“Farem una ordenança contra el botelló, és un problema de salut pública”

Després de dirigir durant una miqueta més d’un any l’Institut de la Dona, Annaïs Menguzzato va assumir el comandament de la Regidoria de Protecció Ciutadana el 5 de setembre, després de l’eixida de l’Ajuntament del llavors portaveu socialista, Joan Calabuig, el càrrec i les carteres del qual va assumir la número 2 del grup municipal, Sandra Gómez.

Menguzzato, però, ja té experiència en l’àmbit municipal, ja que va ser regidora del PSPV en la legislatura passada, malgrat fer-ho en l’oposició. Així, després de dos mesos al capdavant de Policia Local i Bombers, desgrana les línies d’actuació que durà a terme en els gairebé tres anys que queden de legislatura.

Vosté és una defensora reconeguda dels drets de la dona, com es pot fomentar la seua inclusió en el cos de Policia Local i Bombers?

És difícil, tenint en compte que l’Ajuntament, en els anys de Govern del PP, no ha convocat oposicions des de l’any 2008, ni tan sols les taxes de reposició dels agents que es jubilaven. Nosaltres hem tret per a l’any que ve 18 places de bombers i 33 de policia, i volem mantenir aquestes xifres cada any de legislatura. Quant al foment de dones en tots dos cossos, la legislació no hi acompanya, per això cal tractar de transmetre el missatge que no hi calen unes capacitats molt diferents de les que puga tenir un home. A hores d’ara hi ha només 8 dones bombers per 400 homes i la seua faena està molt ben valorada pels companys. En el cas de la Policia Local, hi ha un 12% de dones dels 1.700 efectius.

Quina solució donaran al parc oest de bombers, una vegada finalitzades les obres de rehabilitació?

En els últims 24 anys s’han obert parcs de bombers seguint criteris polítics en compte de tècnics. Aquest va ser el cas, per exemple, del situat al barri del Carme. Per això he demanat al servei un estudi de les necessitats reals que té la ciutat, quants parcs necessita i en quines zones s’han de situar. A partir d’aquest informe es decidirà si es reobri el parc oest, però les primeres dades ja reflecteixen que hi ha un excés de dotacions per a la població que té València. Si no es reobrira per als bombers, es podria destinar a Protecció Civil, per exemple, que no té instal·lacions.

Què diria als qui pensen que la Policia Local és una eina més per a recaptar a través de sancions?

No hi estic d’acord. La imatge de la Policia, en el fons, és la d’un cos molt amable, treballador i de proximitat. M’agrada molt la tasca de la Policia de Barri, que coneix la realitat dels seus barris i de la gent que té problemes, i que té una capacitat d’empatia important, i això m’agrada molt. Pense que posar multes no és una política transformadora i que només amb aquesta eina no es pot canviar cap realitat. Un exemple n’és l’ús que se’n feia de la grua anys enrere, en què es garantia a l’empresa que la gestionava i que la gestiona una rendibilitat més alta com més cotxes retirara.

Una vegada rescindit el contracte amb l’actual concessionària de la grua, la municipalitzaran o la tornaran a traure a concurs?

L’objecte de la grua no és recaptar diners per a l’Ajuntament, és fer que aquesta ciutat siga una miqueta més amable i que el trànsit siga més fluid. A partir d’ací, hi hem de veure les opcions. El més ideal seria fer-la municipal, de gestió directa per l’Ajuntament, però la legislació actual no ens permet incrementar excessivament la plantilla del consistori. En tot cas, si es trau a concurs, es farà un contracte com el de qualsevol altre servei, és a dir, es pagarà una quantitat fixa per prestar-lo sense tenir en compte si s’enganxen més o menys cotxes.

Ha insistit molt en el suport policial en la lluita contra la violència de gènere, quines mesures ha aplicat fins ara en aquest tema i quines seran les pròximes iniciatives?

En aquests moments tenim més de 1.400 dones que tenen una ordre de protecció. Aquestes ordres les compartim amb la Policia Nacional, per això un 50% aproximadament depenen de la unitat GAMA de la Policia Local. Aquesta patrulla, a més de protegir les víctimes de violència de gènere, té la resta de les funcions de la Policia Local. La primera ordre que vaig firmar tot just prendre possessió del càrrec va ser que aquest grup es dedicara exclusivament a atendre les dones amb ordres de protecció. A hores d’ara hi ha 13 efectius en exclusiva, encara que hi ha un total de 48 persones dedicades a l’atenció a maltractaments, ja que també es disposa de personal administratiu, de seguiment i d’acompanyament. La idea és potenciar-ho.

Com pensen afrontar el problema que genera l’oci nocturn?

Sembla que ací hi ha un mantra que fa referència al fet que és normal que la gent isca pel clima que té València, per les hores de sol que hi ha, etc... Però això no és incompatible amb el fet que la gent respecte les regles de convivència. La gent pot eixir i estar-se en una terrassa sense que això signifique que haja d’orinar al carrer o tocar el tambor a les 3 de la matinada. L’oci nocturn i els problemes de convivència i de civisme són coses diferents. No volem posar fi a l’oci nocturn, sinó a aquesta falta de civisme.

Però com frenaran aspectes molestos que envolten l’oci nocturn, com el botellón?botellón

Volem intentar actuar abans que es produïsca el mal. Per això creem meses de convivència, com hem fet a Benimaclet. Hi anem i ens asseguem amb totes les persones o entitats implicades per a analitzar què passa a la plaça de Benimaclet, que és un problema que s’arrossega massa anys. Hi he anat dues nits acompanyant la Policia per veure què hi havia i és normal que els veïns no puguen més.

Quines dades es manegen sobre el consum d’alcohol al carrer?

Sempre mirem el tema del botellón des de la perspectiva de les molèsties veïnals, però de vegades oblidem que també és un problema de salut pública. Em preocupa que es veja una cosa normal el fet que la gent dedique el seu temps d’oci a anar a consumir fins que no pot més. El que vull dir és que el botellón no és només una qüestió que haja de treballar la Policia, sinó que s’hauria d’abordar d’una manera transversal amb altres serveis i actors, i això és el que es vol fer amb aquestes meses de convivència.

Seria partidària d’un botellòdrom on els joves pogueren beure de manera controlada, sense causar molèsties i amb serveis de neteja i sanitaris, com es fa en altres ciutats? botellòdrom

Personalment podria valorar-ho, encara que no és una qüestió que em toque a mi decidir exclusivament. Si això ajudara a fer que es poguera fomentar el consum responsable, no ho descartaria. El missatge als joves no pot ser “escolteu, no begueu”. La resposta d’això ja sabem quina és. Però jo pense que hi ha aquest terme mitjà i que la gent no és idiota, té la capacitat de prendre les seues decisions si té la informació necessària. I fa molt de temps que no ens dediquem a aquesta part.

Però plantejarà vosté aquesta possibilitat com a possible solució?

Sí que podria ser-hi una solució, però jo no seré qui la plantejarà, perquè això seria acceptar que el botellón és un problema exclusiu de molèsties als veïns. El botellòdrom podria ser una resposta al problema dels veïns, però no al de salut pública o al de neteja.

Actualment és molt complex el procés administratiu per a sancionar el consum d’alcohol al carrer, ja que fins i tot la Policia ha d’agafar mostres de la beguda per a analitzar-les posteriorment. Canviaran l’ordenança?

València és una de les poques grans ciutats espanyoles que no té una ordenança de convivència. Ens estem proposant treballar-la amb temps, de manera reflexionada, participada, i volem que siga transformadora, que no siga només perquè la policia multe, sinó que hi implique molts més actors.

Què regularia aquesta ordenança i en quina fase se situa?

Doncs, tot allò que està relacionat amb la convivència; per exemple, podem parlar de neteja, de salut pública, hostaleria, gorretes, els veïns i el dret al descans. En definitiva, unir tot el que comporta l’oci nocturn, també les activitats dels locals. Això també afecta el botellón. Quant a la fase, ara mateix ens hem de reunir amb totes les associacions de veïns per recollir les seues inquietuds i necessitats, no sols el botellón.

Les terrasses són un altre dels grans cavalls de batalla dins de la convivència...

És un tema que genera bastant malestar, en part gràcies a l’ordenança que va aprovar el PP fa uns quants anys. La realitat és que crear una ordenança per a delimitar les terrasses amb pintura necessita personal i actualment en l’àrea d’activitats hi ha tan sols 14 persones de les 36 que hi haurien de treballar. Hauria estat més efectiu que abans de crear aquest servei l’hagueren dotat de personal. Malgrat tot, la Policia Local sanciona si hi veu cap incompliment.

Tenen competències per a sancionar en el cas dels apartaments turístics?

La Policia Local té competència per a atendre-ho tot, perquè si algú es queixa d’alguna cosa hi va la Policia Local. De competència com a tal, però, no en tenim; a més, la regulació i la legislació no ens atorga competència més enllà d’acudir quan hi ha queixes dels veïns. També és cert que hi ha molt poques denúncies formals per aquesta situació.

Com es pot actuar de manera efectiva amb els gorretes?

A una persona que no té recursos, que no té ingressos i que no té papers no li serveix gens una ordenança com la que va fer el PP per a sancionar-los. Cal tenir voluntat transformadora i per això deia que és important que en la redacció de l’ordenança de convivència participen els serveis socials, per a veure quina és la millor manera d’actuar. Per descomptat, només amb el fet que la Policia Local pose multes, ja sabem des de fa temps que no se soluciona res. Potser si aquesta gent tinguera un ingrés vital mínim no estaria al carrer demanant un euro per aparcar cotxes.

La solució passaria, per tant, per pagar-los una renda mínima?

Jo pense que totes les persones que viuen en aquesta ciutat haurien de tenir dret a determinats drets socials; entre aquests, cobrar una prestació mínima si no es té cap ingrés, perquè la realitat és que, si no, la gent es busca la vida, que és el més normal, i això acaba generant problemes de convivència. Llavors, si jo garantisc uns drets socials mínims, el que aconseguisc és que no hagen d’estar-se al carrer demanant.

Continuaran estenent la col·locació de radars de velocitat?

Sí, estem esperant rebre dos nous radars i, a més, en posarem a l’entrada a València en la A-3 perquè n’hi haja en tots els accessos a València, com sempre, informant-ne de la situació. No volem recaptar més, sinó que es tracta d’una mesura preventiva per a pacificar el trànsit i que la gent circule a menys velocitat.

Hi ha una percepció que la Policia Local és massa permissiva amb els ciclistes que incompleixen la normativa...

Insistisc en el fet que l’objectiu de la Policia Local no és perseguir la gent a força de sancions. Com deia abans, volem ser més transformadors en aquest sentit. És veritat que una de les coses que permetrà un millor funcionament és l’ampliació del carril bici. Si la bicicleta tinguera més espai reservat, no es vulneraria el dret de ningú, perquè els ciclistes circularien per on ho han de fer. És cert que la falta d’aquest carril bici en algunes zones fa que hi haja ciclistes que vagen per la vorera. Això suposa un problema, perquè el ciclista que és cívic va amb compte i el qui no ho és, doncs, circula com si ho fera per la calçada. Però l’objectiu no és posar més multes, sinó ampliar el carril bici. Si un Policia veu un ciclista per la vorera, el més normal és que li demane que baixe, llevat que puga posar en perill els vianants.

Hi ha ciutats que han fet vestir els policies locals de paisà per multar els amos de gossos que no recullen els excrements, faran el mateix ací?

És bo fer determinades campanyes en un moment donat per a recordar a la ciutadania que està prohibit fer determinades coses. Això, però, ha d’anar acompanyat abans d’informació sobre quines possibilitats hi ha, en l’àmbit dels expenedors de bosses en el cas de les deposicions dels gossos o de zones perquè s’hi puguen socialitzar.

Tornaran a controlar els accessos a la rodalia de la Llotja?

Com dic sempre, no tenim soldadets per a totes les portes de totes les cases. Això va ser una campanya per a informar els veïns i no veïns de qui hi podia entrar i qui no, però no hi ha prou policia per a controlar-ne tots els accessos de manera permanent. Es va fer una campanya en un moment donat, que es pot recuperar si s’observa que cal perquè les coses no acaben de funcionar.

Modificarà algun aspecte de l’ordenança de prostitució?

Quan es va crear, l’ordenança de prostitució va servir perquè als veïns els fera la sensació que disposaven d’una eina per a lluitar contra les molèsties que els generava. El problema de la prostitució a València, però, és que el 90% de les dones que es prostitueixen són traficades i obligades. Aquest és el problema més greu. Si la Policia Nacional actuara d’acord amb la llei de tràfic de persones que es va aprovar l’últim any de govern de Zapatero, potser solucionaríem el problema de la prostitució no sols per als veïns, sinó per a elles mateixa. Aquest és el problema de fons. Quan això no es compleix, sorgeixen els problemes derivats en determinats barris. L’ordenança és únicament punitiva i gens transformadora, no parla del problema de les dones. Ara mateix no està damunt de la taula modificar-la; però en tot cas, com he dit, el que cal fer és complir la llei estatal de tràfic de persones.