Dos anys del 24M: com hem canviat
Els uns ja no són els mateixos i els altres no estan en la mateixa posició política en què van arribar a aqueix moment crucial. El 24 de maig de 2015 s’esdevenien les últimes eleccions municipals i autonòmiques, uns comicis que van posar fi a les majories absolutes del Partit Popular a la Comunitat Valenciana després de vint anys. Així, al juny es produïa el relleu en la Presidència de la Generalitat i en el Govern autonòmic, de manera que el socialista Ximo Puig assumia la direcció del Consell en detriment del popular Alberto Fabra. Puig i la líder de Compromís Mónica Oltra es posaven al capdavant d’un executiu valencià format pel PSPV-PSOE i Compromís amb el suport parlamentari de Podem en virtut de l’Acord del Botànic. Des de llavors, bastants coses han canviat en el panorama polític autonòmic.
La foto fixa que ens va deixar aquell 24 de maig estava protagonitzada, com ara, pel socialista Ximo Puig, a la fi president de la Generalitat, i Mónica Oltra, la gran triomfadora de les eleccions, actualment vicepresidenta del Govern. Davant, l’expresident Alberto Fabra com a efímer líder de l’oposició i Carolina Punset com a portaveu de Ciutadans. El cinqué actor principal era Antonio Montiel, síndic de Podem. Des de llavors, hi ha hagut canvis. No tant en l’executiu valencià com en el parlament autonòmic.
El primer canvi es va produir tot just començada la legislatura. D’aquesta manera, el socialista Francesc Colomer, que inicialment va ocupar la presidència de les Corts, va ser substituït poc després per Enric Morera (Compromís) com a conseqüència de l’acord de govern entre socialistes i valencianistes. Això va propiciar la marxa de Colomer a l’Agència Valenciana de Turisme i l’entrada a la Mesa de la Cambra de la socialista Carmen Martínez, l’única dona que forma part d’aquest organisme.
No obstant això, la novetat principal es va veure prompte en el grup parlamentari del Partit Popular, on al derrotat Alberto Fabra se li va concedir el retir daurat del Senat, com a representant per designació territorial. El relleu el va agafar Isabel Bonig, ara també qüestionada per la pròpia direcció del seu partit arran de les discretes crítiques als pressupostos de Mariano Rajoy i de la seua impossibilitat per a aconseguir pacificar el PP provincial a València.
Més importants han estat els canvis en Ciutadans, per on ja han passat en tan sols mitjana legislatura fins tres portaveus diferents. Va començar com a síndica la controvertida Carolina Punset, que va ser substituïda per Alexis Marí després que Punset, que ja havia mostrat algunes discrepàncies amb la direcció d’Albert Rivera, ocupara l’acta en el Parlament europeu que va deixar vacant Juan Carlos Girauta. Fa poc, Marí també ha estat rellevat com a portaveu en les Corts per les seues discrepàncies amb Rivera. El càrrec l’ocupa ara Mari Carmen Sánchez, més pròxima al portaveu regional de la formació taronja, Fernando Giner.
En Podem, que pel camí ha perdut una de les seues diputades, Covadonga Peremarch (en el grup de diputats no adscrits), la ‘crisi’ es produirà a partir d’ara. Després d’uns mesos coquetejant amb la seua possible entrada al Consell, l’assemblea ciutadana i, sobretot, les primàries del cap de setmana passat han fet aflorar un nou líder del partit dels cercles. Antonio Estañ és el nou secretari general de Podem, encara que ja ha anunciat que no serà ell qui assumirà el càrrec de portaveu en les Corts, en què tampoc continuarà Antonio Montiel.
Poques novetats en PSPV i Compromís
Pel que fa a PSPV-PSOE i Compromís, poques novetats s’han produït en aquests dos anys en el Parlament autonòmic. Una altra cosa és el que puga succeir a partir d’ara arran de l’indiscutible triomf de Pedro Sánchez en les primàries del PSOE entre els socialistes valencians a pesar del suport explícit de Ximo Puig a Susana Díaz.
Pel que fa al Consell, no s’han produït canvis en el primer escalafó del Govern autonòmic (consellers), encara que sí que hi ha hagut crisis lleus en el segon i el tercer escalafó de l’executiu. D’aquesta manera, han caigut alts càrrecs com Mónica Cuquerella, número tres d’Economia; Dolores Salas, número dos de Sanitat; Lydia del Canto, secretària autonòmica de Comunicació; Ximo Clemente, director general de Relacions Informatives; Luis Felipe Martínez, sotssecretari autonòmic de la Conselleria de Justícia; o el cap de gabinet de la Conselleria de Medi Ambient, Fernando Rodrigo, així com l’actual secretària autonòmica de Model Econòmic i Finançament, María José Mira, que no va ser cessada, però va passar de la Conselleria d’Economia a la d’Hisenda.
Finalment, aquest període ha estat marcat per la defunció el mes de novembre passat de l’exalcaldessa de València Rita Barberá, la qual va començar la legislatura com a diputada autonòmica, encara que va durar poc en les Corts, ja que va anar amb Alberto Fabra al Senat. Com a senadora, Barberá es va donar de baixa en el PP i va passar al grup de no adscrits després de ser imputada en Taula. Precisament, la corrupció ha continuat planejant sobre el parlament autonòmic, amb la imputació del diputat del PP Víctor Soler pel cas Púnica i del també parlamentari popular Miquel Domínguez pel blanqueig en el grup municipal del PP en l’Ajuntament de València, una causa que va ser sobreseguda provisionalment el mes de febrer passat.
