Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.

La Casa Burés o com malvendre’s el patrimoni modernista de Barcelona

La Casa Burés va ser cedida per l'Ajuntament de Barcelona a la Generalitat de Catalunya / ENRIC CATALÀ

Cristina Palomar

La Casa Burés és l’últim exemple de la ineptitud i la desídia de l’administració a l’hora de gestionar el patrimoni modernista, principal reclam cultural de Barcelona. Després d’una dècada d’abandonament i de nombrosos projectes fracassats, aquesta bella finca ara en estat ruïnós i reclamada pels veïns com a equipament, s’ha acabat malvenent a un fons immobiliari internacional per un preu inferior al de compra amb l’objectiu de transformar-la en apartaments de luxe.

Aquest mes de setembre començaran les obres per convertir la Casa Burés, situada en el xamfrà dels carrers Girona i Ausiàs March, en un edifici de 29 habitatges, àtics i lofts d’entre 100 i 500 metres quadrats. L’encarregada del projecte és Bonavista Development, una empresa promotora creada l’any 2014 i especialitzada en la recuperació de propietats de luxe a Barcelona que concentra la seva activitat en els districtes de Ciutat Vella i l’Eixample, i en els barris residencials de Sarrià-Sant Gervasi, Pedralbes i Bonanova.

Darrere de la promotora Bonavista Development està Europe Capital Partner, un fons immobiliari internacional amb seu a Londres que des del 2010 té com a principals socis els grups Rockefeller i Mitsubishi. Des de l’any 1995 Europe Capital ha invertit sis mil milions d’euros en diferents projectes immobiliaris en disset països europeus, majoritàriament d’Europa de l’est, i ara li ha tocat el torn de Barcelona aprofitant la seva projecció internacional i la davallada dels preus del mercat immobiliari provocada per la crisi.

La rehabilitació de la Casa Burés no té encara data de finalització. La raó és que la finca modernista del 1905 obra de Miquel Pascual i Francesc Berenguer, de 7.000 metres quadrats distribuïts en una planta baixa i cinc pisos, està catalogada com a bé d’interès cultural des de l’any 1979 i moltes parts de la seva estructura com la façana, el pati interior, els vitralls i l’escala, estan protegides. El principal repte amb què s’hauran d’enfrontar els arquitectes és l’estat lamentable en què es troba tant l’interior com l’exterior, ja que l’edifici està tancat des del 2005 i ha estat víctima de nombrosos robatoris i actes vandàlics.

La venda de la Casa Burés és la cirereta d’un cúmul de despropòsits protagonitzats primer per l’Ajuntament de Barcelona i després per la Generalitat de Catalunya. L’any 2007 l’aleshores alcalde Jordi Hereu va impedir que la immobiliària Landscape, en mans del Banc Sabadell, vengués l’edifici per fer-hi un hotel de cinc estrelles. El consistori, exercint el seu dret de tanteig i retracte, va comprar la finca per 26 milions d’euros amb la idea de convertir-la en un centre d’interpretació del Modernisme i en el Museu d’Arquitectura.

Aquest projecte mai es va fer realitat i dos anys després l’Ajuntament va vendre la Casa Burés a la Generalitat, aleshores en mans del tripartit de José Montilla, pel mateix import amb la intenció de convertir-la en oficines de la conselleria d’Economia. La descomunal inversió que calia tant per convertir l’edifici en unes dependències administratives com per transformar-lo en un equipament com demanaven amb insistència les entitats veïnals, va acabar per condemnar a l’oblit la règia finca modernista escenari de pel·lícules com Darkness, de Jaume Balagueró.

Tres anys després i encara amb una part per pagar al consistori barceloní, l’executiu d’Artur Mas –amb l’autorització de l’aleshores alcalde Xavier Trias- va treure a subhasta la Casa Burés juntament amb altres edificis públics per intentar sanejar les arques públiques catalanes. Després d’un temps de recerca infructuosa de comprador i de diversos projectes fracassats per convertir l’immoble en un hotel, el desembre del 2014 la Generalitat va vendre l’edifici a Europe Capital per 18,8 milions d’euros, un 28% menys del preu que es va pagar set anys abans.

Etiquetas
stats