“Tenir una feina ja no basta per viure”: Balears atura contra el negoci de l'habitatge i la precarització dels salaris
LLEGIR EN CASTELLÀ
Treballar i no poder pagar un habitatge. Tenir una feina durant tot l'any i veure's obligat a compartir habitació. Cobrar un salari i comprovar que una part cada vegada més gran desapareix en el lloguer abans d'arribar a final de mes. Són situacions que s'han convertit en part de la vida quotidiana de milers de persones a les Balears i que expliquen per què la vaga general convocada per a aquest dimecres, 11 de novembre, transcendeix les reivindicacions laborals tradicionals. L'aturada pretén posar al centre una contradicció cada vegada més difícil de sostenir: en un dels territoris amb més activitat econòmica i riquesa turística del país, treballar no basta per garantir el dret a viure-hi.
La convocatòria no s'adreça exclusivament a qui no pot comprar un primer habitatge o cerca emancipar-se, sinó al conjunt de la població treballadora: des de les persones que, malgrat tenir una feina estable, no troben un allotjament que es puguin permetre fins a les famílies que destinen bona part dels ingressos al lloguer i els pensionistes que han de triar entre mantenir casa seva i afrontar altres despeses essencials. Per això, per als organitzadors, aturar-se significa reconèixer que darrere de cada lloguer inassumible, cada desnonament i cada jove que no pot emancipar-se hi ha un problema col·lectiu que compromet el futur de tota la societat, atès que les dificultats per accedir a un habitatge repercuteixen en el mercat laboral, el consum, l'autonomia personal i les possibilitats de construir un projecte de vida.
Aturar significa reconèixer que darrere de cada lloguer inassumible, cada desnonament i cada jove que no pot emancipar-se existeix un problema col·lectiu que compromet el futur de tota la societat
La convocatòria ha aconseguit articular un front comú entre organitzacions sindicals i col·lectius socials que habitualment actuen en àmbits diferents. CCOO, UGT, STEI, CGT, CNT i SATI, juntament amb el Sindicat de Llogateres de Mallorca i la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), han unit forces per reclamar canvis en les polítiques d'habitatge, millores salarials i un repartiment més equitatiu de la riquesa.
A la mobilització també hi participen Stop Desnonaments i l'Acampada de Palma. Els integrants d'aquesta darrera, malgrat reconèixer que acabar amb l'especulació immobiliària és un objectiu difícil en un sistema capitalista que «prioritza els interessos dels poderosos» per damunt del benestar de la classe treballadora, defensen que aspirar a una utopia és el punt de partida de les transformacions socials. No debades, recorden que conquestes com el sufragi femení, la jornada laboral de vuit hores o les vacances pagades també es van considerar utòpiques abans de convertir-se en drets gràcies a la mobilització col·lectiva.
Una vaga contra un model que expulsa els seus treballadors
Des d'UGT, el seu secretari general a Balears, Pedro Homar, considera que l'accés a l'habitatge per a la classe treballadora ha assolit “un estat de degradació màxima”. El dirigent sindical sosté que la vaga impugna “tot un sistema” que ha permès que els mercats s'apropiïn d'un dret bàsic mentre la ciutadania travessa dificultats creixents. Per això, reclama una participació “massiva, reivindicativa i serena”.
Durant una recent acció de difusió celebrada al mercat de Pere Garau, Homar va defensar la necessitat de “treure l'habitatge de l'especulació, de la consideració d'un bé de consum i d'un actiu financer”. També va alertar que hi ha treballadors que no es poden permetre una casa i persones que acaben vivint en caravanes, tendes de campanya o habitacions compartides.
Per part seva, el secretari general de CCOO a les Illes, José Luis García, reconeix que secundar una vaga general suposa un esforç, especialment per als qui treballen en els sectors més precaris i no es poden permetre perdre una jornada de salari. Tanmateix, considera que el moment és especialment oportú. El sindicat denuncia que el model econòmic i turístic balear afavoreix les elits i el rentisme, mentre els sous resulten insuficients per afrontar el cost de l'habitatge i de l'alimentació. “Tenir una feina ja no basta per viure”, adverteix l'organització, que reclama un millor repartiment dels beneficis empresarials, un major control dels preus residencials i mesures contra la inflació.
Des d'UGT consideren que l'accés a l'habitatge per a la classe treballadora ha assolit "un estat de degradació màxima". Per part seva, CCOO denuncia que el model econòmic i turístic balear afavoreix les elits i el rentisme mentre els sous resulten insuficients per afrontar el cost de l'habitatge i de l'alimentació
El secretari general de l'STEI, Miquel Gelabert, també ha reclamat una redistribució de la riquesa i ha plantejat l'aturada com una manera de traslladar un missatge als qui hauran de governar després de les eleccions. Des de la CGT, la seva portaveu, Yolanda Alonso, ha denunciat la violència que, segons el seu parer, exerceix el mercat immobiliari sobre les persones que no poden accedir a un habitatge.
La reivindicació s'estén també a les persones que s'enfronten directament a la pèrdua de casa seva. Stop Desnonaments Mallorca denuncia que molts dels procediments que atén responen a la finalització de contractes de lloguer per tornar a comercialitzar els immobles a preus superiors. El seu portaveu, Joan Segura, ha advertit en diverses ocasions que nombrosos desnonaments afecten habitatges que havien pertangut a grans tenidors. L'organització també critica la manca de mediació i d'alternatives habitacionals per a les famílies vulnerables.
Mentrestant, la portaveu del Sindicat de Llogateres de Mallorca, Celeste Rodríguez, defensa que la vaga ha de servir per situar el dret a l'habitatge per damunt dels interessos del mercat immobiliari. L'organització reclama contractes de lloguer estables, l'expropiació d'habitatges en mans de fons d'inversió i entitats bancàries i la revocació de llicències de lloguer turístic per recuperar immobles destinats a usos residencials. La seva reivindicació parteix d'una premissa: els llogaters no poden viure sotmesos a la incertesa que els seus contractes finalitzin i els propietaris aprofitin aquesta circumstància per apujar els lloguers. «Les cases són per viure, no per especular», resumeix.
La PAH Mallorca, per la seva banda, insisteix que la crisi no es pot abordar com un problema individual de les persones que no aconsegueixen pagar el lloguer o s'enfronten a un desnonament. La seva portaveu, Àngela Pons, ha animat a participar en la convocatòria les persones que no arriben a final de mes o no poden assumir el cost del lloguer. La plataforma considera especialment significatiu que organitzacions sindicals i col·lectius en defensa de l'habitatge hagin aconseguit compartir una convocatòria: traslladar la reivindicació de les mobilitzacions veïnals als centres de treball, on es genera bona part de la riquesa que sosté l'economia de les Illes.
Des de l'Acampada per la Dignitat reconeixen que acabar amb l'especulació immobiliària és un objectiu difícil en un sistema capitalista que, al seu parer, “prioritza els interessos dels poderosos” i relega el benestar de la classe treballadora a un segon pla. Admeten que “tombar el rentisme és un objectiu a llarg termini”, però defensen que aspirar a una utopia és precisament el que permet impulsar els canvis socials. Recorden que també van ser considerades utòpiques conquestes com el vot femení, la jornada laboral de vuit hores o les vacances pagades, drets que avui existeixen gràcies a la mobilització col·lectiva.
Els acampats reivindiquen que les protestes aixecades a diferents ciutats han contribuït al fet que els sindicats convoquin una vaga general de 24 hores per l'habitatge, una oportunitat que, asseguren, la ciutadania no tenia des de fa 14 anys per “aturar la producció i el consum” i recordar a les grans empreses i als responsables polítics “qui manté el seu sistema en funcionament i qui genera la riquesa”. Per això, criden a secundar l'aturada d'aquest dimecres 11 de novembre i a participar en la manifestació convocada a les 18.30 hores a la plaça d'Espanya de Palma. “Som el motor del sistema capitalista i tenim el poder de paralitzar-lo”, sostenen, abans de concloure: “Aturem-ho tot per aturar el negoci de l'habitatge”.
Aturem-ho tot per aturar el negoci de l'habitatge
Un parc residencial allunyat de la residència habitual
A Balears, un dels territoris on és més difícil accedir a un habitatge amb els ingressos del treball, la dimensió del problema queda reflectida en les xifres. L'encariment de l'habitatge situa a les illes en una posició extrema dins del mercat immobiliari espanyol: al juliol, el preu mitjà de l'habitatge de segona mà va assolir els 5.100 euros per metre quadrat, el més elevat de totes les províncies, davant els 2.167 euros de mitjana estatal, segons les dades d'Hogaria.net.
Per la seva banda, l'Observatori de l'Habitatge de les Illes Balears, presentat pel Govern el passat mes de setembre, situa en 3.782 euros el metre quadrat de les compravendes d'habitatge a Balears durant 2025. A Formentera va assolir els 6.148 euros, a Eivissa els 5.611 i a Mallorca els 3.652. El propi organisme assenyala que el preu mitjà de compra per metre quadrat dels estrangers és un 63% superior al dels compradors nacionals. La competència entre residents amb salaris vinculats a l'economia local i compradors amb major capacitat adquisitiva, procedents d'altres territoris i països, afegeix pressió a un mercat ja tensat.
Durant l'any passat, els residents de les illes van haver de destinar de mitjana el 64% del seu salari brut al pagament del lloguer, el tercer major esforç de totes les comunitats autònomes, segons un estudi de Fotocasa i InfoJobs. Al mateix temps, el mercat immobiliari registra una creixent presència de societats: les persones jurídiques van adquirir 2.139 de les 14.633 habitatges venudes a les Illes durant aquest exercici, el 14,62% del total. És a dir, pràcticament una de cada set compravendes va tenir com a comprador a una empresa, segons les dades del Col·legi de Registradors. No totes aquestes societats són fons d'inversió, però la proporció evidencia el pes del capital empresarial en el mercat residencial.
La pressió immobiliària conviu, a més, amb un parc residencial en el qual una part important dels immobles no es destina a habitatge habitual. El Cens de Població i Habitatges de l'INE de 2021 va comptabilitzar 210.587 habitatges no principals a Balears, aproximadament un terç dels 652.132 habitatges familiars registrats. Aquesta categoria inclou segones residències i habitatges buits, per la qual cosa no pot interpretar-se com el nombre de pisos desocupats que podrien incorporar-se immediatament al mercat. Per la seva banda, el Govern va reconèixer el maig de 2025 que tenia identificats 461 habitatges buits en mans de grans tenidors, una xifra que no constitueix un recompte exhaustiu de tots els immobles desocupats d'aquests propietaris.
La pressió immobiliària conviu amb un parc residencial en el qual una part important dels immobles no es destina a habitatge habitual. L'INE del 2021 va comptabilitzar 210.587 habitatges no principals a les Balears, aproximadament un terç dels 652.132 habitatges familiars registrats
La fotografia del mercat també evidencia el desequilibri entre el creixement de la població i la generació d'habitatge. L'Observatori de l'Habitatge de les Illes Balears calcula un dèficit acumulat d'unes 17.000 vivendes durant els últims 25 anys. Entre 2000 i 2025, la població de l'arxipèlag va augmentar un 46,3%, mentre que el parc residencial va créixer un 31,5%. L'organisme xifra en 10.006 els habitatges assequibles que es troben en distintes fases de planificació dins del pla de xoc autonòmic, encara que aquesta previsió no equival a immobles ja construïts i disponibles per als residents.
La dimensió econòmica del negoci immobiliari també es reflecteix en les estadístiques fiscals. Segons l'Agència Tributària, les declaracions de l'IRPF corresponents al 2024 a les Balears van comptabilitzar 1.708 milions d'euros en ingressos íntegres de capital immobiliari. Un cop descomptades les despeses i aplicats els ajustos corresponents, el rendiment net reduït dels immobles arrendats o cedits a tercers va ascendir a 770,2 milions d'euros. La xifra permet dimensionar el volum de rendes que genera la propietat immobiliària declarada fiscalment, però no representa el conjunt dels ingressos de totes les activitats immobiliàries ni els beneficis empresarials dels fons d'inversió.
Per a les organitzacions convocants, la crisi no es pot resoldre exclusivament construint més habitatges. També exigeix intervenir en l'ús del parc residencial, les condicions de comercialització dels immobles i la concentració de la propietat. La vaga incorpora així una reivindicació que connecta directament el món del treball amb el mercat immobiliari: de poc serveix millorar els salaris si l'increment acaba absorbit pels propietaris. La disputa no es limita a quant es cobra, sinó a quant queda després de pagar per un dret fonamental.
Aturar-se per poder viure
El debat sobre l'habitatge a les Balears remet inevitablement al model econòmic de l'arxipèlag. L'activitat turística genera ocupació, ingressos i beneficis empresarials, però també incrementa la pressió sobre un territori limitat i sobre un mercat residencial que no respon únicament a les necessitats de les persones que hi viuen i treballen. La paradoxa és que el mateix model que necessita treballadors per sostenir hotels, restaurants, comerços, serveis i activitats vinculades al turisme pot acabar expulsant-los dels llocs on desenvolupen la seva activitat. La dificultat per trobar allotjament es converteix així en un problema laboral, social i territorial.
Per això, els sindicats defensen que l'habitatge també és una qüestió de classe. La precarietat salarial i la inseguretat residencial no són dos problemes independents: es retroalimenten. Una pujada del lloguer pot neutralitzar una millora salarial, i la manca d'habitatge assequible pot obligar a acceptar pitjors condicions laborals, desplaçaments més llargs o situacions residencials inestables.
Per això, recalquen, aturar-se significa fer visible que la riquesa que generen les Balears no apareix per si sola: la produeixen les persones que treballen als hotels, restaurants, comerços, hospitals, escoles i serveis de les Illes. També significa recordar que aquesta activitat econòmica no es pot sostenir indefinidament a costa d'expulsar els seus propis treballadors del territori. Quan el salari no basta per pagar un habitatge, quan una millora laboral acaba absorbida pel lloguer i quan tenir una ocupació estable no garanteix un lloc on viure, la crisi deixa de ser un assumpte privat per convertir-se en un problema de model.
0