“En la llista de Pablo Iglesias molta gent no es veu representada; tampoc en les formes”

Àngela Ballester (Bellreguard, 1980) va començar les seues aventures en Podem com a membre en el Consell Ciutadà, el primer organisme de presa de decisions de la formació morada. Dos processos interns després, en els quals l’organització ha decidit què vol ser, la diputada en el Congrés ha anat apartant-se del nucli de la formació i encapçala l’única candidatura alternativa a la llista de Pablo Iglesias per a les primàries ‘exprés’ que decidiran els llocs de Podem en les eleccions generals.

Què vol representar la candidatura “El país que podem”?

Pensem que, en el moment en què està l’organització, és important tindre en compte els territoris. És important tindre en compte que fa molts anys que estem construint organització i això ha donat uns resultats, com ara tindre gent en els governs, en les institucions, en els ajuntaments… Ací som el territori que més òrgans municipals té, més xarxa en el territori… I això ho hem de posar en valor davant un procés de primàries que, per la seua acceleració, dona poca oportunitat de participar als territoris.

Convocar unes primàries tan ràpidament, sense una cita electoral clara, venint de les andaluses i amb els terminis tan ajustats, si tenim en compte que no hi ha convocatòria d’eleccions... ha sigut precipitat?

És veritat que hi havia alguns rumors sobre que Pedro Sánchez podria convocar eleccions immediatament i havíem d’estar-hi preparats. En això estic d’acord, cal estar preparats, però preparar-se pot tindre dos sentits: tindre una llista com més prompte millor o tindre una llista més bona, unes candidatures més bones, per a afrontar unes eleccions generals que seran fonamentals. Es va convocar el procés de primàries molt acceleradament i tot just veníem de tancar les candidatures de les autonòmiques i en plena campanya de les andaluses. Això ha fet que siguem l’única candidatura alternativa a la de Pablo Iglesias, perquè no ha donat temps que en cada territori es pogueren organitzar a escala estatal. Nosaltres vam ser ràpids i això dona compte de l’organització que tenim: molt ràpida, molt viva, molt participativa. Això ha resultat, per a sorpresa nostra, que siguem l’única alternativa.

Creu que pot afectar els corrents d’oposició interna o les veus crítiques en altres territoris?

Crec que pot afectar la participació. És veritat que la gent participa molt en els processos de Podem i és una cosa remarcable, però amb aquests temps tan curts… a la gent li costa veure bé les candidatures, fer debats, valorar els candidats i candidates… Crec que ens afebleix.

En alguns mitjans es refereixen a vostés com la via federalista. Creuen que representa el que són o, almenys, una part?

No és tot el que som, però sí una part del que som. Hi ha un debat en l’organització que no és nou sobre com s’han de prendre les decisions en Podem i com hem de funcionar com a organització. Al principi, la majoria vam coincidir que el model havia de ser centralitzat, en què les decisions les prenia un equip molt reduït, perquè calia córrer per a les eleccions generals. Jo vaig defensar aquell model, però és veritat que, havent fet molta faena territorial i havent canviat de cicle, seríem una organització més forta si comptàrem amb la gent que està sobre el terreny. No solament les direccions autonòmiques, no és una cosa de direccions autonòmiques sobre direcció estatal, de voler decidir els uns sobre els altres... És que hi ha una xarxa municipal de gent que treballa en el dia a dia, braç a braç amb els seus veïns, que sap què representem per a la ciutadania, i amb processos d’aquest tipus o una presa de decisions molt centralitzada es perd aqueix potencial i la força que ara tenim.

Creu que els que tinguen una sensibilitat semblant, tot i ser d’altres territoris, donaran suport a la seua candidatura?

He rebut molts missatges d’altres secretaris generals que m’envien ànims i diuen que compte amb el seu suport. No sé en què es traduirà, però, encara que ens presentem només per les circumscripcions valencianes, representem un sentiment que no és exclusiu dels valencians, sinó que és general i majoritari en alguns territoris.

I això pot articular un corrent crític?

Més que crític, diria constructiu, sobre una manera de fer les coses. Podem recollir suports d’altres parts del territori, encara que amb aquests temps tan curts la participació es ressentirà... Però crec que representem que en el si de Podem hi ha qui creu que hi ha una altra manera de fer les coses. No teníem la intenció de ser el referent d’aqueixa posició, però molta gent ens ho reconeix.

És una opinió, però s’entén que, en construir un partit nou de manera molt ràpida, es vulga tindre més control sobre les llistes i les decisions es prenguen en un nucli reduït per no trobar sorpreses. No obstant això, reclamar més protagonisme de les direccions territorials és un crit des del primer Vistalegre. Ha canviat alguna cosa en aquest sentit?

Sí, han canviat coses. També per la correlació de forces. Abans la força que tenien les organitzacions territorials no era la mateixa d’ara. Però han de continuar canviant moltes coses. Territoris com Astúries o Andalusia van aprovar en les últimes assemblees ciutadanes documents que diuen que la circumscripció per a elegir els candidats i candidates al Congrés no pot ser estatal i han de ser autonòmiques o provincials. Això no està en el document de Vistalegre II, que és el que ha de regir l’organització ara. Ha canviat, però hauria de canviar més.

Si hi ha un tercer Vistalegre, les organitzacions territorials podrien acudir-hi amb més força...

Com que no sabem quan podria ser, ni com serien els debats de l’organització... Però és un sentiment general, no com una simple correlació de forces o pugna per la presa de decisions, sinó una aposta per la descentralització i la federalització, a parer de la candidatura que represente, significa aprofitar els recursos que tenim, perquè es poden malgastar. És la faena de molta gent, de molts anys, que corre el risc de perdre’s.

Si continua així, corre l’organització el risc de tornar-se massa centralista? Té el partit massa pes en les decisions autonòmiques?

Aqueixa era l’altra fase, el primer cicle. Crec que això ho veurem en les eleccions autonòmiques. Podem va nàixer amb un objectiu; el vam anomenar assaltar els cels en el seu moment. No els hem assaltat, però hi hem estat a prop i del no-res ens vam convertir en la tercera força en el Congrés. Al meu entendre, i ací no parle per la candidatura, crec que el model Vistalegre I era el que necessitàvem en aqueix moment; després hem tingut un Vistalegre II que podria haver sigut més descentralitzador, d’alguna manera més democratitzador... Però el podem anar canviant progressivament.

Vosté ha sigut una veu bastant crítica amb el model de Podem. Li ha passat factura en el Congrés?

És normal que, després d’un procés d’assemblea ciutadana, les posicions s’ajusten als resultats d’aqueixa assemblea. Jo estava en la direcció del grup parlamentari i després no ho he estat, com estava en el Consell Ciutadà i després no ho he estat, però ho entenc com un procés normal.

Es van articular com una veu valenciana i plural, però hi ha algunes absències, també valencianes, que destaquen. Per què no han estat Héctor Illueca, Rita Bosaho o els ‘pablistes’ en la seua candidatura?

Ens hauria agradat que la proposta fora de tots i comptara amb totes les parts de l’organització. Ells van prendre la decisió de tindre la seua pròpia llista i, quan vam veure que no hi havia possibilitat d’acord, vam pensar que no podíem deixar de posar en valor el que la nostra organització representa i la faena de tota aqueixa gent que ha tret la nostra organització avant. Hi ha una llista de Pablo Iglesias i després hi ha molta gent que no se sent representada per aqueixa llista ni per la manera com s’ha portat aquest procés. Si no tinguérem organització i força en el territori, potser seria fins i tot lògic. Però com que en tenim i tenim molta gent amb força i ganes de participar, hem decidit fer aquest pas. Ens hauria agradat estar tots a plegats, plantejar una proposta que ens representara a tots, posar en valor els equips que han treballat fins ara, però no ha pogut ser així. Tots els espais que no estan representats en la llista de Pablo –Iglesias– estan representats a ‘El país que podem’.

En la roda de premsa en què van presentar la candidatura van assenyalar que la valenciana és la comunitat que més ha participat en els processos. Es veuen amb possibilitat de quedar en els llocs d’eixida?

Això ens ha donat força per a presentar la candidatura. El sistema és molt complex, la gent vota de maneres diferents i ho haurem de veure, però és la nostra intenció.

Veient els resultats en els últims processos sembla que aquest sistema beneficia les cares més conegudes.

Beneficia les opcions majoritàries.

Ser el territori que participa més ha de donar legitimitat per a tindre una veu pròpia?

Crec que sí. Pròpia, però coordinada. No deixem de ser una organització estatal i la nostra força està també en això. Si ací tenim una organització forta que defensa els interessos dels valencians i valencianes, és també perquè hi ha una organització estatal que té un projecte de país i vol canviar el sistema. Som de les comunitats que participa més i la que més estructura territorial té, ho vam comprovar en les primàries municipals. Hem fet una bona faena i hem d’estar-ne orgullosos. És una candidatura que competirà amb vots, però és una mostra d’aqueix orgull que sentim per l’organització.

En aquesta línia de la veu pròpia... quan es convoquen les pròximes generals seria factible repetir una candidatura com ‘A la valenciana’ amb Compromís, malgrat els problemes amb el grup parlamentari?

Això caldrà veure-ho. Tenim un full de ruta que és anar a les eleccions generals i representar tant els interessos d’Espanya com de la part d’Espanya que som, com dels interessos valencians, anem de la mà de qui anem. Crec que va ser una bona experiència, però el moment polític és diferent i haurem de valorar com hi concorrem. En tot cas, tenim un full de ruta i no esperarem ningú, com no ho vam fer en l’àmbit autonòmic. Convidem forces polítiques a compartir aquest camí amb nosaltres entenent que hi ha objectius compartits, però continuem avant.