Ximo Puig: “Les autonomies som part fonamental de l’estat del benestar i hem de tindre el finançament adequat”

Si una cosa genera acord al voltant del sistema de finançament autonòmic és estar en contra del sistema de finançament autonòmic. Almenys entre les anomenades autonomies perifèriques, de règim comú, amb independència del seu color polític. La idea l’enunciava el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, agafada del seu homòleg andalús, Juan Manuel Moreno Bonilla, en una trobada organitzada pel Cercle d’Economia dijous a Barcelona sobre el model territorial espanyol.

Catalunya ha acollit un intent promogut pels empresaris de recuperar la normalitat en les relacions d’aquesta comunitat amb la resta de l’Estat, davant el ministre de Política Territorial, Miquel Iceta, present en un acte de reivindicació d’una estructura més federal, que trasllade el centre de poder de Madrid i el repartisca entre el mapa que compon Espanya. El Cercle d’Economia, impulsor de l’esdeveniment, recorda les reivindicacions –algunes ja històriques– de l’Estat autonòmic: avançar cap a un model menys radial d’infraestructures, el Corredor Mediterrani i la seua unió amb l’eix Atlàntic, la connexió amb infraestructures insulars o la reforma del sistema de finançament. Madrid és una aspiradora de recursos, però també un pol potent de poder i d’infraestructures, que aconsegueix que tota comunicació passe per la capital. “El model multipolar va perdent força”, lamentava Teresa García Milà, directora de la Barcelona Graduate School of Economics i moderadora de la taula amb els presidents autonòmics de Galícia, Alberto Núñez Feijóo; Andalusia, Juan Manuel Moreno Bonilla; de les Illes Balears, Francina Armengol, i de la Comunitat Valenciana, Ximo Puig.

Els dirigents autonòmics van reclamar un model de cogovernança i recorden que l’Estat espanyol és un estat de les autonomies, no com a cessió, sinó de ple dret, reconegut en la Constitució. Van recordar també que són les autonomies les que suporten la prestació de serveis públics bàsics, no com a ocurrència, sinó com a principi constitucional. I perquè tots els ciutadans gaudisquen dels drets reconeguts, les autonomies necessiten suficiència financera. “Les autonomies som una part fonamental de la gestió de l’estat del benestar i hem de tindre el finançament adequat”, reivindicava Puig, abrigallat pels dirigents autonòmics. Del finançament autonòmic depén l’estat del benestar, les principals competències del qual –Educació, Sanitat i Serveis Socials– estan cedides a comunitats autònomes, algunes de les quals han de fer un sobreesforç constant, crònic, per arribar a una cobertura mínima de serveis bàsics.

“La reforma del finançament és una exigència absoluta”, va reiterar el president valencià, que apunta que la resposta ha de tindre en compte la suficiència financera i el principi d’equitat, com indica la llei de finançament de les comunitats i la Carta Magna. Puig, a qui la reunió de la ministra d’Hisenda amb la plataforma valenciana en defensa d’un finançament just li ha valgut unes certes complicacions l’última setmana, va alternar el to reivindicatiu amb la complicitat respecte al Govern. “Aquesta vegada si que hi ha hagut una resposta”, afirmava pel que fa als recursos durant la pandèmia, “però cal generar una suficiència financera, actualitzar el sistema”. “Cal posar damunt la taula la qüestió, asseure’s, ha de ser per la via del consens”, va insistir Puig, que busca sumar els dirigents populars a la taula. Feijóo i Moreno Bonilla sumen als seus problemes financers variables com la dispersió de la població o l’envelliment, que no entren en l’equació valenciana.

La pandèmia, considera el president valencià, ha suposat un experiment de cogovernança positiu, amb les successives reunions interterritorials i les conferències de presidents, però no pot quedar-se en una cosa conjuntural. “La cogovernança ha de donar-se en uns paràmetres que no depenguen de la voluntat del Govern”, va enunciar Puig, recollint precisament un argument que alguns parlamentaris han vingut apuntant respecte a la reforma del finançament autonòmic. El dirigent valencià reclama “un exercici de federalisme”, una reducció de la bretxa de rendes entre autonomies –qüestió que, a parer seu, l’Estat encara no ha sabut resoldre– i de descentralització “real” de les institucions de l’Estat, així com del sistema de transport. “L’estructura de l’Estat ha d’avançar, modificar-se”, va insistir.

En les hores prèvies a la ponència, el president valencià va mantindre una trobada amb la seua homòloga balear, el ministre Iceta i l’exministre Salvador Illa, hui cap del PSC en el parlament català. Una foto dels dirigents socialistes amb qui Puig pretén forjar la seua aliança mediterrània, que tindrà com a símbol la cimera valenciano-balear del juliol vinent, i l’enèsim intent per teixir una xarxa de poder que no passe per l’M-30.