El Tribunal Suprem avala que un alcalde d’esquerres vetara una vetlada de boxa patrocinada per la ultradreta

El Tribunal Suprem ha avalat que l’exalcalde de Vinaròs (el Baix Maestrat) entre el 2015 i el 2019, Enric Pla, vetara la concessió d’un espai municipal per a la celebració d’una vetlada de boxa patrocinada per l’empresa Levantina de Seguridad SL, històricament vinculada a l’extrema dreta valenciana i a l’advocat José Luis Roberto, dirigent del grupuscle España 2000.

La celebració de la jornada, organitzada per un club de boxa de la localitat i per la federació valenciana, estava prevista per al 4 de març de 2017 en el pavelló poliesportiu municipal. No obstant això, en una reunió mantinguda per l’alcalde llavors amb els organitzadors unes setmanes abans, Pla va manifestar que no se celebraria “si no s’eliminava del cartell anunciador” la firma Levantina de Seguridad SL com a patrocinadora, “atés que és una empresa d’extrema dreta i va contra la democràcia”.

La mercantil, amb una facturació de sis milions d’euros anuals, és una mena de calador laboral de la ultradreta extraparlamentària valenciana. L’exalcalde governava amb la marca d’esquerres ‘Tots i totes som Vinaròs’.

El 23 de febrer de 2017, l’endemà de la reunió, en un ple municipal, l’alcalde va explicar els motius de la cancel·lació, adduint que els “principis ètics” propugnats per l’empresa “no eren compatibles amb el sistema democràtic” i que no era “aconsellable associar el nom de Vinaròs amb la concentració de persones d’aquesta ideologia”.

El primer edil va ser imputat pel Jutjat d’Instrucció número 2 de Vinaròs, per un presumpte delicte de prevaricació arran d’una denúncia de l’empresa, representada pel lletrat d’extrema dreta Manuel Salazar. No obstant això, la secció primera de l’Audiència Provincial de Castelló va dictar el 2020 el sobreseïment lliure i l’arxivament de la causa (en la pràctica, una absolució abans del judici).

Levantina de Seguridad va recórrer contra la decisió, al·legant que, a més del presumpte delicte de prevaricació, també s’hauria produït un presumpte delicte d’incitació a l’odi i a la discriminació per raons ideològiques i un altre comés en ocasió de l’exercici dels drets fonamentals i de les llibertats públiques.

Per contra, la secció primera de la Sala Penal del Tribunal Suprem (TS), en una sentència la ponent de la qual ha sigut la magistrada Carmen Lamela, considera que l’empresa ultra es limita a afirmar “sense més raonament” l’existència dels presumptes delictes d’odi. A més, les manifestacions de l’alcalde es van produir en l’àmbit municipal i en un “context marcadament polític” i la seua decisió no es va adoptar en el si d’un expedient administratiu.

“No s’hi observa discriminació”, segons el TS

El consistori “estava obert a cedir el pavelló”, però “no en qualsevol cas ni de manera incondicional”. El primer edil es va limitar a comunicar les seues condicions al president de la Federació de Boxa de la Comunitat Valenciana. Tampoc hi havia una petició oficial ni un expedient administratiu, un fet que qüestiona de pla el presumpte delicte de prevaricació imputat a Enric Pla.

En definitiva, “no s’observa cap discriminació d’un servici públic per raó de la ideologia de la societat patrocinadora”. L’“única finalitat” de la denegació del poliesportiu va ser “evitar que es produïren enfrontaments en l’esdeveniment o fora al carrer per manifestacions d’ultradreta”, sosté la sentència, que és ferma. El TS imposa les costes a Levantina de Seguridad SL.

L’alcalde, segons la sentència, també pretenia que “no s’associara amb l’Ajuntament de Vinaròs una ideologia determinada”. A més, tal com al·legava el Ministeri Fiscal, la denegació de l’ús de les instal·lacions “obeïa més a raons d’ordre públic”.