Villena respira amb la limitació per la Generalitat de l’ús de sòl arran de l’al·luvió de projectes de plantes solars

La política de la Generalitat Valenciana per a facilitar el trànsit energètic cap a les energies renovables va provocar també un al·luvió de projectes en el territori valencià fonamentalment de plantes solars, i la localitat on possiblement més projectes s’han presentat ha sigut Villena amb més de 30, però de diferent viabilitat, prova d’això és que l’Administració autonòmica ja n’ha desestimat almenys mitja dotzena dels presentats.

Aquesta febra de projectes extensius de plantes fotovoltaiques ha provocat que el Govern valencià hi intervinguera i el mes d’abril passat publicara un decret llei de mesures urgents en resposta a l’emergència energètica i econòmica originada per la Guerra a Ucraïna. El decret limita a un 3% el sòl no urbanitzable comú que es pot destinar a la ubicació d’instal·lacions de plantes fotovoltaiques. Amb això Villena ha vist com es limita la quantitat del seu territori que es pot destinar a aquest objectiu, fet que s’ha agraït fins i tot des de l’Ajuntament de la localitat.

Villena és un enclavament estratègic, localitat de l’Alt Vinalopó que limita amb les províncies de València, Múrcia i Albacete, té una extensió de 34.500 hectàrees i amb una àmplia franja d’hores de radiació solar a l’any. Però a més té una bona ubicació d’infraestructures, ja que a prop estan les subestacions elèctriques de Beneixama i de Saix, essencials per a absorbir el nou volum d’energia que es genere amb les plantes solars.

Villena busca l’“equilibri”

Amb aquesta situació, i després de la restricció aprovada pel Consell, l’edil d’Urbanisme de Villena, Javier Martínez, ha manifestat que el nou escenari “permet aclarir molt la situació real a què se sotmeten els municipis i sobre la qual cal donar una resposta més enllà de l’immobilisme, davant el creixement del preu de l’energia, l’absoluta dependència de tercers països i una crisi mediambiental d’efectes cada vegada més severs”.

El regidor assenyala que, a partir d’ara, “una vegada que s’ha determinat un màxim –indistintament de les sol·licituds que hi haja damunt la taula– l’Ajuntament i la conselleria hauran de determinar quines són aquestes 500 hectàrees disponibles, tenint en compte que han de ser no urbanitzables comunes i complir els requisits, entre altres, de no estar sota cap règim de protecció ambiental, no estar catalogades com a inundables, disposar del nivell de pendent que fixa la norma i minimitzar l’impacte paisatgístic”.

Javier Martínez indica: “El primer pas correspon a les autoritats autonòmiques, determinar la viabilitat de les propostes i, com s’ha vist, no totes seran acceptades pel seu impacte o afecció. Una cosa és veure el volum de sol·licituds i una altra quines s’aprovaran. Fins hui, les rebutjades per conselleria són moltes”. Posteriorment, s’analitzaran les que disposen d’un informe d’impacte ambiental per veure quin territori ocupen i en quines condicions.

El regidor reconeix que a Villena s’ha produït alarma social a causa del nombre de les sol·licituds presentades, però explica: “La nostra posició de ser cauts i prudents, mesurant la balança per establir un principi d’equilibri entre el respecte al territori i la necessitat de fer apostes per models d’energia verda i sostenible, ha sigut la correcta”.

Per a Martínez, “encara queda molt de recorregut i molta faena per davant per a garantir que no es perda sòl amb valor agrícola, natural i paisatgístic, al mateix temps que Villena no deixe passar una oportunitat de generar noves activitats econòmiques, nous llocs de treball i una possibilitat de contribuir al medi ambient amb energies més sostenibles”.