La Serra de Tramuntana, quinze anys com a Patrimoni Mundial: “El segell de la UNESCO ha cridat al turisme de masses”
LLEGIR EN CASTELLÀ
Entre antics camins empedrats, oliveres centenàries i pobles que descansen a la muntanya, la Serra de Tramuntana fa segles que caracteritza la història de Mallorca. Grans genis i artistes, des de Frédéric Chopin i George Sand fins a Robert Graves, han trobat refugi en aquesta cadena muntanyosa, que aquest estiu està d'aniversari: la UNESCO la va declarar Patrimoni Mundial en la categoria de Paisatge Cultural el 2011 a París. No obstant això, el reconeixement internacional que havia de contribuir a preservar els seus valors també ha convertit la serralada mallorquina en un potent reclam turístic.
Quinze anys després, l'augment de visitants conviu amb carreteres col·lapsades, rutes massificades, residus, una forta pressió turística sobre les rutes més populars, els recursos naturals i els municipis que conformen la zona i una creixent dificultat dels residents per accedir a un habitatge. A això s'hi suma la transformació de grans propietats en espais de luxe i el retrocés de l'activitat agrària que durant segles ha modelat el paisatge.
Que un territori sigui declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO pressuposa el reconeixement del seu Valor Universal Excepcional, és a dir, de la seva importància cultural o natural per a tota la humanitat. L'objectiu d'aquest programa és identificar, protegir, conservar i transmetre aquest patrimoni a les generacions futures.
Com explica el manual de Gestió del Patrimoni Mundial publicat per la UNESCO el 2026, aquesta declaració implica que el bé compti amb un sistema de gestió i protecció eficaç que garanteixi la conservació de tots els seus valors patrimonials, inclòs el seu Valor Universal Excepcional, per a les generacions presents i futures. Aquest sistema ha de combinar estructures institucionals, instruments jurídics i processos de gestió, a més d'una planificació, seguiment i avaluació continus. D'altra banda, la gestió ha d'incorporar l'avaluació de les actuacions que puguin afectar el bé i coordinar-se amb altres àmbits, com l'ordenació del territori, l'agricultura, l'energia, el transport o el turisme, per assegurar-ne la conservació.
Quinze anys després, l'augment de visitants conviu amb carreteres col·lapsades, rutes massificades, residus, una forta pressió turística sobre les rutes més populars, els recursos naturals i els municipis que conformen la zona i una creixent dificultat dels residents per accedir a un habitatge
“El segell de la UNESCO ha fet un efecte crida al turisme de masses i això ens ha portat a un col·lapse de carreteres i a greus problemes de brutícia en espais naturals”, declarara a elDiario.es Cristina López, primera tinent d'alcalde de Deià, un dels vint pobles que conformen la Serra, ubicada al nord-oest de l'illa. La serra, que s'estén al llarg de 90 quilòmetres, alberga el cim més alt de les Balears, el Puig Major, que mesura 1.445 metres d'altitud.
Els col·lapses a les carreteres, la massificació als pobles i el nombre creixent de senderistes i de ciclistes representen dia a dia dels mallorquins, una realitat que va cada vegada en augment. “Ho noto sobretot en pobles petits, gairebé ni es pot caminar tranquil·lament pels carrers”, indica Joan Calafell, un excursionista recurrent. “La creixent afluència de turisme és un problema i és molt visible i palpable sobretot pels mateixos veïns. Està afectant la qualitat de vida dels mateixos habitants”, comenta Toni Muñoz, responsable de l'àrea de conservació de l'entitat ecologista GOB.
L'afluència creixent de turisme és un problema i és molt visible i palpable sobretot pels mateixos veïns. Està afectant la qualitat de vida dels mateixos habitants
Durant els mesos de març, abril i maig, els albergs van registrar un total de 17.443 usuaris, cosa que representa un increment del 8% respecte a l'any anterior, segons dades del Consell de Mallorca. Després de l'auge postpandèmia, el nombre de pernoctacions en refugis va superar els 40.000 visitants anuals, marcant un augment del 19% en l'àmbit general. “S'han de controlar els fluxos de gent perquè l'experiència no acabi sent negativa”, declara Lluís Rullán, hoteler i representant de la Federació Empresarial Hotelera de Mallorca (FEHM) a la mesa permanent del Consorci de la Serra de Tramuntana.
Les dades concretes d'ocupació -segons el Consell Insular- de cada allotjament entre els mesos de març i maig són: Galatzó (2.821 estades), Tossals Verds (3.085), So n'Amer (3.753), Muleta (2.694), Can Boi (2.626), Pont Romà (2.304) i Coma d'en Vidal (150). Els set refugis de la institució insular estan ubicats en finques públiques i ofereixen un total de 264 places.
Tot i que els refugis representen un gran atractiu, el principal reclam és La Ruta de Pedra en Sec, homologada com de gran recorregut (GR221). Aquesta discorre al llarg de la Serra, enllaçant els antics camins que unien les poblacions amb les zones agrícoles. “Les rutes més típiques, sobretot a primavera, són les que tenen més trams en mal estat, cada vegada hi ha més residus que deixen els visitants”, denuncia Calafell.
Les rutes més típiques, sobretot a la primavera, són les que tenen més trams en mal estat, cada cop hi ha més residus que deixen els visitants
Aquest elevat nombre de viatgers suposa un risc per al manteniment en condicions de la zona. “La majoria dels turistes no es preocupen per si contaminen o no, venen tres dies i marxen”, afirma Llucia Bujosa, resident de Banyalbufar, un poble situat al sud-oest de l'illa. La contaminació, els danys a la flora i a la fauna i el princial risc d'incendis preocupen els veïns. “El que realment ens fa perdre la son durant els mesos d'estiu és viure amb la por que una sola distracció, una espurna o una burilla pugui provocar una catàstrofe de grans dimensions al nostre municipi i a la Serra en general”, afegeix la primera tinent d'alcalde de Deià.
El que realment ens fa perdre son durant els mesos d'estiu és viure amb la por que una sola distracció, una espurna o una burilla pugui provocar una catàstrofe de grans dimensions al nostre municipi i a la Serra en general
“Si no es reverteix la tendència a l'alça del turisme, la Serra està condemnada a ser un decorat, i això seria terrible perquè no seríem capaços de mantenir-lo. L'única manera d'evitar això és intentar que sigui un paisatge viu, i per això hem d'anar a les activitats que l'han generat”, explica Muñoz. “La solució ideal seria intentar que la Serra sigui un patrimoni etnològic viu i que, per tant, la seva pròpia activitat –bàsicament agrària– fos la que continués conservant i mantenint aquesta restauració. Això és molt complicat, ja que l'agricultura de muntanya és poc rendible. La població que es dedicava a aquesta activitat, ara es dedica al turisme o a altres coses guanyant molts més diners”, afegeix.
“Els residents es veuen expulsats”
El turisme també afecta la crisi d'habitatge que pateixen les illes actualment. “Venen una vegada a l'any, així el poble es va quedant desert i els residents es veuen expulsats”, denuncia Cris López. “És una pena que la gent de tota la vida no es pugui permetre un habitatge, semblem un parc temàtic dedicat als estrangers”, lamenta Bujosa.
Els estrangers protagonitzen el 29,86% de les operacions de compravenda d'habitatges a Balears, una xifra que s'eleva fins al 41,79% quan els immobles superen els 500.000 euros de valor. Així es desprèn del segons el butlletí anual de l'Observatori d'Habitatge i Sòl (OVS) corresponent a 2025 publicat pel Ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana.
Aquesta transformació també està modificant el paisatge de la Serra. Macià Blázquez, catedràtic de Geografia de la Universitat de les Illes Balears, adverteix que la proliferació de grans xalets i hotels amb piscines i heliports suposa una amenaça per al territori i augmenta el risc d'incendis forestals. A parer seu, la Serra “sufreix una forta tensió entre la massificació i l'exclusivitat, aquesta última promoguda pels latifundistes que han adquirit i invertit en les grans propietats agràries, les possessions”.
La Serra pateix una forta tensió entre la massificació i l'exclusivitat, aquesta darrera promoguda pels latifundistes que han adquirit i invertit en les grans propietats agràries, les possessions
Aquest model urbanístic i turístic té a més conseqüències sobre els recursos naturals. Els habitatges de luxe, els establiments turístics i l'increment de la població estacional eleven la demanda d'aigua en una zona on aquest recurs és limitat, agreujant els episodis d'escassetat. “Hem passat d'un turisme familiar a un de luxe; el problema arriba quan se sacrifica el benestar dels residents pel dels visitants”, resumeix María José Tomás, veïna de Banyalbufar.
Hem passat d'un turisme familiar a un de luxe; el problema arriba quan se sacrifica el benestar dels residents pel dels visitants
Les eines per conservar-la
La conservació d'aquest entorn és una prioritat per la UNESCO. Al manual de Gestió de Patrimoni Mundial, diuen que el sistema de gestió té com a objectiu garantir que la conservació del bé del Patrimoni Mundial generi beneficis per a les comunitats associades i contribueixi al seu benestar, així com a objectius socials més amplis —com el desenvolupament sostenible—, quan sigui possible.
Aquest 15è aniversari arriba amb la presentació de la Llei de la Serra de Tramuntana amb l'objectiu de blindar els 90 quilòmetres com a paisatge cultural. Aquesta llei impulsada pel Consell de Mallorca pretén reforçar la protecció del territori, millorar els mecanismes de gestió i garantir que l'activitat econòmica vinculada a la serra sigui viable a llarg termini dotant aquest espai d'un marc jurídic específic.
A més, el Consell ha declarat que ha destinat 5,4 milions d’euros al Consorci Serra de Tramuntana, el doble que el 2023; ha incrementat un 84 % els ajuts destinats a ajuntaments, propietaris, cooperatives i explotacions agràries segons varen declarar en l’acte de commemoració que dugueren a terme als Jardins d’Alfàbia.
Igualment, la Serra de Tramuntana forma part de l'Aliança de Paisatges, una xarxa que agrupa territoris d'arreu del món compromesos amb la gestió sostenible dels seus entorns. A això se suma la seva recent integració a la Xarxa d'Associacions per la UNESCO, un reconeixement a la trajectòria de conservació i gestió de l'espai que el situa com a territori de referència en l'àmbit global.
Així mateix, en els mateixos municipis neixen iniciatives dels mateixos residents per conservar el patrimoni. “Actualment, a Deià ha sorgit una associació on hi ha diverses entitats implicades que fan feina per activar l'agricultura, la gestió de l'aigua, la custòdia forestal... Aquestes accions comunitàries creen consciència i amor per la terra i són les que de veritat li donen un sentit als qui vivim aquí” declara López.
En aquest context, la Fundació de Turisme Responsable de Mallorca promou un model de turisme sostenible a l'illa a través d'iniciatives com el Pledge de Turisme Responsable, un compromís obert a residents i visitants per contribuir a la cura i la regeneració del territori.
Igualment, el 2025 el Govern del PP amb el suport de Vox, van aprovar la llei de liberalització del sòl que permet legalitzar centenars d'edificacions construïdes en sòl rústic a la Serra de Tramuntana construïdes abans de 1991 i que han superat el termini legal de vuit anys des de la seva infracció, incloses aquelles situades a les àrees de màxima protecció.
Per altra banda, Toni Muñoz comenta que el segell de Patrimoni Mundial “no ha implicat cap mena de normativa associada en forma de limitacions o regulacions. Només ha facilitat que l'administració destini diners perquè particulars i ajuntaments restaurin patrimoni. Tot el que està associat al paratge natural, que és el que està emparat per la UNESCO”. “Les mesures que es prenen per a la conservació del territori recauen sempre sobre els ajuntaments”, afegeix Crsitina López.
De la mateixa manera, Muñoz recalca que la conservació que s'ha fet durant aquests últims anys “no és suficient” i que el patrimoni etnològic que té la Serra en forma de pedra en sec, marjades, sistemes d'aigua... és immens. “El que s'ha fet durant aquests 15 anys gràcies a aquestes ajudes, de cap manera compensa el ritme de degradació i de pèrdua de patrimoni que s'està donant. Hi ha una clara incapacitat per part de la nostra administració de regular aquest increment molt important d'aquesta activitat turística”
La importància de la Serra
Per Mallorca, la Serra de Tramuntana representa una part essencial de la seva identitat. Com diu Llucia Bujosa, la Serra “és casa”. La serralada constitueix un important refugi de biodiversitat, amb una gran varietat d'hàbitats i espècies, moltes d'elles endèmiques de les Illes Balears. Les espècies endèmiques són aquelles que es troben limitades a un àmbit geogràfic i que no es troba de forma natural en cap altra part del món. A la serralada es poden trobar 65 de les 97 espècies endèmiques de les Balears, entre les quals destaquen El Ferreret, un gripau que es troba actualment en perill d'extinció.
Els seus extensos boscos d'alzines i els seus escarpats penya-segats alberguen una gran diversitat d'espècies de flora i fauna. Entre elles sobresurt el voltor negre, una de les majors rapinyaires d'Europa, que té a la Serra com un dels seus principals refugis. També habiten aquest espai nombroses espècies endèmiques, tant animals com vegetals, adaptades a les singulars condicions d'aquest entorn i que converteixen la Serra de Tramuntana en un dels principals reservoris de biodiversitat de Mallorca.
Per Blázquez, el que la fa única és el seu llegat etnològic de l'ús agrari com les marjades, camins de ferradura, cases senyorials (possessions) o l'olivar centenari. Durant l'Edat Mitjana, els àrabs van introduir un sistema de terrasses i canals de reg que va permetre cultivar els costeruts vessants que van modificar la forma de producció que continua en funcionament avui dia. Aquests mateixos olivars i ametllers permeten la produir productes essencials per a la gastronomia mallorquina.
La zona engloba altres figures de protecció, com els monuments naturals de Ses Fonts Ufanes i el dels torrents de Pareis, del Gorg Blau i de Lluc, i també espais de la xarxa europea Natura 2000, formada per Llocs d'Importància Comunitària (LIC) i zones d'especial conservació per a les aus (ZEPA). Segons el Govern, del total de superfície protegida, gairebé el 95% és de propietat privada i la resta pertany a finques públiques de gestió estatal, autonòmica, insular o municipal.
0