Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.

Desenes de milers de persones es manifesten contra les retallades de pensions i els “pressupostos antisocials”

La gent gran ha protagonitzat la protesta a Barcelona

Tomeu Ferrer

Barcelona —

Els moviments socials, sanitat, educació, treball, la defensa de les pensions, han pres el centre de Barcelona en una manifestació multitudinària. Els organitzadors la xifren en 200.000 persones i la Guàrdia Urbana rebaixa la quantitat a 12.000 persones. El cert és que l’assistència ha estat molt nombrosa, perquè cal molta i molta gent per omplir la Via Laietana des d’Urquinaona fins la plaça de correus, o molt abans, des de la cruïlla de Diagonal amb Passeig de Gràcia fins a Urquinaona. Potser amb aquesta gent no s’omplen dos camps del Barça però si que desbordarien de molt la Plaça de Catalunya.

Moltes canes al llarg del recorregut. Molta experiència s’agrupava darrere de desenes de pancartes i centenars de cartells fruit del bricolatge reivindicatiu. Els més de 50 col·lectius de tot tipus que han organitzat la manifestació han volgut que fossin els moviments socials els qui tinguessin el protagonisme. La primera pancarta amb el lema “No als pressupostos antisocials” era aguantada per membres de diverses entitats socials. Calia anar fins a un tercer bloc per trobar-hi els sindicats, després omnipresents en tot el recorregut, i només a la cua de la marxa s’hi podien trobar agrupacions de partits polítics.

La marxa dels Iaioflautes

Si s’haguessin de destacar grups, els dels jubilats, amb els Iaioflautes com a punta de llança, i el sector de l’educació pública serien els blocs amb més presència. Però, una munió d’agrupacions locals, de barris o sectorials feien paleses les seves reclamacions, que tots emmarcaven en el rebuig radical de les polítiques conservadores aplicades en el pla social tant a Espanya com a Catalunya. Però, les últimes setmanes han fet també que tenen altres sensibilitats s’afegissin a la protesta, com els ecologistes de Greenpeace i moltes entitats defensores dels drets humans que blasmen l’intent oficial de criminalitzar la protesta social.

Ensenyament i pensions

Jaume Noguera duia una samarreta groga de SOS ensenyament, però en versió hivernal, de màniga llarga. Contesta ràpid perquè no vol perdre el seu grup: “Per tot, hi sóc per tot, per l’ensenyament que és la base, però per tots els serveis públics i contra l’espoli social al que estem sotmesos”.

A l’alçada de la Plaça Urquinaona una persona gran que no dóna el seu nom esgrimeix un cartell que ha confeccionat a casa: “Sóc aquí pel jovent”, cosa que contrasta amb la seva edat avançada. Respon: “No hi ha dret, ens ho hem guanyat i ens ho volen robar tot”.

El que potser sobta és veure moltes persones madures amb cartells en què es crida a la resistència, a la lluita, com un crit fet a la gent que es pugui mirar la situació des de la barrera. No s’ho miren els Iaioflautes, amb les armilles grogues plenes d’eslògans, amb els altaveus que no paren d’abocar consignes i amb un grup de joves que uns metres davant de la seva pancarta marquen un ritme de batucada que es diria poc d’acord amb l’edat dels vells guerrers, però que no sembla cansar-los.

Les ganes de fer alguna cosa tenen el seu objectiu: contra l’allau de mesures que els manifestants jutgen contràries als interessos generals. Una persona que segur que supera els 70 anys s’ha fet mestressa d’una farola amb la que pica sense parar amb un objecte metàl·lic i crida una frase rítmica: “PP, KK”.

Els preferentistes, entre els més indignats

Entre els més aguerrits, potser perquè setmanalment es manifesten a les seves poblacions, els afectats per les preferents i altres operacions de dubtosa ortodòxia: “esos de enfrente estafan a la gente” cridaven situats front a la Borsa de Barcelona abans de començar la manifestació.

A la vorera del Passeig de Gràcia, Antonio Barcia, mostra un cartell fet en una impressora particular, amb un lema: “Aturat, mou-te” i a la pregunta del motiu de la seva presència, diu: “Està clar, no?”.

En el manifest oficial que es llegeix al final de Via Laietana, mentre encara hi ha gent que no ha sortit de davant del Corte Inglés, es fa referència als pressupostos que, a Madrid, el PP i, a Barcelona, CiU tenen previst implementar. Es considera el contingut dels comptes públics com una nova escomesa social. Es recorden les retallades en ensenyament, sanitat, serveis públics i es tem que la dita reforma de l’Administració local suposi que augmentin les persones en atur.

Gent que ha perdut les cases, gent espoliada per operacions bancàries poc clares, aturades i aturats, tot perdedors en el radical trencament de l’acord social fruit de la transició, són citats en el manifest. Es reclama també el dret a decidir en especial dels treballadors i treballadores sotmesos a la pèrdua de drets i a l’autoritarisme empresarial fruit d’una reforma laboral que propicia milers d’acomiadaments arbitraris, rebaixes salarials i precarietat.

CiU, PP i ERC absents

Amb aquests continguts no és d’estranyar que no es veiés cap dirigent d’ERC ni de CiU a la manifestació. Poques sigles de partit i d’aquests, només d’esquerres. Els màxims dirigents d’ICV-EUiA marxen gairebé al final de la manifestació amb parlamentaris i parlamentàries aguantant la pancarta: Dolors Camats, Ricard Gomà, Joan Coscubiela i Josep Nuet entre ells. I molta societat civil, des del Procés Constituent fins a Ca la Dona.

També al fons de la manifestació grups de treballadors d’empreses afectades per la crisi, el nom de Panrico és emblemàtic en els comentaris que s’escolten en aquest grup.

A Girona, la convocatòria també ha s’ha desenvolupat aquest diumenge i ha reunit unes mil persones, que s'han manifestat amb el lema “Que no ens prenguin el futur” i han cridat contra les retallades de pensions i salaris.

Etiquetas
stats