Trump in the USA

Ja s’han fet córrer rius de tinta sobre el resultat de les eleccions presidencials dels Estats Units. Un candidat multimilionari, fent-se passar per outsider, ha guanyat –en compromissaris, però no en vots– la representant de l’establishment polític, econòmic i cultural. Un masclista recalcitrant, presumptuós i ofensiu ha desbaratat la fita històrica d’una dona presidenta del país més poderós –encara– del planeta. Un racista amb el suport, fins i tot, del Ku Kux Klan ha rebut el vot de molts més hispans i negres del que es podria suposar.

Dos Estats Units diferents han quedat retratats en les urnes i pintats en els mapes: de blau les costes nord-est i oest, el país més progressista, cosmopolita i instruït; de roig la resta, com sempre el sud i el mitjà oest, més ara també els Grans Llacs, on la crisi ha fet estralls en la que ha estat la classe obrera industrial. Ahir va perdre la candidata de Wall Street, però les borses s’han recuperat ràpidament, perquè el programa de Trump no deixa de ser una espenta més en l’ajustament neoliberal: menys impostos al gran capital, menys programes socials –adéu a l’incipient Obamacare–, menys regulacions als mercats... I, per descomptat, una amenaça ben greu per als drets humans i per a la sostenibilitat del planeta.

Som davant d’un fenomen que ningú no s’acaba d’explicar, però que tots entenem pel que fa al fons. És el triomf de la intolerància i la xenofòbia per por de perdre el que ja no es té –siga la faena amb drets o “una gran Amèrica”– i del messianisme com a refugi contra la desesperança. Ahir va ser Trump, demà pot ser Le Pen. El capitalisme cada vegada estreny més fort, el feixisme està cada vegada més a prop. Sembla que entrem en una nova època amb reminiscències ben clares del passat i, per a entendre què (ens) passa, no se m’acut cap recomanació millor que llegir Historia de un alemán, de Sebastian Haffner. I, per descomptat, no veig cap altra alternativa que la unitat de l’esquerra amb un projecte de base popular i un programa de xoc frontal contra els mandats del poder financer. Sí, rescatar persones, però també apoderar-les.

Finalment, en aquestes primeres hores de xoc, vull recordar els meus amics nord-americans i solidaritzar-me amb la seua desgràcia, que també és la nostra. He estat dues vegades a Nova York, però ells diuen que cap als Estats Units. En vista del resultat electoral, tenen tota la raó. Trump ha obtingut només el 18% dels vots a Brooklyn i a penes el 10% a Manhattan. Tampoc em podrien convalidar el cap de setmana que vaig passar a Boston, on el candidat republicà i president electe s’ha quedat en el 16%. El mateix resultat misèrrim que va traure a Portland (Oregon), des d’on mon brother Tony m’escrivia a les set de la matinada: “unfuckingbelievable”.