Barcelona lluita contra l’oblit de les 1.706 persones afusellades al Camp de la Bota

“Volem la pau, però no volem l’oblit, no volem la indiferència, i perquè li devem a totes aquestes persones amb noms i cognoms que van donar la vida, li devem com a mínim ser recordades, avui i sempre, en un acte de supervivència i d’esperança”. Amb aquestes paraules inaugurava l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, el ‘Parapet de les executades i executats’, obra de l’artista Francesc Abad el passat 24 de febrer.

L’obra evoca el mur d’afusellaments del Camp de la Bota on, entre 1939 i 1952, van ser executades 1.706 persones. Gràcies a una recerca en la documentació extreta dels consells de guerra sumaríssims s’han pogut recuperar el nom d’aquests quasi dos milers de persones afusellades a Barcelona després de la Guerra Civil. Ara, tots ells, es poden llegir en una gran paret de gairebé 60 metres de llarg i 3,5 d’alt al parc del Fòrum.

El projecte forma part de la commemoració del vuitantè aniversari de l’entrada de tropes franquistes a Barcelona i de l’inici de la repressió sistemàtica i les execucions. Colau ha expressat que l'objectiu d'aquest reconeixement és combatre “la impunitat franquista”. Per això, s'emmarca dins d'una campanya que, sota el claim 'Aparta la indiferència’, busca recordar l’ocupació franquista de la capital catalana el 26 de gener de 1939.

Passaven pocs dies d’aquella fatídica data quan, el 10 de febrer de 1939, van començar els afusellaments davant del parapet del Camp de la Bota. Es tractava d’un mur de formigó, semblant a una escullera a l’interior del mar, ben a prop de la platja. Per tal de localitzar la ubicació exacta i les restes del parapet, dins del mar, el MUHBA Museu d’Història de Barcelona, ha elaborat dos informes on, a través de mapes i imatges aèries, estableixen que les ruïnes del parapet van existir fins a les obres de construcció del port esportiu del Fòrum.

A partir d’aleshores, de l’any 2004, el mar es va engolir la història i el parapet va ser cobert per les aigües del port esportiu i els iots durant la transformació urbanística de la zona amb motiu del Fòrum de les Cultures, inaugurat per l’aleshores alcalde socialista de Barcelona, Joan Clos. Davant d’aquesta situació, el tinent d’alcalde Gerardo Pisarello destaca que es tracta també de “reparar part de la negligència comesa per les administracions democràtiques”.

Executats per participar en moviments sindicals i socials

Al Camp de la Bota es van executar homes i dones que havien participat en els moviments sindicals o socials, en l’organització cooperativa del treball, l’esport, la salut o la cultura, la millora de l’educació pública basada en la coeducació, la laïcitat i l’ús vehicular de la llengua catalana. Totes elles eren persones que havien participat en la defensa armada de la república i la revolució, o que havien dirigit o gestionat els ajuntaments o l’administració republicana. També es van produir execucions, a més del Camp de la Bota, al Castell de Montjuïc i a l’antiga presó d’Homes de Barcelona, coneguda com a Model. És en aquest centre on es produïren les execucions amb el garrot, un sistema mecànic que provoca la mort per asfíxia.

“El meu despertador era quan a les set del matí afusellaven els condemnats; i pels trets de gràcia sabies quants havien mort  cada dia”, explica Pere Ribot, vicari de Sant Adrià del Besòs l’any 1941, en recordar les matinades d’aquell any.

Aquests afusellaments es van anar repetint fins al 14 de març de 1952, davant de la necessitat de l’Estat de millorar la seva imatge internacional. El Congrés Eucarístic d’aquell any marcaria l’inici de l’operació de neteja de la imatge. A finals d’any continuaria amb el reconeixement del règim franquista per part de la UNESCO. No obstant això, la repressió durant la dictadura , amb assassinats i execucions, seguiria fins al 27 de setembre de 1975. “Com ho podem fer per parlar de les atrocitats del franquisme en un moment en el qual el seu esperit intenta obrir-se pas aquí i a diferents països d'Europa”, ha criticat Pisarello, que també ha cridat a protegir-se de qui construeix i reprodueix “el discurs de l'odi” i de la por.

El ‘Parapet de les executades i executats’ no és l’única obra que recorda els afusellaments. Coincidint amb la inauguració del nou espai memorial, el MUHBA ha presentat l’exposició de l’obra El Camp de la Bota, també de l’artista Francesc Abad. L’exposició està promoguda pel Comissionat de Programes de Memòria, organitzada pel Museu d’Història de Barcelona, amb la col·laboració del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA).