantaments”.

Hatem Akkouche, condemnat a huit mesos i un dia de presó per un delicte de promoció, afavoriment o facilitació de trasplantament il·legal d’òrgans humans aliens, patia el 2013 una malaltia hepàtica. Chawki i Hassan Akkouche, dos dels seus nebots condemnats tots dos a tres anys i un dia de presó, van exercir d’“enllaç” a Espanya entre el seu oncle i “persones reclutades com a possibles donants”, segons els fets provats de la sentència. El fill, per part seua, ha sigut condemnat a un any i mig de presó.

Adel Aa Baraka, que va exercir “tant la captació de possibles donants com la funció d’enllaç” amb una clínica privada de València, ha sigut l’acusat amb la condemna més alta: tres anys i tres mesos de presó. El seu paper, segons l’Audiència Provincial de València, va ser “crucial”.

Els condemnats “van idear un pla” per a captar a Espanya donants vius d’òrgans. Així doncs, “van contactar i es van reunir” amb persones sense recursos i els oferien fins a 40.000 euros pel seu fetge o ofertes de treball. Els nebots i el col·laborador acompanyaven els possibles donants a la clínica per a la realització de proves mèdiques, amb un cost total aproximat d’uns 12.000 euros, segons la Fiscalia, abonats per una empresa de la família domiciliada a Novelda (el Vinalopó Mitjà).

La trama va localitzar fins a huit possibles donants, entre ells una refugiada a qui van assegurar que el trasplantament “era una cosa molt senzilla”. La persona captada amb qui el procés va arribar més lluny va ser un home de nacionalitat romanesa que Adel Aa Barakase va fer passar per amic de Hatem Hatouche amb vista a oferir un trasplantament de manera gratuïta i altruista. L’home va acudir a dos centres mèdics, però va ser rebutjat perquè no resultar creïble el caràcter altruista de la seua oferta, ja que ni parlava la mateixa llengua que el receptor ni compartia la nacionalitat o la religió.

Encara que en un primer moment les proves mèdiques fetes al Líban indicaven que el fill del condemnat no podia donar-li el seu fetge (era massa menut), una nova prova a Espanya va avalar el trasplantament, fet finalment el 26 d’agost de 2013 a l’Hospital Clínic de Barcelona de manera gratuïta i altruista.

El procediment contra els acusats es va iniciar quan la responsable d’una ONG va denunciar que una dona algeriana havia rebut una oferta d’“una quantitat important de diners a canvi d’un renyó”. A partir d’ací, els investigadors de la Policia Nacional van esbrinar les intencions dels familiars de l’acabalat libanés i les seues gestions en diverses clíniques amb persones sense recursos susceptibles de ser donants.

Les perquisicions van incloure la intervenció de converses telefòniques davant la possibilitat que hi haguera una “organització de compravenda d’òrgans humans fora de les vies legals”, segons va relatar la cap del Grup d’Homicidis de la Policia Nacional durant el judici.

A l’inici de la vista, les defenses dels acusats van anunciar que havien fet una donació “irrevocable” de 30.000 euros a l’Organització Nacional de Trasplantaments, que exercia l’acusació representada per l’Advocacia de l’Estat. La defensa del milionari libanés al·legava que cap dels testimonis va reconéixer que fora sabedor dels fets. Els seus familiars sostenien que l’acusació es basava en “meres sospites i conjectures”.

I Adel Aa Baraka, captador i enllaç dels possibles donants, defensava que tenia un “contracte verbal” amb la clínica privada de València on es van fer la majoria de les proves i que aquesta pretesa “relació comercial” era anterior a conéixer la malaltia de Hatem Hatouche. A més, també s’escudava en el fet que “no ha rebut mai diners de la família” libanesa.

Evitar que els pobres siguen “objecte de tràfic”

La sentència recorda que el Codi penal espanyol va incloure un precepte d’una directiva europea per garantir nivells de qualitat i seguretat dels òrgans humans destinats al trasplantament per garantir un alt nivell de protecció de la salut.

El 2004, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va alertar que la venda d’òrgans era contrària a la Declaració Universal de Drets Humans, i exhortava els metges perquè no feren trasplantaments si tenien sospites de què l’òrgan havia sigut objecte d’una transacció. Així doncs, els programes de trasplantament d’òrgans han de basar-se en els principis de donació voluntària i no retribuïda.

La sentència de la secció segona de l’Audiència Provincial de València recorda que la llei espanyola pretén protegir la integritat física i la dignitat de les persones, “evitant que aquestes, pels seus condicionaments econòmics, puguen ser cosificades, tractades com un objecte detentor d’òrgans” o fins i tot convertir-se en “objecte de tràfic”.

La sentència, de què ha sigut ponent el magistrat Salvador Camarena Grau, incideix que el sistema nacional de trasplantaments s’erigeix en “altruista i solidari” per a l’obtenció d’òrgans per a “malalts que ho necessiten”. En definitiva, es tracta d’evitar que, “abusant de la seua posició de vulnerabilitat, les capes més desfavorides de la població es convertisquen en proveïdors d’òrgans humans per als més rics”, conclou la sentència.