Sant Miquel dels Reis: homenatge als presoners del franquisme

La Generalitat Valenciana retrà el proper dimarts 15 de novembre a les 19:30 homenatge als presos republicans empresonats al Monestir de Sant Miquel dels Reis, avui monument de llibres i patrimoni històric dels valencians, ahir presó franquista. El franquisme va dissenyar un contundent aparell repressiu des dels anys de la guerra. El 1936 la Junta de Defensa del govern de Burgos dictava normes contra l'escola republicana per a la depuració de mestres, la censura de pel·lícules, i publicacions, exaltava l'esperit patriòtic, prohibia la coeducació i imposava la moral cristiana. El 1938 es va dictar una Llei de Premsa contra la llibertat d'expressió, que va continuar vigent fins a 1966, la qual imposava una censura prèvia i el control dels mitjans. La Llei de Responsabilitats Polítiques (1939) i el Tribunal especial de repressió de la maçoneria i del comunisme (1940) van establir un marc normatiu de repressió que creava un estat d'excepció regulat per una jurisdicció militar. En 1941 es van reorganitzar els serveis de policia. Un seguit de normes repressives com la Llei de depuració de funcionaris públics, la Llei d'unitat sindical, la Llei contra l'avortament i l'anticoncepció, la Llei per a la seguretat l'estat i la Llei de repressió del bandidatge i el terrorisme, van imposar el trienni del terror contra la resistència democràtica i el maquis. També es va publicar en 1942 una Llei contra l'adulteri, que penalitzava les dones. En 1958 es va crear una jurisdicció especial per als actes de terrorisme i en 1959 es va publicar la Llei d'ordre públic. És important destacar que fins a 1963 l'aparell legislatiu repressor s'aplicava en el marc de la jurisdicció militar. Vivíem en un permanent estat d'excepció. L'execució de Julián Grimau i la creixent la pressió internacional van fer que la Llei del Tribunal d'Ordre Públic passés a la jurisdicció civil. Va estar vigent fins a 1977 i en 1975 el Decret Llei de Prevenció contra el terrorisme es va aplicar al judici i execucions de membres d'ETA.

La Llei de Responsabilitats Polítiques i la Llei sobre repressió de la maçoneria i del comunisme van iniciar una brutal caça de bruixes basada en la delació, contra tots aquells que no havien mostrat fidelitat al glorioso alzamiento nacional, contra els que havien participat en projectes republicans, ostentat càrrecs o militat en partits polítics. Molts van triar l'opció de l'exili. Altres no van poder abandonar el país o no volgueren fer-ho i van ser víctimes de la repressió: presó, desterrament, inhabilitació o la mort.

Recursos recents interposats davant el Tribunal Constitucional han denunciat la contínua impunitat en l'execució de més de tres-cents mil espanyols, la desaparició forçada d'altres cent trenta mil, la privació de llibertat i la confiscació de béns de més de tres milions d'espanyols identificats, més de trenta mil xiquets robats als seus pares biològics i el desplaçament forçós de més de mig milió de ciutadans espanyols que van haver de fugir per preservar la vida.

Les investigacions històriques indiquen uns 700.000 presoners a les presons franquistes en acabar la guerra i les dades del Ministeri de Justícia indiquen que en 1941 hi havia encara 280.000 republicans empresonats per motius polítics.

A Espanya no hi hagueren juïts com els de Nüremberg contra els responsables de la repressió franquista, perquè la transició democràtica fou dissenyada des de la dictadura. Els presoners republicans, ciutadans anònims que patiren presó al Monestir de Sant Miquel dels Reis per la seua filiació republicana mereixen aquest homenatge de reconeixement com a víctimes del franquisme i el reconeixement de la seua dignitat en la defensa dels valor republicans.