La portada de mañana
Acceder
PSOE y PP afrontan empatados el nuevo ciclo electoral con Vox en el 19%
El desafío de poner la tercera dosis a la población sana y joven
OPINIÓN | Pablo Casado os da las gracias, por Antón Losada

El Vaticà lliura el bisbat d’Oriola-Alacant al polèmic monsenyor Munilla abans del relleu de Cañizares

El bisbe Munilla.

El papa Francesc ha anunciat dimarts el nomenament de monsenyor José Ignacio Munilla Aguirre, fins ara bisbe de Sant Sebastià, com a nou responsable de la diòcesi d’Oriola-Alacant, després de la renúncia com a bisbe diocesà de monsenyor Jesús Murgui Soriano. El sant pare accepta la renúncia que Murgui va presentar el 17 d’abril de 2021, data en què complia 75 anys, el límit d’edat que fixa el dret canònic per a ocupar aquest càrrec.

Munilla estava a Guipúscoa des del 2010, on ha protagonitzat polèmiques sonades per les seues declaracions contràries a l’avortament, al feminisme, a l’homosexualitat o a la masturbació. El seu nomenament va ser rebut amb un manifest en contra de prop de 200 membres de la diòcesi. El 77% del clergat guipuscoà va afirmar que no era “la persona idònia” per al càrrec per ser afí a doctrines més conservadores com les del president de la Conferència Episcopal Espanyola llavors, José María Rouco Varela (el bisbe també va llançar dards contra el procés de pau que va acabar amb la dissolució d’ETA).

De la seua banda, Murgui va ser nomenat bisbe d’Oriola-Alacant el 2012, després que el papa Benet XVI acceptara la renúncia del prelat anterior, monsenyor Rafael Palmero, també per motius d’edat. En aquell moment Murgui ocupava la seu de Mallorca (anteriorment va ser administrador apostòlic de Menorca i bisbe auxiliar de València). La presa de possessió de Munilla està prevista per al pròxim 12 de febrer de 2022.

José Ignacio Munilla se suma així al capdavant neoconservador de l’Església valenciana davant del papa Francesc, liderat per l’arquebisbe Antonio Cañizares. No obstant això, tal com va publicar fa poc El Confidencial Digital, el Vaticà té previst substituir el cardenal Cañizares a causa de problemes de salut i a haver complit l’edat reglamentària de jubilació en el clergat. Així doncs, Cañizares ja hauria presentat la seua carta de renúncia. 

El càrrec a València és clau per a la Santa Seu, perquè s’ha erigit en una de les capitals de la dissidència ultra contra el Papa. L’arquebisbe Antonio Cañizares va distingir fa poc en la Universitat Catòlica de València, un poderós centre privat, el cardenal Robert Sarah, un dels líders ultraconservadors de l’Església, com a doctor honoris causa, en un acte a què va assistir la plana major de Vox i que va comptar amb la presència del nunci apostòlic a Espanya, monsenyor Bernardito Auza, el màxim representant diplomàtic del Vaticà. 

El nou bisbe d’Oriola-Alacant afirma que “allò que més dignifica la dona és el do de la maternitat” o que “la defensa de la vida no pot tindre excepcions”, sobre l’avortament en casos de violació, entre altres arguments pròxims a l’extrema dreta. També ha afirmat que els homosexuals “necessiten el guariment de les ferides afectives provinents de la infància i l’adolescència” o que la masturbació és “violència sobre el cos, perquè pretén arrancar-li el plaer, sense viure a canvi la veritat de l’amor que li dona sentit”. 

Jesús Murgui s’ha acomiadat del seu càrrec dimarts, després de l’anunci oficial de la Santa Seu. “Amb tot això, amb la meua gratitud total a Déu, perquè m’ha concedit el do de poder servir-lo en aquesta entranyable diòcesi d’Oriola-Alacant durant més de nou anys, amb la meua gratitud a tots els col·laboradors (...) que m’han sostingut i m’han acompanyat en tot aquest temps beneït; vull deixar patent que em produeix una profunda satisfacció en el Senyor el nomenament de monsenyor José Ignacio Munilla, perquè crec que representarà molt bé a Oriola-Alacant Jesucrist, Bon Pastor”, ha declarat.

El nou bisbe d’Oriola-Alacant ha anunciat en una roda de premsa la seua incorporació al bisbat alacantí: “Si bé és cert que l’Església és sinodal, com estem reflexionant en aquest moment, al mateix temps l’Església és apostòlica i jeràrquica, i aquest principi ens preserva del perill de dissenyar la vida eclesial des de les nostres estratègies personals”. “Per això”, prossegueix Munilla, “acull amb obediència gojosa el nou encàrrec que posa a les meues mans el sant pare, i li agraïsc la confiança que deposita en mi, immerescudament”.

Un bisbat amb nou milions anuals d’ingressos

El bisbe ixent de la diòcesi d’Oriola-Alacant deixa uns comptes sanejats, segons l’últim balanç disponible en el portal de transparència, del qual va informar elDiario.es. La diòcesi va disparar els seus ingressos per arrendaments fins a 925.299 euros, més del doble que l’exercici anterior, en què els lloguers van proporcionar 453.892,34 euros, un 5% del total. Els lloguers de la diòcesi han augmentat des del 2017 (195.675 euros) i coincideixen amb un increment dels ingressos per herències i llegats (de tot just 14.638 euros el 2017 passen a 122.969,34 l’any següent) i unes subvencions públiques corrents per valor de 15,5 milions. 

Murgui a penes va gastar 920.653 euros en activitats assistencials, encara que va destinar un milió a ajuda a l’Església universal, un concepte que es refereix a la injecció directa de fons a l’Estat de la Ciutat del Vaticà. La retribució del clergat alacantí ha ascendit a 4,6 milions, entre sous de sacerdots i religiosos, quotes a la Seguretat Social i altres prestacions socials. El bisbat alacantí va anotar el 2018 uns impostos per uns modestos 4.196,74 euros per uns ingressos totals de nou milions d’euros.

Etiquetas

Descubre nuestras apps

stats