L’exnúmero dos de Divalterra demana l’arxivament del cas Alquería i acusa el fiscal Anticorrupció d’“obviar” dos informes jurídics clau

Agustina Brines, excogerent de Divalterra, l’empresa pública epicentre de l’operació Alquería que va acabar amb la dimissió de l’expresident de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, el 2018, ha demanat l’arxivament de la causa. En un escrit d’al·legacions presentat davant el Jutjat d’Instrucció número 9 de València, la defensa de Brines defén la contractació en l’empresa pública com a alts càrrecs de set militants dels partits Compromís i PSPV que el fiscal Anticorrupció considera irregulars i que podrien ser constitutius de sengles delictes de prevaricació i malversació de cabals públics.

En un escrit de 16 pàgines segellat per l’advocat Javier Boix, la defensa de Brines conclou que la contractació d’aquests càrrecs estaria emparada per la llei. “Entre els nombrosos informes existents (entre els quals hi ha duplicats, esborranys i/o alguns que no responen al cas que ens ocupa), en la querella del ministeri públic se citen uns quants informes, però se n’obvien dos que tenen molta importància”, denuncia en les seues al·legacions el lletrat de l’excogerent.

Es tracta, segons les al·legacions, d’un informe de data 28 d’octubre de 2015, anterior a la signatura dels contractes investigats, emés pel catedràtic de dret del treball de la Universitat de València Carlos Alfonso Mellado. En aquest sentit, Mellado conclou que “a la vista de les normes sobre ús del contracte d’alta direcció en les societats mercantils públiques, a què es fa esment en el dictamen, és molt possible que un nombre limitat de prefectures de màxim nivell, com a màxim una en cada àrea fonamental de l’empresa i desenvolupant funcions d’alt nivell i confiança, puguen ser cobertes de manera directa mitjançant contracte d’alta direcció”.

El segon informe que hauria obviat el fiscal segons la defensa de Brines i que justificaria la contractació d’alts càrrecs va ser emés al setembre del 2016 per l’empresa especialista en contractació pública AGES. Segons el lletrat de Brines, aquest informe certifica que els contractes d’alta direcció que va fer Divalterra i que ara estan en el centre del debat penal es podrien haver dut a terme per la grandària de l’empresa, més de 700 empleats i perquè “amb un total de 15 membres en el seu consell d’administració l’empresa pertanyeria al grup 1 estatal”.

A més, assenyala l’informe de GAES, “en els aspectes no regulats encara per la Diputació de València, i per comparació amb la regulació per al sector públic estatal, les retribucions totals percebudes per màxims responsables i directius d’Imelsa (posteriorment Divalterra) queden molt per davall de l’import màxim que poden arribar a percebre els seus homòlegs del grup 31 del sector públic estatal”.

Davant aquests dos informes que el fiscal no hauria tingut en compte, se n’oposen uns altres que van desaconsellar la contractació dels alts càrrecs. Aquestes contradiccions són una de les principals bases de l’acusació, però també de la defensa, perquè es consideraria un tema “no pacífic”.

La defensa de Brines també explica que la creació d’aquests set llocs d’alta direcció s’hauria fet de manera temporal i de manera “excepcional” per al “rescat” de l’empresa que estava en fallida després de les corrupteles del cas Taula i que, “una vegada estabilitzada l’empresa i, consolidades les àrees definitivament, aquests llocs haurien de ser ocupats mitjançant processos de selecció per professionals que ja passarien a formar part de la plantilla estructural”.

Així doncs, tres dels alts càrrecs, Pau Pérez, Salvador Femenía i Miguel Ángel Ferri no van ser substituïts amb aqueixa modalitat contractual d’alts càrrecs perquè els seus nomenaments eren “excepcionals” i Brines al·lega que no va compartir la contractació de Víctor Giménez i Vicente Lucas Ferrando perquè no es donava la causa d’excepcionalitat quan van ser “fitxats” al febrer del 2018.

Sobre el motiu de no haver passat els contractes d’alta direcció investigats pel Consell d’Administració de Divalterra, la defensa de Brines planteja que no hi hauria hagut problema de presentar-ho, perquè PSPV i Compromís tenien majoria en l’òrgan administratiu de l’empresa pública i que els llocs d’alts càrrecs “no es van ocultar mai”, ja que fins i tot van aparéixer en rodes de premsa.

A més, sentencia, que no es va sol·licitar mai que l’aprovació dels contractes haguera de passar pel consell d’administració. “Fins llavors absolutament ningú havia reparat en aquesta omissió. Ni la meua defensada, ni cap dels altres gerents que van passar per la institució ni les persones que havien de vetlar pel rigor jurídic com Vicente Boquera Matarredona, que va ocupar el càrrec de secretari del consell d’administració entre el 24 de juliol de 2015 fins al 27 d’abril de 2016, ni José Luis Vera Llorens, director dels Serveis Jurídics, Administració i Transparència de Divalterra. Tampoc els denunciants José Luis Pellicer, director dels Serveis Jurídics i secretari del consell d’administració de 17 de maig de 2016 fins al 19 de desembre de 2017 ni José Luis Castellote, director econòmic financer d’aquesta empresa ni cap dels altres consellers. Tampoc va ser una cosa en què incidira cap de les auditories internes ni externes dutes a terme”, relata la defensa d’Agustina Brines en la petició d’arxivament de la causa.