Balears concentra les hipoteques més elevades del país: 223.800 euros per a un pis de més de 282.000

Balears ha liderat al segon trimestre de l'any les sol·licituds d'hipoteques amb un import mitjà del 223.816 euros -el més elevat del país- per a un preu mitjà de compra per sobre dels 280.000 euros, tal com es desprèn de l'Informe trimestral del mercat hipotecari elaborat pel portal immobiliari Idealista.

Segons el document, Balears concentra el 2,26% del total estatal de sol·licituds d'hipoteques entre l'abril i el juny, amb una renda mitjana per llar de 4.190 euros i un endeutament del 29%. A l'arxipèlag, el finançament mitjà arriba al 83% de la compra.

Pel que fa a les firmes, l'informe del portal immobiliari apunta que a les illes el segon trimestre es van subscriure hipoteques amb un valor mitjà de 246.492 euros per a un preu de compra de 328.769 euros, amb un finançament del 75% i un endeutament del 30%.

Respecte a la signatura d'hipoteques per part de no residents, els préstecs sol·licitats es van situar en 293.974 euros per a un preu de compra de 399.210. Pel que fa a les subrogacions, a Balears es van fer per valor de 244.064 euros.

Augment del preu de l'habitatge de segona mà

D'altra banda, el preu mitjà de l'habitatge de segona mà a l'arxipèlag balear el juny del 2025 va assolir els 5.048 euros per metre quadrat, cosa que representa un increment interanual del 14,94%, el més alt del país, d'acord amb l'informe semestral de preus de venda de pisos.com.

L'increment semestral registrat a les Illes va ser del 2,37%, la tercera comunitat autònoma amb el creixement més gran. Igualment, l'arxipèlag continua situant-se com la comunitat amb el preu de l'habitatge més elevat. D'altra banda, pel que fa als municipis, l'informe assenyala que el preu més alt es va registrar a Formentera, amb 9.732 euros per metre quadrat.

A nivell estatal, el preu mitjà de l'habitatge de segona mà a Espanya al juny va arribar als 2.405 euros per metre quadrat, cosa que representa un increment interanual del 4,35%.

El repunt més intens el primer semestre es va produir a Terol, amb una pujada de l'11,74%, mentre que Girona va ser la capital que més va baixar, amb un ajust del 10,2%.

Entre les comunitats autònomes, Navarra (3,29%) va liderar les pujades semestrals, seguida del País Basc (3,05%) i les Balears (2,37%). Extremadura va ser la regió més barata, amb 866 euros/m2, i les Balears la més cara, amb 5.048 euros/m2.

Als municipis, el preu més alt es va detectar a Formentera (9.732 euros/m2), mentre que el més baix va ser a Albalate del Arzobispo (234 euros/m2), a Terol. A nivell distrital, Retiro (Madrid) va marcar el màxim amb 9.570 euros/m2 i Pobles de l'Oest (València) el mínim amb 1.528 euros/m2.

“L'encariment de l'habitatge obliga a tenir un estalvi previ més gran i a demanar més diners al banc, cosa que retarda l'accés a la propietat a les rendes mitjanes”, ha assenyalat el director d'Estudis de pisos.com, Ferran Font. Tot i així, l'expert destaca que la demanda està molt alta.

De cara a final d'any, Font preveu estabilitat en compravendes i hipoteques: “Mentre el crèdit segueixi sent avantatjós, el finançament seguirà encoratjant els compradors”.