Trobades dues dècades després milers de peces d’un mural de 140.000 euros encarregat per Carlos Fabra al seu artista de capçalera

El pintor i escultor Juan Ripollés va ser l’artista de capçalera de Carlos Fabra, l’expresident de la Diputació de Castelló processat per ocultar el seu patrimoni per no pagar els seus deutes amb Hisenda, malgrat manejar 26 milions d’euros en comptes bancaris. Tant és així que l’habitatge de l’expolític del PP en una luxosa urbanització, escorcollada durant l’operació policial, té alguna obra de Ripo al jardí. 

L’artista és autor de la famosa escultura de l’aeroport de Castelló, que va costar 300.000 euros segons el contracte subscrit. “Representa un individu múltiple amb la projecció d’eixida d’un avió de dins del cap”, va explicar Ripollés quan es va inaugurar l’obra a l’entrada de la infraestructura aeroportuària, encara sense avions en aquella època. 

El conegut escultor també va fer un altre encàrrec per al seu amic Carlos Fabra fa més de dues dècades que ha aparegut abandonat, polsós i desmuntat en la cotxera de la institució provincial situada en l’avinguda de València de Castelló. 

L’encàrrec, segons han denunciat els responsables actuals de la Diputació (en mans de l’esquerra des de fa tres anys), va costar 140.000 euros i estava destinat a conformar un mural al pati de la plaça de les Aules de Castelló. Les 8.000 peces ceràmiques del mural s’han trobat durant unes faenes de neteja de les instal·lacions, encara que bé podria tractar-se de treballs arqueològics sobre el caciquisme en la llarga etapa del fabrisme, una època en què els fons públics es disparaven alegrement amb pólvora de rei. 

El mural de Ripo, compost per les pesants peces de ceràmica i amb el títol ‘Cant a Castelló i als seus pobles’, tenia 29 metres d’alt per 13,5 d’ample. L’encàrrec, de l’any 2000, va costar 23,2 milions de les antigues pessetes (quasi 140.000 euros). Els operaris de la Diputació han trobat aquesta estructura mentre escometien l’adequació de les instal·lacions de la cotxera, que presentava una deterioració important, per a situar al seu interior un magatzem per a proveir els ajuntaments castellonencs amb productes d’equips de protecció individual (EPI) mentre dure la pandèmia.

Els veïns van rebutjar fa dues dècades que el mural s’instal·lara en la façana d’un edifici que dona a l’Espai Cultural Obert Les Aules situat en la plaça del mateix nom i, a més, els tècnics van desaconsellar l’operació pel fet de tractar-se d’una estructura de grans dimensions que podia originar problemes de seguretat. Pel que sembla, després dels problemes per a la instal·lació, les peces de ceràmica van quedar abandonades en 106 palets, que han aparegut polsosos i abandonats en la cotxera de la institució provincial, per a sorpresa majúscula dels seus responsables actuals. 

Un “bunyol” difícilment reconstruïble

La diputada de Patrimoni, María Jiménez, ha explicat dimecres que, “després dels 21 anys transcorreguts des de l’adquisició del mural, ens trobem davant uns fets que són responsabilitat de l’equip de govern del Partit Popular liderat per Carlos Fabra, però també de l’equip de govern del seu successor Javier Moliner, del qual formaven part persones com Vicent Sales i Susana Marqués, que en l’actualitat continuen sent diputats provincials”. 

Jiménez ha recordat que el director del Museu de Belles Arts va enviar el 2013 un document al negociat de Patrimoni en què advertia que el mural s’havia inscrit amb el registre del museu, “però malgrat això a l’equip de govern de Javier Moliner sembla que no li va picar la curiositat”. La diputada provincial considera que “les 8.000 peces abandonades en la cotxera representen la imatge de quasi 140.000 euros tirats pel terra per la deixadesa dels anteriors equips de govern del Partit Popular en la Diputació de Castelló”.

En la compareixença davant els mitjans duta a terme en la cotxera provincial, la diputada de Cultura, Ruth Sanz, ha sigut categòrica quan ha assegurat que estem davant “un despropòsit”. “No posem en dubte en dubte el valor de l’obra de Ripollés, un artista de prestigi reconegut, però és obvi que el que van fer els anteriors governs del PP amb aquest assumpte va ser tirar per terra els recursos públics de la Diputació i de les ciutadanes i ciutadans de la província de Castelló”, ha afirmat.

La diputada provincial ha insistit a titlar l’operació de “bunyol” per l’existència de fitxes i motles numerats “que no concorden, malgrat que porten imprés el mateix dígit”. Una circumstància que ha portat els tècnics de la casa a advertir que “fins i tot ajuntar totes les peces resultarà molt complicat”.