Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.

Treballadores en primera línia: ser caixera de supermercat en temps de pandèmia

Desenes de persones carregades de queviures esperen per poder pagar en un supermercat.

Laura Martínez

0

Si algú volguera veure com es comporta una societat en temps de crisi, hauria de fixar-se en els supermercats. Som el que mengem, però també som com comprem. L’activitat en els supermercats és una de les permeses pel Govern durant l’estat d’alarma; en altres paraules, un dels pocs llocs oberts al públic durant la crisi del coronavirus. La seua activitat és essencial i els seus treballadors necessaris.

Les treballadores dels supermercats –un ofici feminitzat, com pot comprovar qualsevol que haja fet la compra presencialment– han sigut testimonis del comportament social des que l’epidèmia COVID-19 va arribar a Espanya. Han comprovat la histèria col·lectiva, la desídia d’algunes persones i la col·laboració altruista d’altres.

Encara que totes les entrevistades per eldiario.es destaquen que les seues empreses estan adoptant bones mesures, prefereixen aparéixer en el reportatge amb pseudònim, llevat d’una. Son Carla, Alba, Rita i Carmen; treballadores en els supermercats Charter (Consum), Eroski i Mercadona.

Les seues empreses s’han comportat de manera similar en aquesta crisi; des del decret de l’estat d’alarma compten amb material de protecció –màscares, mampares, guants i gel– i una explicació dels protocols. A més, Consum i Mercadona han augmentat el salari de les treballadores en un 20% com a plus de perillositat, una mesura que Eroski no ha adoptat, i han deixat el personal considerat de risc amb una mena de baixa mèdica a casa.

Malgrat la diferència d’edat i de la localització dels seus llocs de treball, coincideixen a avaluar el comportament de la gent. El caos, assenyalen totes, va arribar la primera setmana abans que es decretara l’estat d’alarma: carros plens de gom a gom de productes poc meditats –infinitat de safates de productes frescos, paper higiènic a mansalva i desenes de botelles d’aigua–. “Una dona va preguntar si podia emportar-se el palet de botelles”, conta Carla, caixera en un Mercadona de València.

“No vull generalitzar, però hi hagué molt de caos, vaig veure poca solidaritat i empatia”, explica sobre la primera setmana. “Imagina la cara de la gent que ix de treballar i arriba a les 8 i no té res [per a comprar]”, reflexiona. No obstant això, reconeix que aquesta imatge s’ha anat dissipant a mesura que ha passat la pandèmia i ara prefereixen valorar les persones que voluntàriament compren per a unes quantes famílies. Encara així, continua havent-hi qui s’agafa baixar a comprar com un passeig.

Aquesta jove viu amb la seua parella i expressa que no té massa por de contagiar-se, ja que no resideix amb la seua família. No obstant això, sí que percep una certa por en alguns companys; “Jo no tinc família de risc, però entenc que, si visquera amb els meus pares, els faria por. Els meus companys comenten que els fa ansietat pensar en els trajectes”, comenta en referència a l’ús del transport públic.

Les sales per a personal estan empaperades amb indicacions sobre higiene, neteja i desinfecció i la direcció els ha facilitat dues màscares, que es canvien cada setmana. Els supermercats tenen marques en terra prop de les caixes, es controla l’aforament amb vigilància a la porta i s’obliga totes les persones a desinfectar-se les mans i posar-se guants quan entren. L’ambient en els seus centres de treball ha canviat bastant i treballadors i compradors han hagut d’adaptar-s’hi.

La por del contagi s’observa en major grau en les persones que viuen amb la família. Les joves que han volgut parlar amb aquest diari no viuen despreocupades, però relativitzen la malaltia, conscients que en els seus cossos és poc probable que produïsca grans efectes, però, al seu torn, que poden ser portadores. Són prudents i creuen que la resta de la població hauria de ser-ho; veuen estranyades que gent major ix de casa diàriament a comprar. “És clar que és perillós, però el que s’ha dit, si segueixes les recomanacions, no passa res. Han passat tres setmanes i cap dels meus companys està contagiat, ni hem vist res estrany”, explica Alba, una altra jove treballadora. Com que és dels pocs espais oberts i amb un tràfec elevat de persones, els supermercats es miren com un dels principals focus de contagi del virus; un risc per al consumidor, però superior per als treballadors en primera línia.

Treballadores com Carmen, empleada en un Eroski, estan una mica més intranquil·les per l’exposició diària. En algun moment s’han emportat algun esglai, com un dels primers dies, quan un home es va passejar tossint per totes les caixes. Les caixeres i les reposadores una mica més madures, responsables de la família, s’inquieten per la possibilitat de contagi. “Al final, t’hi acostumes. Deixes les coses a la porta, llaves la roba i et dutxes”, explica.

“Quan van dir que se suspenien les Falles, va vindre el devessall de gent a comprar i no teníem cap equip de protecció. Van buidar la botiga. Es van emportar de totes les marques; cares o barates; coses que habitualment no es venen... Per exemple, la fruita es ven més que mai”, relata, i destaca fins i tot l’augment de vendes de congeladors de dimensions reduïdes. Carmen ha hagut de doblar la seua jornada des de l’inici de la crisi sanitària i en la seua empresa no s’ha esmentat cap plus per perillositat.

En els municipis allunyats de les grans ciutats la situació és una mica diferent. Rita té 25 anys i una filla menuda i treballa en un supermercat Charter a la comarca dels Serrans. Allí les màscares han tardat quasi tres setmanes a arribar, encara que guants i gels es van donar el mateix dia que va començar l’estat d’alarma. Tampoc tenen seguretat a la porta, cosa que de moment no els ha fet falta.

En aquest municipi d’interior, de població envellida i molt de moviment en els xalets durant l’estiu, Rita destaca el bon comportament del veïnat. No hi ha hagut aglomeracions i s’ha respectat l’aforament, encara que els carros dels primers dies van ser fins dalt de tot. “Hi ha gent que compra per a gent major i l’ajuntament ajuda a fer les compres, contacta amb les persones a través de la llar del jubilat”, explica Rita, que assenyala que encara així “hi ha gent que va a passar el dia” a la botiga.

“Hi ha molta gent que ha vingut dels xalets, però molta altra gent és nova. Aquest mes hem fet la mateixa caixa que a l’estiu”, assenyala sobre l’afluència de consumidors. Destaca que en les últimes setmanes ha augmentat enormement la venda de farines i rents. El confinament trau el costat reboster.

Malgrat la quarantena, l’afluència turística no va parar els primers dies. No debades, la Policia Nacional va posar uns quants milers de multes i els serveis sanitaris de municipis costaners van atendre 3.700 persones d’altres comunitats autònomes. Alba va poder comprovar aquesta arribada en un dels Mercadona de Dénia, una de les destinacions turístiques per excel·lència a Espanya, que es va omplir de persones de Madrid el primer cap de setmana, quan no s’havien pres les mesures restrictives.

El seu supermercat ha començat la distribució d’ulleres protectores per als empleats i ha habilitat diverses mesures per a ancians, discapacitats, embarassades i personal mèdic o Policia: entren sense fer cua a la botiga, el personal els ajuda a fer una compra ràpida i tenen una caixa amb preferència.

“La tensió està present en tot moment”, explica aquesta jove, que lamenta que hi haja persones poc comprensives amb la faena que duen a terme: “Hi ha males contestacions, males cares, queixes telefonant al 900 [el telèfon d’atenció al client]”. “Hi ha gent que ens dona les gràcies, aplaudeix, fa moltes coses per nosaltres i ens entén. Però n’hi ha d’altres que estaven acostumats a vindre diàriament i venen per coses innecessàries, cervesa, xocolate...”, expressa. Amb el temps, els ànims s’han calmat, “la gent ha anat relaxant-se una mica. Venen, compren per passar uns quants dies i se’n van. Altra gent segueix la seua rutina de vindre diàriament, gent major que va sense protecció”, comenta.

Malgrat la seua situació, les treballadores demanen a la població que siga comprensiva i racional en les compres i no faça de la necessitat una excusa. A l’altra banda, recorden, també hi ha persones.

 

Etiquetas
stats