València crearà un centre de suport a la malaltia mental gràcies a una injecció de 82 milions de la Generalitat en serveis socials

L’Ajuntament de València posarà en marxa un nou servei d’atenció a la malaltia mental el 2023, incrementarà la plantilla de benestar social en 291 professionals d’ací al 2024 i duplicarà la quantia destinada a l’equip específic per a la infància i adolescència.

Això gràcies al contracte programa subscrit amb la Generalitat pel qual el consistori rebrà 82,4 milions d’euros fins al 2024 i que permetrà reforçar els recursos dirigits a persones majors, família, el col·lectiu LGBTI o migrants, entre altres. L’alcalde, Joan Ribó, va presentar dimecres el pla en el Saló de Vidre, juntament amb la vicepresidenta del Consell i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra. El primer edil va subratllar que “la inclusió social és un dret de tots i totes i l’hem d’aconseguir entre tots i totes”.

L’alcalde, que va estar acompanyat de la regidora de Serveis Socials, Isabel Lozano, i altres membres de l’equip de govern, va anunciar la creació del Servei d’Atenció i Assessorament per a la Malaltia Mental, “totalment nou”, previst per al 2023.

L’objectiu, va exposar Ribó, és facilitar a les persones destinatàries una atenció diürna de suport psicosocial i accions de seguiment “perquè puguen aconseguir, dins de les seues possibilitats, la integració social i laboral i la màxima qualitat de vida”. El màxim responsable de la ciutat va assenyalar que “les persones amb trastorn mental han format part històricament dels grups socials més desfavorits i oblidats” i “la pandèmia ha evidenciat la necessitat d’implementar nous serveis per millorar la nostra salut mental”.

Així mateix, l’alcalde va remarcar “l’increment important de recursos humans” que implica el conveni amb l’Administració autonòmica. La plantilla de benestar social augmentarà en 291 professionals, repartits entre les categories d’assessors jurídics, psicòlegs, treballadors i educadores socials, tècnics d’integració social i auxiliars administratius, fet que contribuirà “a la millora de la relació interpersonal dels professionals de serveis socials amb les persones usuàries, a qui se situa en el centre de l’atenció”.

Un altre recurs reforçat amb aquest pla és l’Equip Específic d’Atenció a la Infància i l’Adolescència, dedicat als xiquets, xiquetes i adolescents en situació de vulnerabilitat, risc, desemparament o amb mesures jurídiques de protecció, així com a les famílies d’acolliment. Ribó va recalcar que a partir del 2022 “pràcticament duplica la quantia” respecte del 2019 i el 2020, cosa que “permetrà disposar d’equips de caràcter interdisciplinari més complets i millorar la ràtio d’atenció per professional”.

Igualment, els quatre centres de dia municipals per a persones majors començaran a obtindre finançament autonòmic, que fins al moment no tenien. D’altra banda, s’elaborarà un Diagnòstic sobre les realitats de la població LGTBI a la ciutat de València i un Pla per a la Diversitat Sexual i de Gènere, denominat DIVERSIA, en què ja es treballa. També s’impulsaran consells locals i zonals d’inclusió i drets socials, “una vegada que es publique el decret que estableix els models de processos participatius en matèria de serveis socials”.

Pla pluriennal

Durant la presentació, l’alcalde va explicar que fins l’any passat el finançament autonòmic per a serveis socials s’instrumentava mitjançant una subvenció nominativa anual a l’Ajuntament, mentre que ara es fa a través d’un pla pluriennal, que abasta els exercicis 2021-2024. La màxima autoritat de la ciutat va detallar que el 2015 l’aportació de la Generalitat va ser de 5,3 milions d’euros, que va anar incrementant-se fins a arribar a 13,7 milions d’euros el 2020.

Amb el contracte programa, va apuntar Ribó, el consistori aporta cinc milions d’euros i percebrà de l’Administració autonòmica, fins al 2024, un total de 82,4 milions d’euros repartits en quatre anualitats: 18,97 milions d’euros el 2021; 21,06 milions d’euros el 2022 i el 2023, i 21,6 milions d’euros el 2024. “Significa multiplicar quasi per quatre el que ens vam trobar el 2015”, va remarcar.

En aquest sentit, la vicepresidenta del Consell i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, va incidir que el pla pluriennal persegueix “l’estabilitat del finançament” i “uns serveis socials dignes i professionals, ben dotats de recursos humans i materials i al servei de les persones”. De la seua banda part seua, la regidora de Serveis Socials, Isabel Lozano, ho ha qualificat com el “mitjà per a possibilitar una revolució molt important, la de la construcció d’un sistema universal de serveis socials sense precedents”.

Serveis socials inclusius

La vicepresidenta es va referir com “la pedra angular” de l’actual Sistema Públic Valencià de Serveis Socials a la Llei de serveis socials inclusius “que ha deixat arrere les polítiques basades en l’assistencialisme, la mirada caritativa i paternalista i, a vegades, també clientelista”.

Aquesta llei, va assegurar, és l’instrument jurídic que “blinda” els drets socials de la ciutadania valenciana, que planifica, ordena i corregeix “la gestió del passat amb un canvi de paradigma cap al sistema públic digne, i deixa de banda el mercantilisme, i va cap al municipalisme”.

Ha sigut el desenvolupament d’aquesta llei la que ha permés posar en funcionament instruments essencials com, per exemple, el contracte programa, que protegeix les plantilles dels serveis socials d’atenció primària amb el finançament dels equips professionals respectius.

Per això, va acabar la vicepresidenta, “era tan important posar ordre a aquesta situació i garantir l’estabilitat i la continuïtat del personal, amb la tranquil·litat necessària per a exercir amb professionalitat la seua tasca”.