La València de Ribó: d’emblema del PP a bastió dels valencianistes

Sembla ahir que els valencians van apostar pel canvi en les passades eleccions municipals. Han passat, però, quatre anys des del 24 de maig de 2015.

Després de 24 anys amb Rita Barberá al capdavant de l’Ajuntament de València, el PP, assetjat per casos de corrupció ben sonats (Taula, Imelsa, Emarsa, etc...), va perdre la meitat dels regidors i va caure de 20 a 10 escons (la majoria absoluta en són 17).

Compromís es va convertir en la segona força més votada i va pujar de tres edils a nou; es va iniciar així la legislatura del canvi amb l’alcalde Joan Ribó al capdavant i amb el suport del PSPV (cinc edils) i de València en Comú, ara Unides-Podem-Esquerra Unida (tres regidors). El PP va passar a l’oposició al costat de Ciutadans, que va aconseguir sis escons.

Els resultats de les eleccions autonòmiques del 28 d’abril han situat Compromís com a primera força a València i l’enquesta del CIS indica que la coalició pot guanyar el 26 de maig amb un marge ben ampli sobre el segon grup, que serien els socialistes.

L’emblema de tota una època del PP ha esdevingut un bastió dels valencianistes. Ribó, un polític a les antípodes de Barberá, que va obrir les portes de l’Ajuntament perquè fora visitable, fins i tot, el seu famós balcó i que va amb bicicleta o a peu al despatx cada dia, pot convertir-se en un dels alcaldes del canvi més consolidats.

En matèria de gestió, també ha capgirat de manera important el model de ciutat que hi havia fins ara; s’ha passat d’una ciutat en què el vehicle privat era el protagonista a un procés de canvi de concepte que va des de l’inici de les actuacions encaminades a convertir en zona de vianants el centre històric i les places més importants (Reina, Bruges, Mercat, Ajuntament i Sant Agustín), fins a la calma del trànsit amb la implantació de carrils bici i zones 30 en tota la ciutat.

A més, s’han desbloquejat projectes emblemàtics per a la ciutat paralitzats durant els anys del PP al capdavant de l’Ajuntament i de la Generalitat, com l’aparcament subterrani de la plaça de Bruges (abandonat des del 2011) o la línia 10 del tramvia que uneix Russafa amb Natzaret (paralitzada des del 2011), reactivada per la Generalitat amb la col·laboració de l’Ajuntament.

En matèria urbanística, s’ha apostat pel soterrament de les vies de la Serradora en l’àmbit del PAI del Grau. Malgrat que el pla inicial preveia dissimular les vies amb un terraplé, fet que va alçar polseguera entre els socis de Govern, finalment Ribó es va reunir amb el ministre de Foment, José Luis Ábalos, que es va comprometre a encetar els tràmits per a fer l’estudi informatiu de la prolongació del túnel de la Serradora que actualment parteix en dos el futur desenvolupament urbanístic del Grau.

Polítiques socials, mobilitat i reducció de deute

Els èxits principals del nou Govern municipal s’han caracteritzat pels avenços importants en aspectes socials, en mobilitat sostenible i en gestió econòmica. A més, s’han desbloquejat projectes fonamentals per a la ciutat paralitzats durant els anys del PP al capdavant de l’Ajuntament i la Generalitat.

En el primer dels àmbits, la lluita contra la pobresa energètica que afecta el 26,3% dels ciutadans ha sigut un dels cavalls de batalla de l’Ajuntament. Dins de les mesures que ja s’han implantat hi ha les subvencions per a fer front als rebuts d’aigua, de llum i de gas, que s’han fet augmentar gairebé un 50%. Només el 2018 es va destinar un total de 668.302 euros a 3.431 ajudes.

Aquestes mesures són possibles gràcies als acords de col·laboració amb les entitats subministradores, com Emivasa, Iberdrola i Castellar. I també amb nous convenis que s’han aconseguit amb Endesa i Naturgy.

Així mateix, des dels serveis socials municipals s’ha mediat per a evitar desnonaments per impagament d’hipoteques. Només entre l’any passat i enguany s’han evitat 350 desnonaments de famílies que no podien pagar, si bé és cert que continua havent-hi desallotjaments per impagament de lloguers.

La mobilitat ha sigut, sens dubte, una de les banderes principals del Govern municipal. La xarxa de carrils bici bidireccionals ha augmentat de 123 quilòmetres el desembre del 2013 als 156 quilòmetres actuals, amb l’anell ciclista que envolta el centre històric com a gran aposta. Aquesta infraestructura ha fet augmentar un 35% l’ús de l’anell en un any, mentre el trànsit d’automòbils hi ha baixat un 2,6%.

A més, l’Empresa Municipal de Transport (EMT) ha posat en marxa l’abonament social ‘Amb tu’ de l’EMT, que permet viatges il·limitats a persones desocupades amb rendes baixes i a les seues famílies per 10 euros. També hi ha l’abonament infantil, que permet viatjar debades als menors d’11 anys.

L’entitat ha dut a terme diverses remodelacions en les línies i està immersa en un procés de renovació de la flota d’autobusos amb la incorporació de 176 autobusos nous i la compra d'altres 200.

També s’ha avançat pel que fa a la reducció de vehicles privats al centre històric amb la semiconversió en zona de vianants de l’entorn de la Llotja, de les Torres de Serrans o l’obertura del nou pàrquing de la plaça de Bruges.

Quant a la gestió econòmica, en aquests quatre anys de govern del tripartit el deute ha baixat dels 964,5 milions d’euros del PP el 2012 als 405 milions d’euros; amb això, el càlcul per a finals del 2019 situa la previsió de deute en 370 milions.

El termini de pagament als proveïdors s’ha reduït de 60 dies a 1,12 dies amb què s’ha tancat l’any 2018 i l’Ajuntament ha aconseguit desvincular-se del pla d’ajustament imposat per Hisenda als consistoris més endeutats.

La corporació ha estalviat més de 14 milions d’euros en electricitat en tres anys i mig gràcies a les mesures d’eficiència energètica impulsades, fet que suposa un 20,1% d’estalvi econòmic per a les arques municipals.

D’altra banda, s’han assolit una altra sèrie de fites, com la inauguració de la primera fase del Parc Central, la declaració de València com a Capital Mundial de l’Alimentació per a l’any 2017 per part de les Nacions Unides, a través de la FAO (Organització per a l’Alimentació i l’Agricultura), i també la declaració de les Falles com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per part de la Unesco, un procés que va arrancar el 2011, però que es va materialitzar el 2016.

Retards en les inversions i embós al Cabanyal

L’altra cara de la moneda dels quatre anys de gestió del Govern d’esquerres la representen principalment els retards en l’execució de projectes a causa, en part, de la falta de personal en la gran majoria de les àrees per a tramitar-los per la pèrdua progressiva en els anys de la crisi afavorida per la taxa de reposició.

Així doncs, només durant l’any passat es van executar el 47% de les inversions previstes i es van quedar sense assignar gairebé 80 milions d’euros.

Un exemple ben clar d’aquest problema és la conversió en zona de vianants de la plaça de la Reina, projecte aprovat l’estiu del 2017; les obres, però, encara no han començat.

Queden pendents també la reurbanització de les places del Mercat i de Ciutat de Bruges, que disposen d’un projecte seleccionat, i la conversió definitiva en zona de vianants de la plaça de l’Ajuntament.

Un altre dels grans projectes amb què el nou Ajuntament es va comprometre i que s’ha quedat a mitjan camí ha sigut la revitalització del Cabanyal, barri mariner amenaçat per la prolongació de l’avinguda de Blasco Ibáñez projectada pel PP i paralitzada per la ministra socialista Ángeles González-Sinde.

Malgrat les expectatives creades, l’equip de Govern tan sols ha pogut reurbanitzar uns quants carrers i aprovar in extremis el nou pla urbanístic, que descarta definitivament la prolongació de l’avinguda a través del barri. No obstant això, no ha sabut donar resposta als greus problemes de convivència que arrossega el Cabanyal derivats del tràfic de drogues i de l’ocupació il·legal d’habitatges.

Al setembre, l’equip de Govern municipal només havia pogut executar un 1% d’un pla d’infraestructures dotat amb 30 milions (15 milions procedents d’Europa) per a rehabilitar el barri.

Altres assignatures pendents han sigut les municipalitzacions de serveis promeses, com la grua o l’ORA; l’absència de mesures efectives per a frenar l’expansió de terrasses, el botelló o els apartaments turístics (s’ha anunciat una campanya d’inspeccions poc abans d’acabar el mandat); l’escàs increment del parc públic d’habitatges o la nul·la oposició (excepte Podem) que s’ha plantejat al port de València pel que fa als diferents projectes expansius, com la ZAL, l’ampliació nord o el trasllat de la terminal de creuers.

Perspectives electorals: Ribó i l’esquerra guanyarien

L’últim sondeig del CIS augura un triomf ben clar de Joan Ribó i una reedició de l’Ajuntament d’esquerres a la ciutat de València.

El sondeig –que es va efectuar del 21 de març al 23 d’abril, abans de les eleccions generals– indica uns resultats en què la suma de Compromís, PSPV i Unides Podem- Esquerra Unida (abans València en Comú) obté 22 regidors, fet que els assegura superar la majoria absoluta dels 17.

L’aliança entre el PP, Ciutadans i Vox sumaria 16 regidors, si es preveu el nombre més alt de la forqueta, i 13, en el cas del més baix.

Les eleccions autonòmiques (en la Comunitat Valenciana es van celebrar juntament amb les generals del 28 d’abril passat) a la ciutat de València han comportat uns resultats més ajustats, però coincidents amb l’enquesta del CIS: que Compromís s’ha convertit en la primera força política a la ciutat i ha enderrocat l’hegemonia del PP. La coalició valencianista ha aglutinat el 20,8% dels vots (94.352).

El PSPV s’ha disparat del 13,2% al 19,6% dels sufragis amb 88.923 vots; ha passat, doncs, de ser quarta força a segona, mentre el PP s’ha desplomat del 25,7% de suport al 18,3% amb la irrupció de Vox, que ha aconseguit un 10,6% (48.322 vots); d’aquesta manera, els populars han passat de ser primera força a quarta, superats per Ciutadans.

En la línia de l’augment registrat en les autonòmiques, els d’Albert Rivera també han pujat a la ciutat de València, on han passat del 14,4% de l’any 2015 al 18,9% amb 85.552 vots, 2.531 més que el PP.