El PP impedeix que s’investiguen els crims de guerra nazis a Castelló

Durant els anys 30 i a causa de la prohibició imposada pel Tractat de Versalles, els alemanys havien estat portant en secret un rearmament total de les capacitats militars del país. El 1935 seria presentada oficialment, en una violació clara dels tractats, la Luftwaffe –la força aèria alemanya–, que Hitler deixaria en mans de Göring. El començament de la Guerra Civil a Espanya va suposar l’oportunitat perfecta per a provar els avantguardistes aparells alemanys, que haurien de portar a Europa la Blitzkrieg.

Van ser aeronaus enviades per Hitler les encarregades de transportar el revoltat Exèrcit d’Àfrica fins a la península, fent viable l’alçament militar del 1936. El suport de Hitler als colpistes es materialitzaria, a més, en l’enviament de la Legió Còndor. Aquesta força aèria comptava entre les seues files amb el bombarder en picat Stuka, molt popular a causa del característic so que emetia la seua sirena –anomenada “Jericho-Trompete”– quan l’aparell duia a terme el seu letal descens en picat.

Serien aquests Stuka els que, al final de maig del 1938, dugueren a terme el conegut com a “Gernika de Castelló”, bombardejant durant uns quants dies, sense motiu aparent, els municipis d’Albocàsser, Benassal, Vilar de Canes i Ares del Maestrat, i assassinant 40 persones. Els habitants del lloc no van saber mai què va motivar l’atac a aquests pobles menuts, sense cap mena d’importància estratègica. Durant anys ni tan sols van saber qui va llançar les bombes que van volar per l’aire les seues vides.

Dijous passat el grup parlamentari Compromís en el Senat va presentar una proposta, signada per Carles Mulet i Jorge Navarrete, per a indemnitzar les víctimes identificades i els municipis del Maestrat afectats pels bombardejos. La proposta tenia també la finalitat de tractar d’aclarir de manera oficial, després de 40 anys de democràcia, “qui va autoritzar els seus aliats a perpetrar els atacs descrits sobre els quatre pobles rurals de l’interior de Castelló”. El grup va presentar, a més, una altra moció per a investigar els treballadors esclaus durant el franquisme.

Tots els grups de la cambra alta van mostrar suport a ambdues mocions, tret del Partit Popular que, valent-se de la seua majoria en el Senat, va aconseguir impedir que les propostes tiraren avant. A més, el senador popular Manuel Altava va culpar la República del bombardeig nazi, al·legant que “allò que era realment cridaner és que les autoritats republicanes, que estaven allà, no evacuaren a la població civil d’aqueixa zona en el front de la rereguarda”.

L’opinió del PP s’oposa així a la versió que la mateixa documentació de la Legió Còndor mostra dels fets. Óscar Vives, un professor de física de la Universitat de València –la família de la qual va perdre sis membres en l’atac– va dur a terme una investigació que la va portar a trobar, a Alemanya, un informe guardat en els arxius militars de Friburg. Les seues cinquanta pàgines –i nombrosa documentació fotogràfica– proven que els nazis van dur a terme el bombardeig a tall d’experiment ordenat per la Luftwaffe d’Adolf Hitler.

Malgrat la versió que manté el PP, la meticulositat documental dels nazis mostra que la raó per la qual es van perdre quaranta vides durant aquells dies –i moltes altres quedaren destruïdes per sempre– va ser que Hitler volia provar l’efecte que una bomba de 500 kg tenia sobre un nucli de població.