Vox proposa treballar el cap de setmana i comptar amb 16 persones a la comissió d'investigació contra Armengol

Vox ha sol·licitat habilitar “els dies necessaris” al Parlament balear, en concret, els dilluns, divendres i dissabtes, amb l'objectiu d'“agilitzar el treball” de la comissió d'investigació sobre la ramificació balear del “cas Koldo”, així com ampliar els membres de la mateixa, que passarien de 13 a 16, segons ha explicat aquest dilluns Idoia Ribas (Vox), portaveu dels ultradretans en una roda de premsa en què ha assenyalat que espera que la comissió es constitueixi “com més aviat millor”. D'aquesta manera, Ribas ha reclamat dotar de més recursos econòmics la comissió d'investigació per “aclarir els fets” i ha proposat, per això, que es treballi fins i tot en cap de setmana.

El PP, per part seva, afirma que “tindria sentit” que Vox presidís la comissió d'investigació sobre el 'cas Koldo' que durà a terme el Parlament, ja que és el grup que la va sol·licitar, però que “no hi ha res decidit encara”. Així ho ha indicat aquest dilluns la portaveu adjunta del PP al Parlament, Marga Durán, en una roda de premsa en què ha assenyalat que la seva formació no ha començat a treballar en el pla de treball de la comissió, però ha insistit que posaran sobre la taula “totes aquelles persones que siguin rellevants per donar informació de tot el que ha passat, siguin del Govern anterior o de l'actual”.

Cal recordar que en el ple del Parlament, Ribas va presentar i va defensar la proposta de la creació d'una comissió no permanent de recerca en relació amb els 2,6 milions d'euros que la Comunitat Autònoma reclama a l'empresa Soluciones de Gestión y Ayuda a Empresas SL per les més d'1,5 milions de mascaretes subministrades durant la primera onada de la pandèmia de coronavirus. La proposta de Vox va tirar endavant amb els vots a favor del PP, Vox i els diputats del grup mixt Francisco José Cardona (ex de Vox) i Llorenç Córdoba (Sa Unió). Cristina Gómez, diputada d'Unidas Podemos, va votar-hi en contra, mentre que el PSOE, Més per Mallorca i Més per Menorca es van abstenir.

Ribas ha tornat a assenyalar la presidenta del Congrés, Francina Armengol, com una de les persones “principals que ha de donar explicacions” a la comissió d'investigació no permanent que analitzarà les presumptes irregularitats comeses en la compra de mascaretes a l'empresa relacionada amb la “trama Koldo”. En la seva intervenció al Parlament, la diputada i portaveu ultradretà va fer un repàs de la cronologia al voltant de com es va forjar la contractació de les màscares que van arribar a les Illes l'abril del 2020, durant els pitjors mesos de la pandèmia, des de les fàbriques xineses de Huizhou, Fubian, Putian, Leihuo i Haoyun. Una contractació que, a més del procés que se segueix a Espanya, està sent investigada per la Fiscalia Europea.

La portaveu ultradretà va qualificar com a “vergonyoses” les declaracions de Francina Armengol, presidenta del Congrés dels Diputats, a causa de les explicacions que va donar dues setmanes després que les presumptes irregularitats sortissin a la llum, per entendre que Armengol no havia donat prou explicacions d'uns fets que van començar quan ella era presidenta del Govern. “Donen suport a la creació d'una comissió d'investigació per aclarir els fets, aclarir els interrogants i depurar, si escau, les responsabilitats polítiques que es derivin d'aquesta història escandalosa”, va demanar Ribas des de la tribuna del Parlament.

S'investigarà també l'era Prohens

PP i Vox van garantir la setmana passada que la comissió de recerca abordarà el paper dels governs autonòmics de Francina Armengol (PSOE) i Marga Prohens (PP). “No ens tremolarà el pols a l'hora de trucar a compareixents”, va indicar fa uns dies Ribas en roda de premsa. “Estem interessats que compareguin totes les persones que puguin resoldre dubtes”, van afegir fonts populars.

Durant el ple celebrat dimarts passat al Parlament balear, Prohens no va confirmar si compareixeria en comissió, malgrat la insistència de l'oposició en què així ho fes. De fet, el PSOE va anunciar que votaria a favor de la comissió a canvi que Prohens i altres dirigents del PP intervinguessin en la futura comissió, cosa a la qual no es van plegar els populars durant la sessió plenària. Al llarg del ple es va deixar entreveure així que la comissió se centraria únicament en les dates en què Armengol governava Balears, cosa que va generar fortes crítiques de l'oposició.

El PSOE defensa que ha estat “transparent”

El PSOE s'ha tornat a defensar de les acusacions a través del seu portaveu al Parlament, Iago Negueruela, que va defensar que si avui dia es coneix el contingut de l'expedient de la branca balear del “cas Koldo” és perquè ho han “facilitat a tots els mitjans de comunicació del país”. “Cadascuna de les coses que vostè ha llegit ha estat gràcies a la transparència amb què el Govern anterior ha informat a tots els mitjans”, va afirmar Negueruela. El portaveu socialista va retreure a Idoia Ribas, portaveu de Vox, que en el seu relat de l'exposició dels fets hagi obviat tot el que va passar a partir del 6 de juliol del 2023, quan el PP va començar a governar a les Illes.

En primer lloc, aquell dia es va produir la segona reclamació del Govern d'Armengol a l'empresa. La primera va tenir lloc el 20 de març, cosa que va iniciar l'expedient de reclamació del sobrecost. El 6 de juliol, el Servei Balear de Salut (IB-Salut) va enviar un segon document a l'empresa que posava una xifra al sobrecost: 2,6 milions d'euros. D'aquesta manera, l'IB-Salut va exigir a la companyia la diferència entre el preu de les màscares quirúrgiques que suposadament van arribar a les Balears i el preu de les màscares FFP2 o KN-95, que són les que en teoria havia demanat i pagat el Govern.

El 24 d'agost, amb Marga Prohens (PP) com a presidenta del Govern, arriba la tercera reclamació de l'administració balear, segons van afirmar fonts del partit. És a dir, s‟inicia formalment l‟expedient de reclamació. El 18 de gener de 2024, amb Prohens com a presidenta autonòmica, caduca l'expedient, segons els càlculs d'Ismael Moreno, jutge de l'Audiència Nacional.

La interlocutòria al·ludia als indicis que apuntaven a la influència que Koldo García hauria exercit en benefici de Soluciones de Gestió amb l'objectiu que la petició de devolució per part de l'anterior Govern no prosperés i, d'aquesta manera, “afavorir la mercantil ja titular”. El magistrat va estendre així els fets més enllà de la legislatura d'Armengol, abastant els mesos en què el PP ja havia aconseguit el poder a l'Executiu autonòmic. De fet, la investigació revela que Koldo García va recórrer al PP perquè la trama no pagués els 2,6 milions que li reclama Balears.

En aquest sentit, Negueruela es va defensar també retret a Ribas (Vox) que havia obviat, a l'inici del seu discurs, la situació de pandèmia i que “es feien contractes d'emergència” a totes les comunitats autònomes. És a dir, contractes sense passar per concurs públic. “Es contractava com fos i on fos”, va manifestar. El portaveu socialista va voler aclarir que el contracte que s'investiga estava avalat per dos òrgans: la Intervenció General de la Comunitat Autònoma i l'Oficina Anticorrupció.

“Gràcies a què reclamem hi ha investigació i escoltes”, va insistir Negueruela i va apuntar que els responsables de la trama “hauran d'assumir responsabilitats penals”. A més, el portaveu del PSOE a l'hemicicle va afegir que cal investigar tot el procés, des dels seus inicis fins a l'actualitat. Segons la seva opinió, el Partit Popular no vol. Per què han deixat caducar l'expedient? Per què es va reunir la trama amb el portaveu del PP al Congrés, Miguel Tellado?“, es va preguntar i va acabar apuntant que el Govern conservador no ha remès l'expedient al Consell Consultiu perquè sap que l'expedient hauria caducat.

El PP acusa el PSOE de no reclamar el sobrecost

La versió del Govern del PP és una altra. La via administrativa per reclamar els 2,6 milions d'euros l'hauria iniciat l'Executiu actual, no el d'Armengol. Sebastià Sagreras, portaveu del PP a la Cambra autonòmica, es va mostrar tranquil que l'Audiència Nacional, la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil i la Fiscalia europea estiguin investigant la presumpta trama corrupta. “Hi ha elements que ens preocupen molt: els silencis eixordadors inicials de la senyora Armengol. Les contradiccions autoinculpatòries -d'Armengol- i la manca de respostes”, va assegurar Sagreras.

El portaveu dels conservadors es va preguntar per què el Govern d'Armengol no ha reclamat el sobrecost de les màscares, malgrat que sí que ho va fer el 20 de març del 2023, donant inici a l'expedient de reclamació. Això va passar, això sí, gairebé tres anys després que l'administració balear contractés amb l'empresa del “cas Koldo”. Segons Sagreras, en canvi, la primera reclamació es fa el 24 d'agost per part de Javier Ureña, nou gerent de l'IB-Salut. El portaveu del PP es va preguntar per què aquesta reclamació no es va fer el 2020 o quan la UCO de la Guàrdia Civil va entrar a l'IB-Salut, el 19 de juliol del 2022.

Sagreras també s'ha mostrat sorprès perquè l'IB-Salut emetés, el 12 d'agost del 2020, un certificat de conformitat amb la comanda de mascaretes, malgrat que ja havia rebut, dos mesos abans, els resultats de les anàlisis que havien constatat que el material no complia els requisits d'una màscara FFP2. “Una certificació que va permetre a la trama presentar-se en concursos i guanyar milions d'euros a altres comunitats autònomes. Una certificació que perjudica la reclamació que està fent la Comunitat Autònoma en aquests moments”, va concloure Sagreras, portaveu del PP.

Són qüestions que, més enllà de la via judicial, pretén dilucidar la nova comissió d'investigació no permanent creada a instàncies de Vox, que comptarà amb 16 membres, i que treballarà també dilluns, divendres i dissabtes amb l'objectiu d'“agilitzar” el procés.