El PP salva un dels seus decrets clau a Balears després d'assumir el negacionisme climàtic de Vox

A penes una setmana després que Vox dinamités en el Parlament balear el sostre de despesa balear aprovat pel PP en Balears, bloquejant de facto els Pressupostos de 2026, la Cambra autonòmica ha estat testimoni aquest dimarts d'una nova claudicació dels populars davant l'extrema dreta: els vots dels de Santiago Abascal han permès tirar endavant un dels decrets estrella del Govern de Marga Prohens, el dirigit a simplificar i agilitzar la tramitació de projectes estratègics, que fa gairebé tres mesos va tombar l'extrema dreta en considerar incomplertes les seves exigències lingüístiques a les illes.

El suport de Vox, no obstant això, no ha estat gratuït: per a guanyar-se el seu suport, el Govern ha assumit l'agenda negacionista de Vox fins al punt d'esborrar alguns dels eixos clau de la norma. Per imposició de l'extrema dreta, el text final exclou expressament els projectes d'energies renovables -que hauran de tramitar-se per la via ordinària-, elimina les Zones d'Interès Autonòmic Energètic (ZIAE) i suprimeix tota referència al canvi climàtic.

Mentre el vicepresident del Govern, Antoni Costa, va parlar la setmana passada de “lleugeres modificacions”, la portaveu parlamentària de Vox, Manuela Cañadas, ha celebrat la “depuració radical” del text, reivindicant una nova victòria enfront del PP. “Hem demostrat amb fets concrets i tangibles la utilitat real de la nostra presència en les institucions”, ha emfatitzat, asseverant que la seva labor ha estat la “d'actuar com un dic de contenció i indestructible enfront de la ideologia imposada i els interessos que s'amagaven darrere del mantra de la simplificació administrativa”. En aquesta línia, la parlamentària ha celebrat haver “frenat en sec” una regulació que “només buscava afavorir a les energies renovables sota l'excusa de la transició ecològica”.

Aquesta nova cessió ha permès així al gabinet de Prohens salvar una de les seves principals apostes normatives en matèria econòmica i, al mateix temps, tancar -almenys de manera provisional- l'última crisi oberta amb Vox. Un moviment amb el qual el Govern evita projectar una imatge de paràlisi institucional, encara que sigui a costa d'assumir el negacionisme climàtic de l'extrema dreta, el discurs de la qual nega l'impacte humà en la crisi climàtica, desacredita el consens científic aconseguit en aquesta matèria i presenta la transició ecològica com una imposició ideològica.

Es tracta d'un enfocament amb el qual Vox busca condicionar decisions i normatives no sols en Balears, sinó també en altres autonomies com la Comunitat Valenciana, on els d'Abascal han Vox ha advertit al PP que, si vol el seu suport per a investir a un nou president després de la dimissió de Carlos Mazón, hauran d'assumir la seva agenda negacionista del canvi climàtic, o, com ells el denominen, “fanatisme climàtic”.

En concret, el decret contempla simplificar la burocràcia associada a les activitats econòmiques, especialment en l'àmbit de les inversions, reduir la càrrega administrativa i facilitar els processos a les empreses interessades a implantar-se o créixer en Balears. Per a això, preveu la creació de la figura dels Projectes d'Especial Interès Estratègic (PEIE), amb un marc únic per a agilitzar i simplificar la tramitació administrativa i acompanyar tant projectes públics com privats. També es restitueix la Unitat Acceleradora de Projectes Estratègics (UAPE), integrada en l'Oficina de Planificació i Coordinació d'Inversions Estratègiques, que actuarà com a finestreta única i oferirà seguiment i suport tècnic als promotors.

Els projectes podran ser declarats PEIE per volum d'inversió, creació d'ocupació o impacte transformador en el model econòmic balear. La declaració donarà accés a tramitació preferent, reducció de terminis, acompanyament tècnic, coordinació amb les diferents administracions i prioritat a l'hora d'optar a finançament.

Abans que Vox tombés al setembre el decret, el Govern va declarar com a projecte d'especial interès estratègic el nou centre universitari Beat Luis Belda, a Mallorca, adscrit a la institució catòlica privada CEU San Pablo, una decisió que atorga un tracte preferent a una iniciativa educativa confessional, situant-la en la mateixa categoria que projectes empresarials considerats essencials per a la transformació econòmica de les illes.