‘Gorretes’: l’etern conflicte per al qual ningú té solució a València
Aparcar el cotxe pels carrers de València sense passar per caixa sembla pràcticament impossible. No solament per l’àmplia zona blava, sinó perquè, a més, les zones amb més trànsit estan infestades d’aparcadors de cotxes o‘gorretes’, fet que moltes vegades implica un doble pagament, el de l’ORA i el de l’aparcador de torn, i això fa desesperar els ciutadans.
Els diferents organismes implicats en la lluita contra aquest fenomen s’han vist impotents a l’hora d’aturar-lo fins ara, malgratl’allau de queixes veïnals.
En els últims anys, la Policia Local els sancionava d’acord amb la Llei de seguretat viària, per obstaculitzar el trànsit. A la tercera denúncia a un mateix aparcador, s’alçava una acta per desobediència a l’autoritat i se’l portava davant de la Fiscalia, que obria diligències i, en funció dels fets, presentava una denúncia judicial, generalment per coaccions.
No obstant això, les denúncies tenien poc recorregut i comportaven sancions mínimes que en la majoria dels casos no es pagaven,perquè es declaraven insolvents.
Davant de la improductivitat d’aquest protocol d’actuació, la Fiscalia va demanar a la Policia Local que deixara d’enviar-los aparcadors de cotxes, llevat que es donaren circumstàncies greus, com araagressions o danys als vehicles. Aquesta mesurava fer que caigueren en picat les denúncies en els últims 3 anys. Actualment, la majoria d’aquestes denúncies se’ls imposa d’acord amb l’Ordenança municipal de circulació, que comporta una multa econòmica que,a la pràctica, és gairebé impossible de cobrar.
Les denúncies cauen en picat
Segons dades de la Policia Local, els agents van posar 1.579 denúncies l’any 2012, l’any següent 803 i l’any passat van ascendir a 638. Segons les mateixes fonts, del gener fins ara s’han imposat 57 denúncies, s’han obert diligències judicials a 39 ‘gorretes’ i s’ha identificat 462 persones.
Pel que fa a les actuacions de la Fiscalia, de les 747 denúncies interposades el 2010 (48 per agressions), es va passar a un centenar el 2011, mentre que la resta d’anys fins ara s’han acostat al mig centenar de mitjana (39 el 2012, 61 el 2013 i 22 el 2014).
El canvi de color polític a l’Ajuntament de València, que ha passat d’estar governatpel PP de Rita Barberá a fer-ho pel tripartit d’esquerres (Compromís, PSPV i València en Comú), amb Joan Ribó (Compromís) al capdavant, no ha comportat un gran canvi d’actitud per a tractar d’aturar aquest fenomen.
De fet, fonts municipals han explicat que, més enllà de les tasques de control policial, tractaran d’incloure “els ‘gorretes’ en els diferents plans d’inserció sociolaboral que execute l’Ajuntament”, encara que no han especificat molt més.
Els agents es veuen impotents
Pel que fa a aquest tema, des del Sindicat Professional de Policia Local i Bombers (SPPLB) de València han demanat que els doten de “més eines legals per a poder actuar contra ells”, ja que amb la normativa actual “la faena dels agents no serveix per a res, els ‘gorretes’ continuen situant-seals mateixos carrers”.
Segons ells, el problema és la sensació d’impunitat que tenen a hores d’ara: “La multa econòmica tant els fa, perquè són insolvents;qui no pagara la multa se l’hauria de castigar amb algunamena de treball en benefici de la comunitat”.
Precisament, la Policia Local va posar en marxa fa tres anys un programa pioner per a tractar de dissuadir els aparcadors de cotxes. La iniciativa consisteix a fer que condemnats a treballs en benefici de la comunitat per haver comés delictes de trànsittreballen com a ‘gorretes’ als voltants dels punts més calents, com la nova Fe.
No obstant això, aquesta mesura només ha aconseguit desplaçar-los uns quants metres o, en alguns casos, a altres zones de la ciutat; aquesta mesura, doncs, tampoc no ha fet solucionar el problema de manera global.
Mentrestant, els ‘gorretes’ continuen campant al seu aire als voltants de l’Hospital General, de la seu de Trànsit, de Juan Llorens, de l’Albereda, del’avinguda d’Aragó, de Blasco Ibáñez, del centre comercial Arena o en carrers com ara el del convent de Jerusalem o la plaça del Mercat i adjacents.
