Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.

Mavi Mestre: “És fonamental que tots els universitaris es formen en igualtat”

Mavi Mestre, retora de la Universitat de València

Laura Martínez

Mavi Mestre és la primera rectora de la Universitat de València, la cinquena que dirigeix una universitat pública a Espanya actualment. Més de 500 anys han hagut de passar perquè una dona es faça càrrec del govern de la institució i ho ha fet amb una majoria molt ajustada, ja que tenia un rival potent. Mestre va guanyar Vicent Martínez per a penes un 53% del vot davant del 47% del seu oponent. Llicenciada en Psicologia i Ciències de l’Educació, va formar part de l’anterior equip rectoral d’Esteban Morcillo. Ara, li passa el testimoni.

Pregunta: Ha sentit el sostre de vidre en la institució?

Sí. Crec que l’he trencat, i no sols el de la universitat, sinó també en la societat. A la Comunitat Valenciana no hi ha cap rectora en les institucions públiques i a Espanya en som ara cinc. Crec que és important que les dones ens decidim a competir i a lluitar per ocupar llocs de responsabilitat. No és fàcil... jo he notat aqueix sostre de vidre per damunt meu quan m’he presentat a les eleccions, no l’havia notat en altres llocs de responsabilitat. Crec que a mesura que les dones ascendim, més difícil ens ho posen.

Aquestes barreres ens les posen de fora o les dones també ens les posem?

Crec que ens vénen de fora. Nosaltres podem pensar si ho aconseguirem o no, però des de fora et diuen que no t’ho regalaran per ser dona, que per què cal posar-ho en valor... Bé, perquè ser home tampoc et garanteix ser millor. El que volem és igualtat d’oportunitats.

En el meu cas sempre m’he plantejat objectius assequibles i realistes i he anat marcant la meua manera d’actuar en relació amb ells.

Com que és la primera rectora porta la responsabilitat extra de lluitar per la igualtat. Com ho farà des del govern de la Universitat?

Crec que és una obligació. Des del primer moment em vaig plantejar un Vicerectorat d’Igualtat. En el programa vam pensar en una línia transversal en aquest sentit, per a l’alumnat, el professorat i els serveis per a treballar per la igualtat des de la formació, la sensibilització i amb polítiques d’igualtat. També en l’atenció a totes les diversitats. Volem que siga una universitat inclusiva. És un projecte que tenen molt present tant Elena Martínez, vicerectora, com Pilar Rueda, que col·laborarà en aquests temes. Som conscients que no serà fàcil, però sí possible. Lluitarem perquè hi haja un abans i un després.

Teixirà xarxes amb les rectores d’universitats públiques i privades?

Sí. Amb les rectores de les públiques ja he parlat. També amb les universitats valencianes. I amb les companyes de les privades. Tenim moltes ganes de treballar les rectores juntes. Em van felicitar aqueixa mateixa nit. La rectora de la Universitat del País Basc és catedràtica de psicologia, com jo, i amb la resta ja havia tingut contactes per haver estat en uns quants congressos juntes.

Per què creu que no hi ha hagut més dones liderant la Universitat de València en els seus 520 anys?

És difícil. El primer requisit és ser catedràtica i hi ha menys dones que homes. Segons els nostres estudis, està comprovat que una dona tarda una mica més a acreditar-se com a catedràtica, especialment pel període de criança, que no és tan productiu per al treball. En el meu cas ha influït molt disposar d’experiència i coneixement profund en la universitat. M’ha donat molta motivació i seguretat per a fer el pas.

Quins són els seus reptes pendents?

Crec que és fonamental treballar les polítiques d’igualtat. És important que en la formació de tots els universitaris ha d’haver-hi formació en igualtat, diversitat i inclusió. Un altre repte important és abordar la implantació dels graus i els màsters en l’espai europeu d’educació i, feta l’anàlisi, abordar noves titulacions, dobles graus i titulacions internacionals. També incrementar la recerca i la cooperació, que han estat línies de la universitat i cal seguir-hi. En el cas valencià, les universitats tenim el problema afegit del finançament, que afecta el fet de poder fer política universitària i atendre les necessitats de plantilla, molt perjudicada per la taxa de reposició.

Creu que hauria d’haver-hi alguna assignatura obligatòria sobre igualtat, diversitat i inclusió?

Hi ha titulacions en què, per directrius europees, és difícil modificar el pla d’estudis i introduir-les com a obligatòries, però hauríem de tendir a això. Hauríem de tendir a una formació obligatòria en totes les titulacions, que la formació universitària incloguera competències en igualtat. Sense això, difícilment podrem assolir els altres reptes, no podrem aplicar aqueixos coneixements. Aquesta formació és bàsica des de xiquets, des de Primària. De moment tenim assignatures transversals, no obligatòries, sobre temes de gènere. Però hem de tendir que aqueixa formació l’adquirisca tot l’alumnat.

Com afecten els problemes de finançament el dia a dia de la Universitat?

Repercuteix en totes les accions que la Universitat es planteja fer. L’increment de les taxes ens ha dut a fer una política de beques perquè cap estudiant es quedara fora. Això suposa una inversió important perquè puguen pagar la matrícula. El més important és aquesta política, que cap estudiant es trobe amb el mur econòmic per a accedir a la universitat. Però també per a infraestructures. Som un campus històric i necessitem renovar les instal·lacions. I, és clar, per a les necessitats la plantilla. El col·lectiu d’associats centra les seues reivindicacions en la millora salarial, per la qual cosa estem treballant amb la Conselleria d’Educació, les universitats públiques i els sindicats. Cal reactivar el conveni col·lectiu per a millorar les condicions salarials del personal contractat: ajudants, doctors, investigadors... I el conveni col·lectiu ha de recollir aquests increments.

Veu factible un pacte amb els professors associats aquest curs?

Sí. Hi estem treballant, hi ha propostes i voluntat negociadora. Arribarem a un acord per no perjudicar els estudiants. Tenim unes quantes reunions programades, no parem de treballar-hi. Negociarem per a millorar aquesta situació.

Etiquetas
stats