La disminució d’ocells autòctons al riu Millars alerta la Conselleria de Medi Ambient
Alguna cosa passa amb l’avifauna al riu Millars. Sense una explicació aparent i de manera sobtada, la població d’ocells autòctons ha començat a disminuir en els últims mesos. L’alerta l’han donat els agricultors, residents i associacions veïnals de Vila-real, Borriana i Almassora, els termes municipals dels quals acullen un dels espais naturals amb més biodiversitat de la província de Castelló i que té una extensió de 424 hectàrees.
La Conselleria de Medi Ambient ha obert una investigació, encara que és l’Ajuntament de Vila-real el que més èmfasi està posant a descobrir les causes del fenomen. Potser perquè també és el que més avisos ha rebut. Així, no sols s’ha oferit a dur a terme una primera anàlisi de situació, sinó que també ha implicat col·lectius com ara SEO Birdlife Castelló i la Federació de Caça. Ja s’ha produït una primera reunió, en què també han participat membres del Consorci Gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Millars.
Encara que no s’ha arribat encara a conclusions, sí que s’ha establit una certa relació de la disminució d’ocells autòctons amb l’increment de les poblacions de blanques o garses (Pica pica, cast. urraca) i de lirons, que ataquen els nius per alimentar-se amb els ous.
El riu Millars és el curs fluvial més important de la província de Castelló. Naix a 1.600 metres d’altitud a la província de Terol i desemboca a la mar, entre Almassora i Borriana, després de passar pel terme municipal de Vila-real. En el tram final forma un delta de tres braços i dos alters o altets, coneguts com les Goles, un aiguamoll que destaca per la diversitat, especialment pel que fa a l’avifauna.
Així doncs, hi ha més de 100 espècies diferents, amb gran protagonisme dels ocells aquàtics. Hi són habituals el gomet, martinet menut o suís, el martinet de nit o de garrofera o el blavet, dins del grup dels agrons; el cullerot o bragat, el sarset o el collverd (anàtids); la polla d’aigua o la fotja o fotja (ràl·lids); i la camallonga o el corriol (limícoles).
Aquests valors naturals justifiquen que l’espai natural estiga inclòs en la Xarxa europea Natura 2000, protegit com a ZEPA (Zona d’Especial Protecció d’Aus) i LIC (Lloc d’Interés Comunitari) i també reconegut com a Aiguamoll i Refugi de Caça. Des del 15 d’abril del 2005 té la declaració de Paisatge Protegit per decret del Consell de la Generalitat Valenciana (79/2005).
