“No hi ha cap raó objectiva per al discurs d’odi envers els menors estrangers”

“El Síndic de Greuges és el recurs dels qui no tenen recursos”. D’aquesta manera ho descriu l’home que ara ocupa aquest càrrec, l’exdiputat socialista Ángel Luna, després de cinc anys com a adjunt en la institució. Al defensor del poble valencià recorren tots els ciutadans que senten que l’Administració ha comés excessos o no ha acomplit les seues funcions.

Luna, alcalde d’Alacant entre els anys 1991 i 1995 i portaveu del PSPV en les Corts Valencianes del 2007 al 2011, acaba de prendre’n possessió i ja ha mostrat les seues cartes. El síndic pensa que la institució necessita modernitzar-se i acostar-se al ciutadà, encara que ha fet alguns passos en aquest sentit. “Cal donar-la a conéixer més. I facilitar als ciutadans l’accés a la sindicatura a través dels mitjans telemàtics. Ja hi som a prop, es poden admetre les queixes en la web, per correu electrònic o per telèfon”, explica.

La Llei de Renovació del Sindicat de Greuges no va arribar a aprovar-se la legislatura passada per la convocatòria d’eleccions anticipades i està pendent de tornar-se a tramitar. “Aniria bé que es reformara la llei. L’actual continua parlant d’articles de l’Estatut modificats”, assenyala. Luna celebra que no hi haguera cap esmena a la totalitat del projecte de llei de reforma i espera que s’aprove com més prompte millor. Les últimes jornades dels defensors del poble autonòmics es van centrar en aquesta qüestió, que, reconeix, el preocupa especialment.

L’increment del discurs d’odi envers els menors estrangers no acompanyats que esbomben els partits d’extrema dreta, sovint amb la complicitat de les formacions conservadores, és un assumpte prioritari per al síndic. “No hi ha cap raó objectiva per a fer aquest discurs d’odi”, expressa, i assenyala que “és un discurs que apel·la als sentiments més primaris i tribals de la humanitat”.

Després d’anys en la institució com a adjunt, corrobora que “el nivell de delinqüència que puga haver-hi entre els menors estrangers no acompanyats té més a veure amb les condicions d’exclusió en què es troben en molts casos que amb cap altre motiu. Es pot afirmar que en situacions comparables el nivell de delinqüència és molt semblant entre els estrangers i els espanyols. És el context d’exclusió social i de molts tipus de carències el que determina el comportament en relació amb els delictes”.

Què ha de fer el defensor del poble amb casos com aquest? “El que podem fer i fem és exigir a l’Administració, que ha de tutelar i cuidar aquests menors, que garantisca els mitjans i l’atenció adequada per a facilitar-los un itinerari formatiu perquè puguen desenvolupar un projecte de vida raonable”, detalla Luna.

Les queixes ciutadanes

L’any 2019 el Síndic de Greuges ha atés més de 4.000 queixes, n’ha obert 40 d’ofici i ha dut a terme prop de 19.000 actuacions. Les queixes plantejades solen utilitzar-se com a termòmetre del sentiment social, encara que adverteix que el nombre enganya. “El nombre de queixes és confús, perquè si hi ha cap col·lectiu que fa mobilitzar centenars de persones per a un objectiu determinat sorgeixen mil queixes”, com va passar fa uns quants anys amb col·lectius per l’educació religiosa i concertada. “Individualment, els sectors que més queixes suscita són dependència, discapacitat i sanitat”. El mal funcionament d’aquests serveis “és una qüestió de mitjans i de falta d’organització”, considera.

Luna és especialment crític amb la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives, responsable del Servei d’Atenció a la Dependència i la Discapacitat. Pensa que es reben més queixes en aquest àmbit perquè els terminis estan regulats: “La gent hi recorre quan fa 12 mesos que espera valoració”, considera, encara que matisa que “les coses han millorat i l’atenció a la dependència no és igual ara que fa quatre anys, però no ha millorat prou”.

El Síndic de Greuges té la facultat d’obrir queixes d’ofici, bé quan adverteix un excés administratiu que ningú no ha denunciat, bé quan l’objecte d’abús no pot presentar-ne. “Enguany tenim prop de 40 queixes d’ofici. Per exemple, en un col·legi d’Alacant ni tan sols hi havia barracons, hi havien posat uns tendals per als xiquets”, en l’època dels forts aiguats. Obrim moltes queixes d’ofici en l’àrea de menors. Ells, és clar, no solen vindre a obrir cap queixa. Els menors no estan prou protegits en molts casos“, assenyala.

Un altre dels aspectes que més queixes genera és la precarietat en l’Administració pública. Les borses de treball en Sanitat i Educació, el funcionament dels tribunals d’oposició o concurs, o els barems per a convocar aquests concursos en són els protagonistes, encara que Luna pensa que la precarietat té una altra consideració, com la d’encadenar faenes mal pagades. “Parlar de precarietat laboral en l’Administració és difícil. Ser precari és una altra cosa. En l’Administració el problema rau en els interins. No és admissible el volum d’interins que hi ha en totes les administracions públiques: en el Consell, als ajuntaments... Les places o es cobreixen pels procediments establits legalment o s’amortitzen”.