Estiu calent en el CIE de Sapadors de València: un suïcidi, un presumpte intent i dues autolesions

El mes de juliol va ser crític en el Centre d’Internament d’Estrangers de Sapadors a València. El Jutjat d’Instrucció número 10 de València investiga les causes de la defunció, el 15 de juliol passat, del jove marroquí Marouane Abouobaida en una cel·la d’aïllament. El Defensor del Poble també va obrir una investigació després d’haver admés a tràmit una queixa presentada per les ONG que treballen amb els interns.

Arran del suïcidi, el jutge de control del CIE va imposar, en una interlocutòria ben dura, 16 mesures als responsables del recinte que contradiuen una gran part de l’actuació d’aquell dia. Dos anys abans, el mateix jutge ja havia advertit que l’aïllament pot infringir els protocols de prevenció de suïcidis. Si bé la defunció de Marouane Abouobaida va ser el succés més tràgic, aquell mes de juliol va haver-hi altres episodis que van augmentar les crítiques de les ONG cap a les condicions del centre de Sapadors.

Els voluntaris de la de la campanya CIEs No, que duen a terme tasques d’acompanyament, van detectar el cas d’un jove marroquí que la primera setmana de juliol havia enviat àudios de WhatsApp que “ens fan témer per la seua integritat física i mental”, indica un escrit de la campanya dirigit al titular del Jutjat d’Instrucció número 3 de València, encarregat del control del centre d’internament. “Era un cas molt dramàtic, enviava àudios dient que volia matar-se, que no podia més”, diu un portaveu de la *CIEs No.

Els activistes van sol·licitar a l’ONG Psicòlegs Sense Fronteres que visitaren l’intern per iniciar una teràpia, però ni el 4 ni el 5 de juliol van poder entrar al CIE “per falta de personal policial per a controlar la visita”, assenyala l’escrit a què ha tingut accés aquest diari. L’immigrant, tal com alertava CIEs No al jutge, estava “sense atenció psicològica que en el seu cas és necessària i urgent”.

La situació es va resoldre el 9 de juliol quan un psiquiatre de l’ONG Metges del Món hi va poder entrar. L’informe que va elaborar alertava que l’immigrant “presenta perill d’atemptar contra la seua vida atesa la situació actual, els records que se li repeteixen sovint del que havia passat en la barca. L’informe psiquiàtric indica que l’intern de nacionalitat marroquina està ”lluny dels suports afectius i familiars“ i assenyalava que els seus germans ”tenen recursos per a poder ajudar-lo“.

El pacient presentava “conducta i ideació suïcida (amb pla elaborat)” i feia “gestos que donen a entendre desig de penjar-se”. L’informe psiquiàtric proposava com a mesura de prevenció i protecció “modificar” l’internament. La policia, sempre segons l’escrit al jutge, va traslladar l’immigrant a un hospital l’endemà. L’intern va ser posat en llibertat “davant la impossibilitat de retornar-lo al seu país”, assenyala un portaveu policial.

El 12 de juliol, segons fonts de la campanya contra el CIE, una parella d’activistes que estava en el recinte desenvolupant tasques d’acompanyament “va sentir sorolls molt forts i van veure a policies corrent que deien que algú havia intentat suïcidar-se”. “Després van parlar amb un intern que els va dir que era un xaval amb un dit trencat que amb la bena s’havia intentat suïcidar, però que se li va trencar”, assenyalen les mateixes fonts. Aquest diari no ha pogut confirmar la veracitat d’aquests fets a través de fonts oficials.

El 15 de juliol, Marouane Abouobaida, un immigrant marroquí de 23 anys que havia sigut agredit a les dutxes per altres interns el dia anterior, es va llevar la vida en una cel·la d’aïllament on havia sigut reclòs, segons una resposta parlamentària del Govern, “per garantir la seguretat de l’agredit”. “El propòsit era que l’intern romanguera en aquesta habitació el temps mínim imprescindible perquè els policies de servei distribuïren la resta dels interns en les seues estances respectives”, afig el Govern, que admet que no es va activar el protocol antisuïcidis, ja que “no es va detectar cap indici o comportament estrany que fera preveure tendències suïcides en el finat”.

Els agents que vigilen el CIE, en adonar-se de la defunció del jove, van posar els fets en coneixement del Jutjat d’Instrucció número 10 de València, en funcions de guàrdia, i una comissió judicial, amb un metge forense, va procedir a l’alçament del cadàver. Agents de la Brigada Provincial de Policia Científica de València van dur a terme una inspecció ocular per elaborar l’informe pericial.

En una altra resposta parlamentària al senador de Compromís, Carles Mulet, l’executiu defensa que “considerant els testimoniatges dels testimonis, enregistraments, documents o imatges, no hi ha cap evidència que fera suposar que el detonant del presumpte suïcidi foren les condicions del CIE de Sapadors”.

El 19 de juliol, quatre dies després de la defunció de Marouane Abouobaida, dos interns de nacionalitat algeriana es van autolesionar. Un d’ells va ser traslladat en ambulància a un hospital, segons va informar aquest diari.

Dos alts càrrecs de la Generalitat Valenciana –el secretari autonòmic d’Igualtat i Diversitat de la Conselleria de Mónica Oltra i la secretària autonòmica de Sanitat– van intentar, sense èxit, visitar el CIE després dels incidents del mes de juliol. La portaveu de Compromís en la Comissió de Drets Humans de les Corts va sol·licitar una visita al recinte després de conéixer l’acte del jutge de control sobre el suïcidi del jove marroquí i una diputada d’Unides Podem ha sol·licitat la compareixença del director de Sapadors en la cambra autonòmica.