Cruising virtual i nostàlgia millennial a la mirada de Joan Porcel: “Volem explicar què passa en espais estigmatitzats”

Ajagut al llit, fumant i en barnús. És la imatge d'un home, d'uns quaranta anys, esperant connectar amb algú des del seu ordinador. Després de tornar a fer clic al xat, apareixen en primer pla uns genitals anònims a la recerca de plaer. Són les primeres impressions d'una visita a una web de videotrucades aleatòries, comunament assenyalada des de la burla i el rebuig. Però quines relacions es teixeixen en el seu món invisible, més enllà dels prejudicis? Aquesta és una de les grans preguntes a què respon 'La carn', la nova pel·lícula de Joan Porcel que neix de l'obra de teatre, amb el mateix títol, del coreògraf Lluís Garau.

Després de les seves darreres pel·lícules, dedicades a la influencer i activista espanyola Samantha Hudson i l'artista Júlia Colom, el cineasta mallorquí Joan Porcel (Palma, 1994) comença a treballar al rodatge d'una història que parla sobre les relacions sexoafectives en plataformes digitals. A través del retrat del procés creatiu de Lluís Garau i la participació de diferents persones anònimes de la web, la cinta explora els límits entre la ficció i el documental. El metratge, produït per Charli Bujosa Cortés, de Mansalva Films, “podria arribar als cinemes entre finals d'any i principis del següent”, segons les previsions del cineasta.

Sobre la pel·lícula, quines altres col·laboracions tindrà, més enllà de la del protagonista?

Aquest documental és una història coral que parla d'Internet com a tal, com a concepte, com a espai físic i, en realitat, l'únic personatge que vehicula la pel·lícula és el Lluís. Totes les altres persones que hi apareixen són persones anònimes d'Internet. Aquí tenim la tasca de documentar allò que estem fent, treballant amb persones reals al món d'Internet, amb arquetips d'usuaris que decideixen passar un temps durant l'obra i el temps lliure de l'actor quan es connecten al xat.

Aleshores, els personatges anònims de la pel·lícula han estat contactats a través del xat?

És una cerca que es fa totalment a través d'Internet, esforçant-nos per intentar conservar la màxima frescor de les interaccions, perquè volem relatar fidelment el que passa a certs espais no visibilitzats o estigmatitzats. Per primera vegada, podem dir que tota una generació, que ara volta els trenta anys, ha conformat la seva identitat personal a través d'Internet.

Al llarg de tot aquest procés vam fer un càsting a Instagram per obrir-nos a persones que volien participar, però, al final, tots els contactes s'han fet són a través d'una aplicació que es diu Dirty Roulette, que ve a ser una evolució del Chat Roulette, on no hi ha cap tipus de verificació personal. Xat Roulette s'ha convertit en una plataforma molt vigilada a nivell de normes quant a allò que es pot fer i allò que no, cosa que no ens ajudava amb el treball teatral.

Tots els contactes s'han fet són a través d'una aplicació que es diu Dirty Roulette, que ve a ser una evolució del Chat Roulette, on no hi ha cap mena de verificació personal

Després d'investigar diferents plataformes que funcionaven amb aquest sistema de videotrucades aleatòries, Lluís va trobar Dirty Roulette, que no monitoritza les trucades. Per tant, encara que d'alguna manera s'hagi convertit en un far west sense normes, ens permetia trobar tot un elenc de persones que feien conversa, que volien mantenir sexe i xerrar amb el Lluís. Aleshores vam decidir gravar la pel·lícula amb aquesta plataforma.

Es reflectirà, d'alguna manera, aquesta cerca que s'escapa de la norma i la vigilància?

D'una banda, hi ha seqüències senceres que hem decidit gravar a través de l'aplicació, cosa que quan parlem d'una pel·lícula amb un cert treball de producció sempre cal evitar. Però nosaltres decidim que gran part de la pel·lícula estarà gravada a través de la càmera web perquè dona un punt de vista que condiciona la manera d'entendre aquest tipus de converses. Volem que la persona que vegi la pel·lícula pugui entendre perfectament què suposa connectar-se, crear i mantenir un vincle humà amb desconeguts que és emocional, sexual i vital. Més enllà d'això, em sembla que tota la direcció de fotografia està molt plantejada per entendre com funciona el fet de tenir una càmera que ens vigila.

Amb aquest projecte hem decidit transportar-nos a l'adolescència, on no hi havia telèfons intel·ligents amb Internet tot el dia. Ara mateix tothom porta una càmera que li està enfocant les vint-i-quatre hores del dia i estem segurs que algú hi és darrere. Ho hem normalitzat i potser aquesta pel·lícula ens pot sensibilitzar que el que ens pot semblar estrany, com passar hores connectats amb desconeguts, potser ens ho hauríem d'aplicar també amb els nostres mòbils.

Aquesta pel·lícula ens pot sensibilitzar que el que ens pot semblar estrany, com passar hores connectats amb desconeguts, tal vegada ens ho hauríem d'aplicar també amb els nostres mòbils

Sembla que aquesta generació digital connecta molt amb el seu treball cinematogràfic anterior, perquè allò que podríem anomenar biopics o narracions identitàries, com es dona en el cas de Samantha Hudson o Júlia Colom, tenen molt a veure amb les xarxes socials, on l'ús principal sol ser explicar històries personals. Potser això li ha portat a realitzar aquest tipus concret de cinema?

No crec que totes les pel·lícules repeteixin un patró, però sí que és cert que són artistes coetanis a la meva generació i que he tingut la sort de poder acompanyar-los durant un temps. Amb Samantha Hudson va ser un any i mig, amb Júlia Colom gairebé dos anys i amb Lluís Garau gairebé tres anys. D'alguna manera hi ha hagut un moment molt paral·lel, sempre des de direcció, amb els artistes a qui retrat i amb qui vull fer cinema. Jo estic fent biopics de moments molt concrets d'aquests artistes, que són com biopics en directe i no al·ludeixen a un passat. De fet, crec que, segurament, si m'encarreguessin fer una pel·lícula sobre un artista consagrat, no tindria tantes eines. Una pel·lícula en passat és molt més complicada que una pel·lícula en present.

A més, per això mateix he triat fer una pel·lícula amb un equip de gent jove, on ens podem permetre fer servir aquesta pel·lícula com un aprenentatge de com fer cinema amb iguals i no amb un cap de departament que té setanta pel·lícules a l'esquena, o amb una productora que ens està pitjant contínuament. Sempre hi ha una estructura molt jerarquitzada en la manera de fer cinema, però en aquest rodatge ens ho podem passar bé des de la professionalitat. Per primera vegada en molt de temps he vist un equip que ho estava passant bé treballant i és que el nou cinema no és només allò que produïm, sinó també fer les coses d'una manera diferent.

'La carn' sembla una pel·lícula per sortir de la zona de confort, com a cineasta.

Totalment. Les meves altres pel·lícules amb Samantha Hudson o Júlia Colom tenen una manera de fer que té molt a veure amb el seguiment i amb el moment, ja que es van rodar en moments molt concrets per als protagonistes. D'altra banda, a La carn aquell moment ja ho hem viscut durant aquests dos anys seguint l'obra teatral de Lluís Garau. I ara som aquí, en un rodatge de quinze dies, on realment hem decidit jugar, crear espais i recrear moments de la vida de l'actor, anar una mica més enllà.

D'una banda, enregistrem moments que tenen molt a veure amb la part coreogràfica de la peça, és a dir, centrats únicament en el moviment de la dansa. D'altra banda, també hi ha altres moments que tenen més a veure amb la recreació de la seva adolescència enfocats al xat de trobada amb persones desconegudes d'Internet i tot allò que té a veure amb el desplegament i el creixement sexual que es produeix a través de la xarxa.

El projecte va comptar l'any passat amb el suport del D'A Film Lab, un programa de promoció del talent cinematogràfic emergent. Com van ser aquells dies?

Sí, va ser una cosa que va arribar en un moment en què encara estàvem buscant finançament i teníem una primera versió del guió. Vam estar a Barcelona tres dies. És un laboratori molt enfocat a la preproducció de la pel·lícula i la comunicació i el màrqueting de les pel·lícules. Allà treballem sobre el públic objectiu on ha d'arribar, com es faria una campanya de mitjans, com es treballaria una possible estrena de la pel·lícula, etcètera. També ens van ajudar molt amb el tema legal, els drets i necessitats burocràtiques i legals que podia tenir un projecte com aquest. Va ser menys creatiu, però molt interessant perquè en aquell moment no havíem pensat tant en aquestes qüestions.

I just abans d'aquest procés, va gravar un teaser promocional de l'obra de teatre.

Tot va començar fa anys, quan el Lluís i jo ens vam conèixer. L'embrió de 'La carn' va néixer del seu treball final de carrera a l'Escola Superior d'Art Dramàtic (ESAD) de Barcelona, on va presentar la primera versió de l'obra, una performance de mitja hora que em va deixar sorprès per la seva frescor i innovació. Després d'aquesta primera representació, vam fer un vídeo per promocionar-la, però aviat vaig adonar-me que podíem anar més enllà i convertir-lo en un curtmetratge documental. Poc després vaig començar a seguir l'obra a ciutats com Madrid i Màlaga, i tot es va acabar transformant, tres anys després, en un llargmetratge.

A més, quan vam arrencar no m'hauria pogut imaginar el suport que estem tenint. Crec que és una fita perquè, si bé venia de fer pel·lícules molt petites, amb un finançament molt puntual i sempre amb suport d'IB3 i de Filmin, mai no havíem arribat a aconseguir les ajudes de totes les institucions públiques que ofereixen finançament a les Balears, i finalment la del Ministeri, a través de l'ICAA [Institut de la Cinematografia i de les Arts Audiovisuals]. Crec que aquesta pel·lícula marcarà un abans i un després en la manera d'apostar per nous creadors i joves cineastes que busquen fer un nou cinema.

Per què? Perquè, cada vegada més, a les llistes de subvencions a Balears, hi ha sempre els mateixos noms i les mateixes productores i, per primera vegada, hi ha un equip jove que, pràcticament íntegrament, estem al voltant dels trenta anys o menys fent-ne una pel·lícula de primer ordre. Que això s'estigui produint aquí, s'estigui rodant aquí i que estigui revertint en una onada nova que neix aquí és sorprenent.