Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
La portada de mañana
Acceder
La izquierda presiona para que Pedro Sánchez no dimita
Illa ganaría con holgura y el independentismo perdería la mayoría absoluta
Opinión - Sánchez no puede más, nosotros tampoco. Por Pedro Almodóvar

Rafa Climent: “Haurem de posar-se molt seriosos davant Madrid”

Rafa Climent, alcalde de Muro del Comptat i candidat a primàries de Compromís

Moisés Pérez

Valencia —

Experiència municipal per a la política autonòmica. Aquesta és la proposta de Rafa Climent (Muro del Comtat, 1960). Alcalde de la població que el va veure nàixer des de l’any 1999, Climent es presenta per encapçalar la llista autonòmica de Compromís per Alacant, on hi haurà d’enfrontar-se a quatre companys més. Reivindica la seua gestió al consistori murer, qualificada per alguns de paradigma de l’economia del bé comú, tot i que durant l’actual legislatura algunes de les decisions del govern que forma amb el PSPV-PSOE han generat polèmica. Vespra de les votacions presencials, ens rep al seu despatx a l’ajuntament de la població alacantina.

Porta 16 anys a l’alcaldia de Muro del Comtat. Per què ha decidit no presentar-se de nou com alcaldable i, en canvi, optar a liderar la llista autonòmica de Compromís per Alacant?

Per una banda, ja havia decidit no presentar-me a les eleccions municipals, ja que 16 anys al capdavant del govern d’un poble són moltíssims i calia deixar pas a altra gent per què continuen un projecte de poble que, malgrat els errors, jo considere que és paradigma al País Valencià pel que fa a la bona gestió. Això sí, sempre parlant des de la humilitat. D’altra banda, el que sorgira l’oportunitat de traslladar les formes de gestió des de l’honestedat i el rigor que ens han caracteritzat a Muro a la resta del País Valencià i la necessitat de canviar les polítiques, de fer-ho al servei de les persones, em van fer prendre aquesta decisió.

Hi ha quatre candidats més que opten a liderar la llista autonòmica de Compromís per Alacant. Que aporta de diferent vostè?

Bàsicament, l’experiència en la gestió, ja que cap dels altres quatre candidats han gestionat mai. És a dir, el bagatge en la gestió, en la negociació, en arribar a consensos i en prendre decisions que tenen incidència en el dia a dia dels veïns del poble.

D’entre els quatre candidats que competeixen en vostè, tant Mireia Mollà pel temps que porta sent diputada a les Corts, com Josep Nadal per la seua condició de cantant del grup La Gossa Sorda, són més coneguts per la gent. El ser menys conegut li pot restar opcions?

No ho sé. És veritat que mediàticament Mireia per la seua condició de diputada autonòmica puga ser més coneguda que jo i que el cantant de La Gossa Sorda, Josep Nadal, siga bastant conegut. Però, jo me’n recorde quan nosaltres anàvem en un taxi i Rafa Climent era alcalde de Muro i no teníem moltes alcaldies arreu del País Valencià. Ara, que pareix que anem en AVE, Rafa segueix com alcalde. Per altre costat, Muro i el seu alcalde també està a la palestra, per la consideració de què el nostre poble és paradigma de l’economia del bé comú. A més, fins i tot, jo crec que els altres candidats, tant Marian com Crespo, són també coneguts per la majoria de la gent que participarà a les primàries. Al final, aquest factor no crec que serà el determinant.

A causa de les reserves de pluralitat, el seu màxim contrincant serà Josep Nadal. Que hi haja altre candidat de La Marina, com Josep Crespo, pot afavorir-lo a vostè?

Podria, sempre i quan, el vot siguera comarcal. Però, en aquest cas el vot és de totes les comarques del sud en el seu conjunt. És veritat que amb dos candidats, el vot de La Marina podria dividir-se, i això a priori podria beneficiar-me, però realment no sé si passarà així.

Ha mantingut encontres conjunts amb Josep Crespo. Ha firmat amb ell algun tipus de pacte?

Alguna xerrada he mantingut amb ell, però no he firmat cap pacte amb cap dels altres quatre candidats. I tampoc puc dir si els altres n’han fet algun. He participat en actes en tots els candidats i, personalment, puc dir que el clima ha sigut bo, de respecte total. Pense que arribar a algun tipus de pacte seria frau. I nosaltres treballem sempre des de l’honestedat.

Candidata a la presidència elegida, quotes que encotillen les votacions de les llistes, els llocs d’eixida de la província de València sabuts... Qué s’ha fet mal en el disseny de les primàries?

Jo crec que no és el moment de parlar d’això, però si cal fer una reflexió. Probablement no és el millor reglament possible, però és el que ens hem donat i l’hem d’acceptar, sabent que Compromís és una cooperativa de partits per ara. I dic per ara, ja que si Compromís vol ser més emergent del que ho és ara, haurà de confluir en un partit únic. Personalment, a mi m’hauria agradat que s’haguera buscat una fórmula on tots hagueren partit de zero. Si confluírem en un únic partit, està clar que després no hauríem de mirar si el número u o el dos és del Bloc, Iniciativa, dels Verds o d’Adherits.

Per tant, reconeix que no tots els candidats parteixen de zero.

Evidentment. Però, no ho diu Rafa, sinó que ho diu el reglament. Qui es llig el reglament sap que no tots parteixen absolutament de zero.

Amb una situació on la Generalitat bordeja la fallida i els valencians pateixen un infrafinançament crònic, quines són les seues propostes per canviar el País Valencià?

El primer que haurem de fer quan governem, per què anem a fer-ho, serà auditar, per tal de conèixer l’estat real de les coses. Una vegada fet, caldrà prioritzar i planificar. I quan fem això, caldrà dir la veritat a la gent, dient-los: “Aquesta és la situació que ens hem encontrat”. A partir d’ací, haurem de prendre mesures com dignificar les víctimes del metro o un pla de xoc contra les desigualtats i la pobresa, per tal de fer front a la situació d’emergència social. Però, també, i torne a repetir, planificar en sanitat o educació, sabent que revertir la concertada o la privada no és viable a curt termini, sinó que caldrà planificar a mig i llarg termini. Al seu lloc, haurem d’apostar per una diversificació del teixit productiu, per reindustrialitzar el País Valencià, etc. Caldrà planificar-ho tot, però assumint la situació i tenim en compte el com anem a fer-ho. És molt important el com, haurem d’explicar com anem a fer les coses.

Aleshores, com planteja resoldre el problema del finançament, clau per dur endavant qualsevol política?

Haurem de renegociar el deute, que és allò que ens estrangula i ens deixa molt poc marge de maniobra. Si aconseguim que ens condonen part del deute com a Andalusia, fantàstic. Si no, caldrà renegociar el seu pagament. A més, també haurem de negociar amb l’Estat quin finançament ens pertoca als valencians i valencianes, ja que en el que ens arriba no tenim prou per a cobrir els serveis bàsics. Per tant, caldrà que ens posem molt seriosos davant Madrid.

Però, supose que saben els riscos que hi ha. Madrid pot tallar l’aixeta en qualsevol moment.

Per descomptat. I si s’ha de plantar-se, ho farem. És importantíssim que la societat civil vaja unida. Tant empresaris, com partits polítics, sindicats, ONG’s, associacions, etc. No podem anar cada u pel nostre costat com s’ha fet durant aquests anys de govern del PSPV-PSOE amb Lerma o del PP amb Zaplana, Camps o Fabra.

Etiquetas
stats