Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
La portada de mañana
Acceder
La ley de vivienda cumple un año: los expertos dan soluciones a la falta de pisos
El PSOE da por desactivado el desgaste de la amnistía tras el éxito electoral en Catalunya
Opinión - El suicidio de Europa. Por Rosa María Artal
Crònica

Zaplana no remunta contra la UCO

L'expresident de la Comunitat valenciana José Luis Olivas (3d) i l'expresident de la Generalitat valenciana i exministre Eduardo Zaplana (1d) durant el judici per Erial.

Francesc Arabí

València —

0

La mare de Forrest Gump deia que la vida és com una caixa de bombons, mai no saps què et tocarà. A les declaracions judicials, com a la vida, sempre hi ha marge per a la sorpresa. Aquest divendres, 19 d'abril, va arribar a Zaplana i al seu lletrat, Daniel Campos (que és fiscal), l'hora de desplegar l'estratègia processalista d'intentar anul·lar la causa invalidant el registre en què van confiscar els documents del sirià, les pistes dels quals van conduir l'expresident, així com les primeres indagacions per part de la UCO de la Guàrdia Civil. I al mig dels interrogatoris sobre la part contractant de la primera part va saltar la notícia: “Zaplana treballava a Telefónica”.

Va estar deu anys a la companyia. Fins ara se sabia que va cobrar 600.000 euros de sou base (pluses i complements a banda) des del 2008 com a delegat a Europa de l'empresa aleshores presidida per César Alierta. Però gràcies al cap del grup operatiu de la UCO s'acaba de saber que Zaplana “treballava”. El fiscal Pablo Ponce li va preguntar a l'agent si al registre del despatx de Zaplana a la seu central a Madrid van veure “indicis”, “molts papers a taula”… En definitiva, si van apreciar senyals de doblegar el llom. Sí, allà es “desenvolupava activitat laboral”, va sentenciar l'agent a les 10.20 del matí. La notícia bomba va passar, la veritat, inadvertida entre els membres del tribunal, els acusats, i els periodistes presents a la Sala Tirant I.

Tercer grau de la defensa

A la primera jornada de les testificals van comparèixer set integrants de la UCO als quals la defensa de l'expresident va sotmetre a un tercer grau sobre el com (com es va iniciar la investigació), una vegada perduda la batalla del què. A la més pura tradició zaplanista d'intentar lliurar-se pels papers, un cop acorralat pels diners. Pels diners de les comissions a canvi de les concessions públiques de les ITV i el Pla Eòlic, reconegudes aquesta setmana pels empresaris Vicente i José Cotino i el que va ser cap de gabinet del president, Juan Francisco García. Anul·lar la causa per circumstàncies alienes al fons de l'assumpte és el que va passar en el cas Naseiro (el Suprem va invalidar els enregistraments el juny de 1992), o a l'IVEX-Julio Iglesias, un procés judicial que va morir per prescripció gràcies al fet que el jutge Luis Carlos Presencia Rubio el va ofegar per inanició.

La discreció per norma

La Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil viu als antípodes del zaplanisme, una religió pionera a institucionalitzar el bòtox polític, la impostura i el frau, principis constitucionals en aquesta societat tiktokera, en què es viu a l'aparador 24/7/365. Enrolar-se a la UCO és, avui, com allistar-se a la Legió fa quaranta anys. Una prova de supervivència, de resistència a la invisibilitat, una vacuna contra la vanitat. A la UCO viuen, per prescripció judicial i per seguretat, a la clandestinitat. “Vostè és l'agent E167XXA?”, va preguntar el president del tribunal, Pedro Castellano. “Sí”. No tenen dret a nom, tenen matrícula. Com els guionistes de cinema o els fisioterapeutes esportius, ningú se'n recorda en moments de glòria.

Però no tot són desavantatges. No estan mal pagats. Si els set que ahir van comparèixer davant del tribunal estalviessin el sou íntegre de gairebé mig any, podrien perfectament llogar el iot FranJack a l'empresa Camper&Nicholsons Internacional per navegar un parell de setmanes per la Costa Blava. És el que va fer Zaplana a l'estiu del 2009, quan va prendre el sol amb familiars i amics en aigües de Niça en una excursió nàutica de 70.000 euros pagada per l'empresa Zarcar SL, de l'amic Paco “El Gasofa”.

Encara que sense cara ni nom, en aquesta causa Zaplana els atorga un paper “protagònic”, que diria el testaferro Fernando Belhot, en el suposat complot general contra ell que la secció V de l'Audiència de València ja ha tombat dues vegades als recursos. Però la defensa seguirà acampada en aquesta tàctica, amb la col·laboració de l'exjonqui dels diners, Marcos Benavent, o l'excomissari José Manuel Villarejo, entre d'altres.

A voltes amb l'escorcoll

El cas Erial va néixer d'una costella del cas Taula. Concretament dels sis documents, l'anomenat “full de ruta”, trobats entre les sis caixes i 120 discos durs de documentació incautada al despatx de Ramiro Blasco, llavors advocat defensor de Benavent. Va ser un escorcoll autoritzat pel jutge instructor de Taula, Víctor Gómez, condicionat que només s'emportaren material relatiu a aquest cas. Per què van treure els documents que no tenien a veure amb Taula? On apareix Zaplana en aquestes sis fulles?... El lletrat de Zaplana va insistir com un martell piló a qüestionar aquesta diligència. I els quatre agents amb responsabilitat van ser contundents en explicar tots els detalls de la seua actuació, avalada per l'Audiència Provincial. Es va decidir escorcollar el despatx en constatar, a través de seguiments, com un vehicle conduït per un germà de Benavent va traslladar entre el 12 i el 14 de maig del 2015 caixes de documents entre el domicili familiar a Benigànim, un habitatge de Cofrents on guardava ingent documentació i el despatx del seu advocat al carrer de Yecla de València.

Els investigadors van entendre que aquell material, del trasllat del qual tenien constància, podia resultar rellevant en la causa Taula. Els agents van coincidir que es van emportar aquests papers (entre la resta) perquè contenien diversos elements que apuntaven a un possible “blanqueig de capitals” i no era descartable, abans de fer més indagacions, que pogueren tindre relació amb la macrocausa Taula, a la qual, segons va recordar un agent, ja estaven investigades més de 100 societats. L'advocat de Zaplana va qüestionar la sospita en un blanqueig de capitals. “Mire, porte 12 anys dedicat a la investigació econòmica. Vaig veure que ací es parla de procediments de licitació pública, d'empreses a Luxemburg, de quanties econòmiques… Per mi la lectura era clara, ho vaig veure claríssim”, va concloure.

Més que suficient per emportar-se els papers per fer més indagacions atès que “in situ”, va aclarir, no es podien treure més conclusions. Al lloc de l'escorcoll es va fer “una anàlisi somera, no al detall, per anar discriminant... I si llegeixes ”referències a societats i a operacions societàries a Luxemburg, l'assumpte ja té interès en si mateixa“, va apuntar el cap del dispositiu d'aquesta operació. Als papers apareixien deu empreses, alguna com Poinds Ned SL, de Carlos Paz, amic de Zaplana i adjudicatari d'un dels concursos de privatització de les ressonàncies magnètiques. Juntament amb les mencions a les ITV i al Pla Eòlic, durant el regnat de Zaplana, donava peu a indagar per aquesta pista, va aclarir un altre agent.

Esperances en una remuntada

L'expresident Zaplana va seguir les declaracions amb l'atenció de qui espera un miracle. Amb cara de confiar en una d'aquelles remuntades del seu Madrid, adobades amb canapès a la llotja del Florentino. Mentrestant, Juan Francisco García, expresident de l'Estudiantes i home de bàsquet, li va clavar la mirada durant no menys de cinc minuts seguits. Com si estigués fent pràctiques d'hipnosi.

Llavors va comparèixer l'agent que va col·locar el dispositiu d'escorta a la cafeteria de la setena planta de l'Hotel Wellington de Madrid el 18 d'abril del 2018. Aquell dia, Zaplana i el testaferro uruguaià Fernando Belhot van parlar del format dels bitllets que li faria arribar el lletrat a l'expresident, que va dir que necessitava liquiditat. El muntatge tècnic es va instal·lar dies abans. “Sabíem el lloc, però ni dia ni hora”. “Quan ens van avisar que ja estaven reunits, li vam donar al botó”, va explicar l'agent de la UCO.

Mètodes capdavanters

Que siguen un grup d'elit de la Guàrdia Civil, amb formats i experts analistes no exclou el domini de les tècniques primàries. La tecnologia capdavantera permet resoldre enigmes. El simple ofici, també. “Com van desxifrar el que deien els documents on hi havia tatxons?”, va preguntar l'advocat Daniel Campos a un dels agents. El guàrdia civil va aixecar les dues mans com si subjectés un paper: “doncs ho mires així, al besllum…”.

Els remeis de tota la vida solen funcionar. Per exemple, poseu l'orella. 25 de gener del 2018, cafeteria de l'hotel Agir de Benidorm. En una taula conversen Zaplana, Joaquín Barceló Pachano, Francisco Grau i Robert Edgar Batauche, tots acusats a Erial. A la taula del costat, hi ha asseguts dos agents de la UCO. Un d'ells, va explicar les paraules i els conceptes que va escoltar i va anotar amb registre horari. Va sentir parlar d'“una persona que ha deixat la carrera i ho pot explicar tot”; van comentar el nom d'un tal Ximo; Batauche va parlar del 1999 i d'una dona; també sobre un jutge; van citar el “fiscal de l'Audiència Provincial d'Alacant”… I el Banco Popular, i el Sabadell… Es van sentir les xifres “70.000 euros en interessos” i 200.000 euros. I van comentar “la possibilitat d´entrar en un concurs”.

El guàrdia civil va explicar que a les 19,15 hores tots se'n van anar. No sense abans sentenciar Zaplana: “Ens van enganyar a l'últim moment”. Aquest agent va declarar per videoconferència. L'expresident mirava atent a la pantalla amb cara de preguntar-se: ¿A quina martingala m'estaria referint? No hi ha ment amb prou gigues per allotjar 28 anys d'embolics i corrupteles.

Etiquetas
stats