Ximo Puig i Carles Puigdemont reclamen un govern sense el PP per a desbloquejar el Corredor Mediterrani

D’“històric” han qualificat els presidents valencià i català –Ximo Puig i Carles Puigdemont– la trobada que han mantingut aquest dilluns a València i que, amb l’excusa del Corredor Mediterrani, ha servit per a “tornar a la normalitat” en les relacions entre la Comunitat Valenciana i Catalunya, possibilitant que deixe de ser “extraordinari” el que han assegurat que hauria de ser normal entre dues societats “aliades”. Catalunya és el primer client comercial valencià i la Comunitat Valenciana el segon dels catalans.

Aquesta cimera, la segona que es produeix entre ambdós mandataris després de la jornada que van compartir a Barcelona el 18 de maig passat, ha servit per a establir quatre acords: estabilitzar un marc nou de relacions, “portant a la institució el que era normal entre els ciutadans”; plantejar reunions bilaterals semestrals entre ambdós executius autonòmics per a abordar assumptes d’interés per a ambdues administracions; l’engegada d’una comissió tècnica permanent de seguiment de les obres del Corredor Mediterrani, “estem en un moment clau i fonamental”, ha assegurat Puig; i la reciprocitat del senyal de la futura televisió valenciana i TV3 perquè totes dues puguen veure’s en els dos territoris.

Pel que fa a la reivindicació del Corredor, els dos dirigents autonòmics han apuntat que “no és només una declaració d’intencions”. Així, han explicat que “s’ha acabat el temps de les fantasies pressupostàries i de deixar passar trens, és el moment de l’exigència de realitats”. Perquè es tracta d’una actuació que afecta quatre comunitats autònomes, el 50% de la població espanyola, el 60% del PIB i Catalunya i la Comunitat Valenciana concentren quasi el 40 per cent de les exportacions espanyoles. “No s’entén que no hi haja AVE entre València i Barcelona i que quasi totes les carreteres que ens comuniquen siguen de peatge”, ha dit Puig.

Precisament, sobre la infraestructura que ha centrat aquesta primera cimera bilateral, el Corredor Mediterrani, ambdós presidents han coincidit a assenyalar la necessitat un nou executiu a Madrid sense el PP –encara que difereixen en la fórmula d’arribar a aqueix govern, tal com ha reconegut Puigdemont– que puga servir, no ja per a impulsar les inversions, sinó també per a desbloquejar-les. “No es pot tenir un Govern a l’Estat d’esquena a la Mediterrània”, ha assegurat el mandatari català en referència a l’executiu en funcions de Mariano Rajoy: “Ens aniria molt bé sense el PP en el Govern, que és desastrós per a l’economia i per a la visió territorial de l’Estat”.

La interinitat del Govern “no és excusa”

El cap del Consell considera que “no és excusa” la interinitat de l’executiu de Mariano Rajoy, a qui ha acusat de fer una “utilització partidària” de l’Administració. I el president català ha afirmat: “El que és un obstacle és la incompetència o la falta de compromís” del Govern popular.

Tant Puig com Puigdemont han lamentat que fa quasi un any que estem en situació “de bloqueig”, sense un Govern a Madrid i amb qüestions per desembossar. “La dificultat és extraordinària”, ha advertit Puig, que ha insistit que no es pot estar per la confrontació“ i ha animat els candidats, no sols a escoltar, sinó també a dialogar i ”assumir la realitat que han decidit els ciutadans“.

Model de finançament, tres anys caducat

Ambdós dirigents han coincidit en el diagnòstic de la situació pel que fa al finançament autonòmic. “És injust, quan ja fa tres anys que està caducat el model”, la qual cosa han apuntat provoca una falta de recursos i una injustícia que repercuteix en la ciutadania, “és una irresponsabilitat greu, però sóc pessimista, tant en el fet que s’aprove un finançament nou com en el sistema que puga dissenyar Montoro”.

Francesc Homs davant del Suprem

Puigdemont també s’ha referit a la declaració del portaveu de Convergència en el Congrés dels Diputats, Francesc Homs, davant del Suprem per la consulta sobiranista del 9 de novembre de 2014. “És el dia de la vergonya. És inacceptable que hagen de declarar Artur Mas, Francesc Homs, Irene Rigau o Joana Ortega per haver tret les urnes al carrer i que continue havent-hi en el càrrec ministres que hagen fomentat la guerra bruta contra el sobiranisme”, en referència al titular d’Interior, Jorge Fernández Díaz.

Així, ha assegurat que si finalment hi ha una condemna, “tots ens sentirem condemnats”, alhora que anunciava que hi haurà una resposta política que no es limitarà a una “nota de premsa”. Les conseqüències aniran més enllà de la queixa“, ha sentenciat.