El TSJ obliga l’Administració valenciana a dirigir-se a Catalunya i Balears també en castellà, encara que siguen del mateix “àmbit lingüístic”

El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) ha tornat a anul·lar parcialment una norma del govern autonòmic referida a l’ús del valencià. Si en resolucions anteriors es va acarnissar en la regulació del valencià en l’ensenyament, ara ho ha fet en el decret de la Generalitat Valenciana que regula l’ús del castellà i del valencià en l’Administració pública autonòmica, amb el mateix argument de fons: la discriminació del castellà perquè fa prevaldre l’altra llengua oficial. Una discriminació que el Govern valencià nega, com ha reiterat després de fer-se pública la sentència.

La Sala Contenciosa Administrativa de l’alt tribunal valencià estima parcialment el recurs interposat per dos diputats del Grup Popular i anul·la 11 articles de la norma, cinc dels quals referits a la comunicació entre administracions del mateix “àmbit lingüístic”, és a dir entre la Comunitat Valenciana, Catalunya i les Balears, i la resta que donaven un ús destacat al valencià sobre el castellà en aspectes com les notificacions en els tràmits administratius, la retolació d’edificis i dependències públiques, la comunicació entre els empleats públics i la d’aquests amb els ciutadans, les publicacions i la publicitat institucional, els contractes amb proveïdors, i també en la retolació de carreteres, camins i altres dependències i serveis d’interés públic que depén d’entitats locals. Sobre alguns d’aquests articles ja havia emés un informe desfavorable el Consell Jurídic Consultiu.

Els magistrats de la Secció Quarta validen la resta de la norma la nul·litat íntegra de la qual reclamaven els recurrents, que mantenien que la discriminació positiva a favor del valencià no garantia el dret dels ciutadans a relacionar-se amb l’Administració en la llengua oficial escollida per ells.

Atenció als ciutadans

El Tribunal considera contrari a dret l’article que imposa al personal de la Generalitat que atén la ciutadania l’obligació d’iniciar en valencià la comunicació amb els particulars.

Tot i ser les dues llengües oficials un mitjà normal de comunicació, “imposar de manera general i en tota circumstància i sense justificació coneguda” l’ús de l’una contravé l’Estatut d’Autonomia, la Llei d’ús i ensenyament del valencià i la doctrina del Tribunal Constitucional, que considera inconstitucional que l’ús preferent d’una llengua siga imposat per la norma en detriment de l’altra llengua oficial.

Comunicacions i notificacions d’expedients

Els magistrats de la Sala Contenciosa del TSJ consideren que els documents o expedients emesos per la Generalitat en valencià només tenen validesa dins de la comunitat autònoma.

Això implica que, perquè tinguen eficàcia en altres regions, han de traduir-se al castellà també quan van adreçats a les autonomies que la Generalitat anomena del “mateix àmbit lingüístic” que la valenciana, és a dir Catalunya i les Balears. Sense voler entrar a pronunciar-se sobre el fet que valencià i català són denominacions diferents d’una mateixa llengua, el TSJ considera que legalment han de ser tractades les relacions entre comunitats del mateix “àmbit lingüístic” com la resta. En la pràctica, implica, per exemple, que una conselleria valenciana i una altra de catalana hauran d’enviar-se els escrits, no solament en la llengua que comparteixen, sinó també en castellà.

“Amb independència de la naturalesa, el concepte o la consideració que es puga mantindre sobre el valencià i/o català, fins i tot en la tesi que una llengua cooficial i una altra en les comunitats autònomes de Catalunya, Balears i València formen part del mateix sistema lingüístic, que conformen una comunitat lingüística i àmbit lingüístic, que des del punt de vista de la filologia, valencià i català siguen la mateixa llengua, o fins i tot encara que s’admetera sense matisos que científicament són el mateix valencià i català i no llengües similars –aquesta Sala no es defineix en aqueix punt– es jutja que el decret impugnat contravé el sistema de fonts determinat en la Constitució, a més de no respectar el principi de jerarquia dins del subsistema normatiu autonòmic valencià”, es llig en la sentència.

El TSJCV avala la norma del Consell pel que fa a la resta dels aspectes relacionats amb les notificacions, ja que, en contra del que afirma el PP, sí que garanteix el dret dels ciutadans a triar la llengua cooficial de les comunicacions amb l’Administració, tant en els procediments iniciats d’ofici com en els iniciats a sol·licitud de l’interessat.

De manera que, segons subratlla el Tribunal, aquesta sol·licitud de la persona interessada perquè es redacten els escrits en castellà s’entén implícita en el cas que el procediment s’haja incoat a petició del particular amb una sol·licitud emplenada en castellà; i en els procediments incoats d’ofici, a partir de la presentació d’algun escrit en aqueixa mateixa llengua cooficial.

El mateix ocorre amb els certificats. No és il·legal expedir-los per defecte en valencià, llevat que el sol·licitant demane que es facen en castellà.

Retolació informativa

La sentència també considera il·legal la regulació que fa el decret de la Generalitat sobre l’idioma que cal utilitzar en els rètols informatius d’oficines i instal·lacions de l’Administració de la Generalitat.

L’ús exclusiu del valencià per a les zones valencianoparlants i la possibilitat d’emprar ambdues llengües per als territoris de predomini lingüístic castellà “no preserva l’equilibri entre les dues llengües oficials”, assenyalen els magistrats, que apel·len a les sentències del Constitucional per a recordar que “no existeix el deure de conéixer el valencià i sí el castellà”.

“El precepte és il·legal per dues raons: no preserva l’equilibri entre les dues llengües oficials, amb la conseqüència que no es dispensa el mateix tracte als ciutadans castellanoparlants que als valencianoparlants; no s’oblide que no existeix el deure de conéixer el valencià i sí el castellà, com es recorda en les sentències constitucionals esmentades”, raonen els magistrats.

Les comunicacions entre empleats públics

El Tribunal, en una sentència notificada aquest dimecres a les parts, tampoc considera ajustat a dret l’article que estableix que les actuacions administratives internes, les que s’estableixen fonamentalment entre empleats públics, es redacten exclusivament en valencià com preveu la norma aprovada pel Consell, ja que no tots tenen l’obligació de conéixer el valencià.

Sobre aquest punt, la sentència assenyala que “les actuacions internes s’estableixen fonamentalment entre empleats públics, sense que una gran part d’ells tinga legalment l’obligació de conéixer el valencià, menys fins al punt de poder comunicar-se per escrit en aquesta llengua”.

Sobre aquest tema, el Tribunal explica que la norma anul·lada parcialment ignora la realitat plurilingüe de la Comunitat Valenciana reconeguda en l’Estatut d’Autonomia, en la qual hi ha territoris predominantment castellanoparlants, amb dependències i serveis de caràcter administratiu de la Generalitat. L’article declarat nul imposa que “les actuacions internes, també en aqueixos casos, perquè no se salva res en el precepte, es redactaran en valencià”.

Segons la sentència, “la protecció i la recuperació del valencià, com a mesura de foment per al seu ús en totes les activitats administratives, són objectius conseqüents del tot amb el caràcter de llengua pròpia de la Comunitat Valenciana” segons l’article 6 de l’Estatut d’Autonomia.

“Només faltaria!”, postil·len els magistrats, que, matisen que això “ha d’escometre’s en el marc estatutari i legal d’acord amb la doctrina del Tribunal Constitucional i la jurisprudència del Tribunal Suprem, que neguen la viabilitat jurídica que porte amb si proscriure el castellà, perquè ha de permetre’s utilitzar també aqueixa llengua oficial i normal en totes les administracions públiques”.

Publicacions i publicitat institucional

Els magistrats també anul·len parcialment l’article que estableix que les publicacions periòdiques de la Generalitat i la publicitat institucional es redactaran en valencià.

Després de recordar “la inexistència d’un deure de conéixer el valencià”, la Sala conclou que “la previsió que només obligatòriament hagen de redactar-se en valencià els fullets, cartells i avisos de caràcter informatiu o divulgatiu en qualsevol suport i, en general, totes les publicacions, conculca el règim de cooficialitat que deriva de la Constitució, de l’Estatut d’Autonomia i de la Llei d’ús i ensenyament del valencià”.

Contractació pública, competència estatal

Igualment discriminatori és l’article que imposa l’ús del valencià als licitadors que opten als concursos públics. “Això suposa desconéixer que l’opció lingüística no solament és reconeix a la ciutadania”, sinó que “també abasta els contractistes o aspirants a ser-ho, domiciliats dins o fora del territori autonòmic”.

Establir el valencià entre els requisits dels plecs de condicions dels concursos públics manca de “cobertura legal”, perquè la regulació de la matèria relativa a contractes del sector públic és una competència estatal, no autonòmica.

Senyalització de carreteres i camins

El Tribunal també declara nul l’article que estableix el valencià com la llengua que s’ha d’utilitzar en la senyalització de carreteres, camins, estacions d’autobusos i dependències d’interés públic que depén de les entitats locals.

El precepte, segons la sentència, és contrari a dret, perquè, amb la resta de les administracions amb seu a la Comunitat i amb altres administracions públiques, estableix que la senyalització en el territori ha de ser-ho en valencià, mentre que en els territoris de predomini castellà no s’estableix la regla que haja de fer-se, almenys, en castellà.

Això “suposa un tracte immotivadament desigual i en perjudici dels territoris de predomini lingüístic castellà sobre els de predomini valencià”.

Articles sense retret de juridicitat

La Sala rebutja el recurs del PP en els extrems en què pretenia la nul·litat d’altres articles, com el que regula la llengua que s’utilitza en les relacions amb les institucions estatutàries i amb les entitats locals valencianes.

El fet que les primeres, les comunicacions amb institucions estatutàries, es facen en valencià “no mereix retret de juridicitat” la mateixa consideració és aplicable a les comunicacions amb la resta de les administracions amb seu a la Comunitat i amb altres administracions públiques.

Pel que fa a les segones, el fet que les comunicacions amb entitats locals de territoris de predomini lingüístic castellà es redacten també en valencià, “és una mesura de foment” d’aquesta última llengua “perfectament ajustada” a la Constitució i a l’Estatut d’Autonomia.

La Generalitat en discrepa: “Cap limitació respecte del castellà”

La Generalitat Valenciana ha reaccionat a la sentència anunciant que estudia recórrer contra la sentència del TSJ i ha assegurat que “no comparteix els preceptes pels quals anul·la alguns apartats d’11 articles del decret”.

El Govern valencià ha recordat que l’article número 4 d’aqueix decret, “que no s’ha anul·lat” explicita: “El valencià és la llengua pròpia de l’Administració de la Generalitat i, com a tal, serà la llengua destacada d’ús normal i general, sense que puga entendre’s d’aquesta declaració cap limitació respecte de l’altra llengua oficial. Les referències que es fan a l’ús del valencià en aquest decret s’entenen fetes en el sentit esmentat en l’apartat anterior”.

“En aquest sentit”, conclou el Govern valencià, “tots els articles del decret 61/2017 preveuen la premissa assenyalada en l’article 4 d’aquest i, per tant, en cap cas s’exclou una llengua oficial respecte de l’altra. Totes les referències que es detallen en el decret d’usos es fan sense limitar l’ús del castellà en l’Administració de la Generalitat”.

D’altra banda, la Intersindical valenciana ha anunciat que ha “posat en mans dels seus serveis jurídics” la sentència no ferma, a més de criticar el “component polític” del tribunal. El sindicat, que ha defensat jurídicament davant els tribunals la legalitat del decret de la Generalitat, ha titlat de “polític el pronunciament del tribunal” i ha manifestat que “discrepa de manera rotunda i no comparteix la sentència del TSJCV”.