eldiario.es

Menú

"Cal apostar per una remunicipalització de la informació"

Francesca Bria, nova comissionada de Tecnologia i innovació digital de l'Ajuntament de Barcelona, advoca per un canvi en la "cultura digital" del consistori i de la ciutadania

La seva direcció preveu ampliar el ventall de proveïdors de tecnologia del consistori i caminar cap al codi lliure

"El sector públic ha de ser obert i tothom ha de poder accedir a les dades", destaca Bria, que equipara tecnologia a transparència

- PUBLICIDAD -
Francesca Bria; Comissionada de Tecnologia de l'Ajuntament de Barcelona

Francesca Bria; Comissionada de Tecnologia de l'Ajuntament de Barcelona SANDRA LÁZARO

Francesca Bria (Roma, 1977) gairebé mai parla de tecnologia quan es refereix a ella: no és una cosa tècnica. No són gadgets. La nova Comissionada de Tecnologia i innovació digital de l'Ajuntament de Barcelona -nomenament de tot just fa unes setmanes- entén la tecnologia com un sinònim de cultura lliure i de protecció de dades. "Bé comú", cita durant diversos moments de l'entrevista, fent-se seu l'eslògan de partit que l'ha contractat, Barcelona en Comú.

Bria, que entén el castellà però el parla amb esforç, ha treballat els últims tres anys a Nesta, una organització per a la innovació, a més de dedicar-se a D-CENT, un projecte per a la descentralització de la tecnologia a Europa. També és assessora de la Comissió Europea en polítiques tecnològiques. Ara, a Barcelona, passarà a liderar l'Institut Municipal d'Informàtica (IMI) amb l'objectiu d'indagar en eines de participació, canviar la cultura tecnològica, els serveis del consistori i aprofundir en les eines de participació digitals.

La italiana posa a la ciutadania al centre del desenvolupament tecnològic. Durant l'entrevista no sona ni un mòbil; tot i que la gravadora s'atura de cop. La tecnologia sempre pot fallar. L'important, per Bria, és que no fallin les persones.

Com va entrar en contacte amb el govern de la ciutat de Barcelona?

Fa uns anys vaig liderar un gran projecte anomenat D-CENT, per la descentralització de la tecnologia a Europa. Una de les vessants del projecte es va desenvolupar a Espanya, vam treballar amb el 15M. Vam viure la transformació del moviment, la irrupció de partits i com aquests van experimentar amb la tecnologia: deliberació en línia, fòrums... Fins i tot vam treballar a la Plaça Podem. Després ens vam veure embolicats amb Ara Madrid i Barcelona en Comú, seguint el Codi Ètic de la formació.

Què li va atraure de tots aquests moviments?

A Espanya està havent-hi una revolució democràtica inspiradora i, en concret, l'experiment de Barcelona és molt estimulant. Quan van guanyar les eleccions ens vam adonar de com la tecnologia era la següent institució de la ciutat. La pregunta que ens vam fer va ser: Què passa quan la tecnologia surt de l'oficina? Ens preocupem de les dades, la transparència, la sobirania: l'important és entendre com movem els reptes socials amb la tecnologia. Com fem servir la tecnologia per tornar el poder als ciutadans.

Hi ha moviments anàlegs a Europa?

Estem en contacte amb Islàndia o Hèlsinki, aprenent de les seves experiències.

Quin és l'encàrrec concret que rep de l'Ajuntament?

La transformació digital de l'Ajuntament: no només més eficiència en l'ús de la tecnologia per millorar els processos i les polítiques sinó també pel que fa als serveis pels ciutadans. Millorar el disseny dels serveis, i també reorientar els proveïdors de tecnologia municipal: fins ara només uns pocs tenen la capacitat per guanyar els contractes, i hem d'intentar obrir-lo perquè empreses mitjanes aspirin a això. En aquesta classe mitjana estan les cooperatives, i altres empreses que treballen amb codi obert. Cal utilitzar llicències obertes.

Com s'ha trobat l'Ajuntament?

Moltes administracions estan perdudes, perquè en les grans corporacions els treballadors tenen 30 anys de mitjana: la gent que treballa el codi és jove. Aquests canvis en l'empresa privada no es veuen a l'Ajuntament. A Barcelona hi ha esperança perquè no som buròcrates.

S'ha trobat hostilitat davant el canvi dins de l'Ajuntament? Aquesta és una gran comunitat, de gairebé 6.000 treballadors que fan servir la tecnologia diàriament.

Pas a pas. Però sí, cal involucrar els treballadors, per això treballem de forma multidisciplinar... Més enllà dels workshops que ja estem fent, també cal canviar algunes normatives. Estem estudiant-ho. El primer canvi s'ha de donar a dins. De dins cap a fora, sempre.

Francesca Bria; Comissionada de Tecnologia de l'Ajuntament de Barcelona

Francesca Bria; Comissionada de Tecnologia de l'Ajuntament de Barcelona SANDRA LÁZARO

Quin poder té un ajuntament per canviar aquest tipus de coses: proveïdors, ús de codi lliure...?

El problema en una institució així sempre és les dependència en alguna tecnologia específica. No podem crear dependències amb els proveïdors, perquè la ciutat té talent i sistemes d'innovació. El problema no és la tecnologia, per tant, és la cultura. Cal canviar la cultura, l'organització, per canviar l'ús de la tecnologia. La gent s'acostuma a uns serveis. I més enllà d'això cal tenir clar què vam signar amb les grans companyies. Cal treballar amb les llicències públiques de la informació.

Volen escombrar el que s'ha fet fins ara?

Tampoc ho canviarem tot. Cal analitzar i fer alguna cosa progressiva. Encara que anirem cap a les llicències obertes. Cal millorar la vida de la ciutadania a partir d'aquests canvis.

Explíquim més.

El sector públic ha de ser obert i tothom ha de poder accedir a les dades. Hem de tenir una administració transparent i oberta. Els ciutadans han d'usar i controlar la informació pública: ha d'haver un nou pacte social per la informació. La informació és el més important per a les economies i aquesta informació cal usar-la per al bé comú.

Quin paper té la tecnologia en la pèrdua de fe en les institucions?

La tecnologia no està actuant en l'interès de la ciutadania. Estem externalitzant molta informació que els ciutadans perden. Espanya té un ecosistema de desenvolupadors amb gent molt bona en  super computing i dades. I no estem treballant prou amb ells. Els buròcrates, com deia, no estan canviant tan ràpid com la ciutadania. Que sí que demana canvis.

Com afecta la política al seu treball? El tinent d'alcaldia, Jaume Asens, deia en una entrevista a Catalunya Plural que la transparència, moltes vegades entorpeix la política.

Jo no estic afiliada a cap partit. Estic aquí per ajudar. I estic per la revolució democràtica, que és el que Europa necessita. I realment crec que cal començar per les ciutats. I pel que fa als interessos, sempre existeixen, però els interessos dels ciutadans són el primer: la política, els lobbies o les grans companyies van després. Però la negociació existeix. Però si els ciutadans han perdut la pista de la política és perquè hi ha un petit grup que ha tingut massa poder per al seu propi interès, i no és el cas d'aquest consistori.

Com fa conviure una ciutat la democratització de la tecnologia amb macroesdeveniments com el Mobile World Congress?

El Mobile World Congress és una gran oportunitat per estar en contacte amb un gran món com el de la tecnologia mòbil. Cal no oblidar que estem en una nova revolució industrial. I aquestes companyies ho tafanegen tot: des de l'educació fins a la salut. Cal conèixer-les. I apostar-hi, quan parlem de per exemple d'educació i sanitat, per una remunicipalització de la informació.

Francesca Bria; Comissionada de Tecnologia de l'Ajuntament de Barcelona

Francesca Bria; Comissionada de Tecnologia de l'Ajuntament de Barcelona SANDRA LÁZARO

Quin projecte té per a plataformes de participació com Decidim.Barcelona?

Tenim grans plans per a això: plataformes com aquesta són l'autèntica Smart City. Posar a la gent, als barris i centres cívics al centre. Quines són les necessitats. I fer servir la tecnologia només per resoldre problemes.

No va ser una mica limitada l'experiència amb Decidim.Barcelona?

20.000 persones van participar al Pla d'Actuació Municipal. Aquest és un precedent sense iguals. Tenim clar que la participació ve del territori: no hi ha res en línia realment. Decidim.Barcelona serà el futur: plataformes cíviques descentralitzades i privacy by design.

Privacy by design?

Plataformes construïdes directament amb la protecció de dades en el punt de mira. Privacy by design i Data Protection regulation és canviar les regles, la política des de dins: tot està integrat en la tecnologia quan desenvolupes el sistema. Un altre exemple: la criptografia, està introduint-se en plataformes com Whatsapp o Telegram. La privacitat abans de res: després de les filtracions de persones com Assange, un heroi modern, tenim el deure de seguir el seu exemple.

I què fem amb les plataformes que ja estan creades i ens xuclen la informació?

Barcelona no ho pot canviar tot. Però no volem contribuir a un capitalisme de vigilància.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha