Un testimoni clau fabulador davant les perquisicions de l’UCO: les emboscades en el cas Taula per a lliurar el PP de la seua caixa B

En una mítica escena del Padrí II, la inoblidable saga sobre la màfia dirigida per Francis Ford Coppola, el testimoni Frank Pentangeli es retracta sobtadament de les seues acusacions contra la família Corleone. Lluny de la ficció, en la sala de la secció segona de l’Audiència Provincial de València, en què es jutja l’antiga mà dreta de Rita Barberá per la pretesa caixa B del PP, en el marc del cas Taula, es va viure una escena similar aquesta setmana.

La retractació de Jesús Gordillo Jiménez de la Plata, testimoni protegit a l’inici de la macrocausa, va causar una satisfacció gens dissimulada en les defenses, especialment en el lletrat José María Corbín, cunyat de Rita Barberá, i indignació en les acusacions i en el tribunal mateix. La nova versió del testimoni clau va ser tan basta que el president del tribunal el va advertir diverses vegades de les conseqüències del fals testimoniatge, amb penes de sis mesos a dos anys de presó.

El testimoni va incórrer en falsedats evidents pel que fa al lliurament que va fer a un mitjà de comunicació de documentació clau sobre la mecànica de finançament en B de la campanya de Rita Barberá per a les eleccions municipals del 2007. El mateix diari digital Valencia Plaza va desmentir immediatament la nova versió de Gordillo.

El que va ser assessor del vicealcalde de València llavors, Alfonso Grau, va sostindre davant la incrèdula mirada de les acusacions que un misteriós home el va amenaçar perquè aportara ingent documentació comprometedora sobre l’entramat empresarial del finançament en B de la campanya de Barberá. Només va arribar a dir que la pretesa amenaça es va produir en un carrer de València.

Durant més de sis anys, en què va declarar de nou en una altra causa de corrupció i va comparéixer en una comissió d’investigació municipal, no va denunciar les preteses amenaces. De fet, va ratificar davant el jutge instructor les seues declaracions en seu policial a la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil.

De passada, Gordillo va acusar en la segona sessió l’UCO de pressionar-ho i li va tirar tota la culpa a un mort: l’empresari Vicente Sáez, de qui va dir que consumia pretesament “cocaïnes” i “prostitutes”. La nova versió del testimoni coincideix en algun dels punts amb la que va donar Marcos Benavent, autodenominat ionqui dels diners, quan va decidir canviar per complet la seua estratègia de col·laboració amb l’UCO i la Fiscalia Anticorrupció.

Les acusacions comptaven en un principi amb la basa de Gordillo en una causa que afecta de ple les clavegueres comptables del PP de València. D’altra banda, la vespra de la declaració de Gordillo, durant la primera sessió del judici, els agents de la Guàrdia Civil encarregats de les perquisicions van confirmar que el PP va manejar fins a dos milions d’euros en la campanya del 2007, molt per damunt dels 150.000 euros que marcava la normativa electoral com a sostre de despesa, i amb un compte bancari sense cap control. L’entramat va abonar un míting electoral de Mariano Rajoy per a encimbellar Rita Barberá, per una suma de 233.401 euros.

El relat dels uniformats de l’UCO també va incloure l’intent d’“esborrament massiu de proves”, que va evitar un informàtic extern a qui va semblar sospitosa la petició, així com les delacions anònimes que van rebre els investigadors.

La declaració pericial de l’interventor de l’Estat adscrit a la Fiscalia Anticorrupció, prevista per a l’arrancada de la segona setmana de sessions del judici, serà un altre dels moments clau per a apuntalar les tesis de les acusacions.

Anticorrupció i l’acusació popular, que exerceix Compromís, sol·liciten per a Grau nou anys de presó per un presumpte delicte de malversació i un altre de suborn; cinc anys per a José Salinas i Juan Eduardo Santón (exresponsables de dues fundacions municipals) per malversació, i un any per a María del Carmen García Fuster, exsecretària del grup municipal popular, per suborn.

Les dues causes nascudes del cas Taula

Les conseqüències de l’inopinat canvi de versió de Jesús Gordillo, actualment funcionari en el Servei Econòmic Pressupostari de l’Ajuntament de València, són imprevisibles. Tant per a la sentència de la peça separada A del cas Taula com per a la seqüela d’aquesta macrocausa: el cas Azud. En aquesta segona instrucció, en què figura com un dels principals investigats el lletrat José María Corbín (cunyat de Barberá que exerceix la defensa de García Fuster), Gordillo va declarar davant l’UCO el 20 d’octubre de 2017 (quan les perquisicions del cas Azud romanien secretes).

Les defenses en Azud ja es freguen les mans davant la bandada de Gordillo. De fet, una de les defenses ja va sol·licitar fa mesos que declarara de nou en aquesta segona causa, una petició rebutjada per la jutgessa instructora.

L’antecedent més immediat en matèria de retractacions en el cas Taula, el del ionqui dels diners, no va evitar que Marcos Benavent fora condemnat en dues de les peces separades: la J, quasi huit anys de presó i la B (cinc anys).

Malgrat la retractació de Benavent, que es va autocinculpar de manipular els àudios que van destapar el cas Taula, els tribunals que van dictar severes condemnes en totes dues peces van defugir el seu sobtat canvi de versió i van apuntalar les seues sentències respectives en les abundants proves incriminatòries més enllà de les gravacions. La nova versió del ionqui dels diners és una de les bases amb què la defensa d’Eduardo Zaplana pretén afeblir l’acusació contra l’expresident autonòmic en el cas Erial, una altra de les causes nascuda de Taula.

El cas Azud és la pròxima parada de la trajectòria de Jesús Gordillo com a testimoni estel·lar. La seua declaració davant l’UCO també la va ratificar davant la jutgessa instructora. Està per veure si, de nou, apareix un home misteriós que el va amenaçar o la seua versió resulta encara més original.