Raimon dóna l'últim concert de la seua carrera aclamat per un Palau en peus

El cantautor Raimon ha posat aquesta nit punt i final a la seua carrera en els escenaris amb l'últim dels seus 'Dotze recitals de comiat', programats durant aquest mes de maig en el Palau de la Música, en un concert que ha finalitzat amb el seu icònic tema 'Al vent' corejat pel públic posat en peus.

“Em dóna certa cosa fer-ho, però he d'acabar igual que vaig començar”, ha dit Ramon Pelegero Sanchis (Xàtiva, 1940) abans d'arrancar-se amb la primera estrofa de 'Al vent', cançó que va compondre 1959 i que es convertiria en un himne per la llibertat de moltes generacions, especialment durant el franquisme.

Les seues últimes paraules han sigut per a donar les gràcies per aquests dotze recitals “a tots vosaltres, que ho heu fet possible”, i “com diuen a València, fins a ací ha arribat la riuada”, per a acabar amb un “bona nit i fins a sempre”, ha saludat un Raimon commogut, però que ha volgut contenir les emocions fins a l'últim moment.

Raimon ha oferit un llarg recital de més de 30 cançons durant dues hores llargues que ha tingut el seu clímax en la part final quan, després d'abandonar l'escenari, ha tornat per a cantar els “himnes” que tot el públic esperava.

Ha sigut en la tanda de “bises” en la qual ha interpretat 'Veles e vents', del poeta Ausias March, 'He mirat aquesta terra', de Salvador Espriu, per a continuar amb 'Jo vinc d'un silenci', 'Diguem no' i el seu últim 'Al vent', que en tots els casos han acabat amb el públic aplaudint d'allò més i lloc en peus.

Vestit amb pantalons negres i una camisa d'un roig encès i acompanyat de quatre músics, Raimon ha evidenciat que es troba encara en bona forma i amb una excel·lent veu, malgrat la qual cosa ha decidit que, a les seues 76 anys, és un moment adequat per a retirar-se “deixant un bon record” al públic.

Per a açò, en lloc de fer un únic gran concert, va decidir oferir en el Palau de la Música dotze recitals tots els caps de setmana d'aquest mes de maig -de divendres a diumenge-, d'un caràcter més íntim, pels quals han passat més de 23.000 persones i que han culminat en la seua actuació de diumenge.

En iniciar la seua actuació, ja ha advertit al públic que aquest seria l'últim concert i ha bromejat que l'estructura del mateix seria de “tres cançons i després uns quants bises”, causant els riures dels assistents.

El cantautor de Xàtiva ha donat inici a la seua actuació amb alguns temes del seu últim àlbum, 'Rellotge d'emocions' (2011), entre ells 'A l'estiu quan són els nou', 'Si miraves l'aigua', 'Punxa de temps' i 'Mentre s'acost la nit', que ha anat desgranant en el mateix ordre en el qual apareixen en el disc.

Després ha passat a una de les seues primeres cançons 'Som', tema compost en 1961, que “vaig escriure fa dos o tres segles” ha tornat a bromejar el cantautor, per a després seguir amb 'No el coneixia de cap de res' i 'El Pais Basc'.

Els poetes valencians medievals han estat representats amb les cançons 'Així com cell qui és veu prop de la mort' i 'Si com el taur', sobre poemes d'Ausiàs March, 'Balada de la garsa i l'esmerla', un poema musicat de Joan Roís de Corella, 'Bella, de vós só enamorós', de Joan Timoneda, i 'Elogi dels diners', d'Anselm Turmeda.

Raimon ha interpretat també 'Hauràs de fer com si', 'He passejat per València sol' i 'Soliloqui solipsista', que ha conclòs fent alguns passos de ball entre l'entusiasme del públic.

No podien faltar les cançons d'un dels seus poetes favorits, Salvador Espriu, com 'Indesinenter' i 'Petita canço de la teva mort', o 'La mar respira calma', escrita a la manera d'Espriu.

Després han arribat 'Al meu país la pluja', 'A Joan Miró', 'Quan jo vaig nàixer', '18 de maig a la Villa' i 'Amanda', de Víctor Jara, cantada en català, sobre la qual ha explicat l'anècdota que en el franquisme inicialment li van permetre incloure-la en un disc, però després li la prohibien en els concerts perquè 'ja sabien qui era Víctor Jara'.

En aquest llarg concert, Raimon ha pogut incloure també dues cançons que suposen una novetat en el seu repertori, com han sigut 'I nosaltres amb ells' i 'Napolitana per a la teua'.