València facilita llicències per a promoure la construcció de 646 habitatges protegits en 9 barris

Diversos edificis d'habitatges de València.

“Dels 21 expedients que hi ha actualment a l’Ajuntament de València sobre habitatges de protecció pública (HPP) tots tenen la llicència concedida, llevat d’un, que està pendent que el promotor esmene les deficiències detectades en el projecte, per poder concedir la llicència d’obres”.

Així ho va afirmar fa poc la vicealcaldessa i regidora de Desenvolupament Urbà, Sandra Gómez, que a més va destacar que des del consistori “hi ha una voluntat real de generar un parc públic d’habitatges, que es desenvolupen tant des del sector públic com del privat”, i va recordar: “En total tenim llicències concedides per a la construcció de 646 habitatges de protecció pública, cosa que suposarà que 646 famílies puguen optar a un habitatge digne a un preu assequible”.

Fonts municipals van comentar que aquests habitatges sorgeixen de la iniciativa privada gràcies a l’augment de reserva de sòl per a HPP del 10% al 30% aprovat des de Desenvolupament Urbà. En concret, les promocions que ja estan en una fase avançada de construcció se situen al Safranar, Sant Antoni, Nou Moles, Malilla, Aiora, la Ciutat de les Arts i les Ciències, la Punta, la Malva-rosa i Favara.

La responsable de l’àrea de Desenvolupament Urbà va posar en valor la faena que està fent-se des del Servei de Llicències Urbanístiques, amb accions com l’increment del personal o l’optimització dels processos, “que ha permés passar de més de 10.000 llicències paralitzades l’any 2015, a menys de 1.200 el 2022, la qual cosa suposa reduir el volum en un 90%”. Actualment queden en cua menys expedients de les llicències que se sol·liciten cada any, per la qual cosa el termini mitjà de concessió de llicències és menor d’un any“.

178.000 metres quadrats de sòl residencial

Un altre dels temes que va destacar la regidora és la posada en marxa de 178.000 metres quadrats de sòl residencial que l’Ajuntament ha dut a terme des del 2015.

Gómez explica que aquesta mesura ha sigut possible gràcies a la realització i el desbloqueig de grans projectes urbanístics com el del Parc Central, de 58.000 metres quadrats; el del Grau, de 54.000 metres quadrats; el de la Font de Sant Lluís, de 25.000 metres quadrats de sòl residencial i 90.000 metres quadrats de terciari; així com la resolució d’un bon nombre de buits urbans dins de la ciutat, com al Camí Fondo del Grau, Pare Doménech, Moncayo, el Camí Reial, les Drassanes o Malilla Sud, entre altres.

Gómez va explicar que “una altra de les maneres de generar sòl residencial i de serveis són les operacions de renovació urbana en zones consolidades, que permeten generar sòl per a nous habitatges i serveis en zones ja consolidades”, tal com va explicar la regidora, aquestes polítiques de regeneració urbana són una “aposta per un model de creixement que, en compte d’expandir la ciutat, regenera i renova la ciutat construïda”.

Un dels exemples és el de Vara de Quart, una zona degradada que permetrà reconvertir un sòl industrial de més de 59 hectàrees en un nou barri que inclourà edificis d’oficines i habitatges, o les antigues casernes d’Enginyers i Artilleria, a la Creu Coberta, on es renovarà tota aquesta zona, substituint usos ja obsolets per edificis nous amb fins a 900 habitatges, que completaran la trama del barri, unint-lo amb els nous sectors del Parc Central.

Etiquetas

Descubre nuestras apps

stats