Els corrents crítics del PSC s’organitzen
Com en tots els partits democràtics, dins del PSC hi ha diferents corrents crítiques. La diferència amb la resta de formacions és que entre els socialistes, aquestes corrents estan molt ben organitzades (tenen càrrecs i tot) i que sempre surten a la llum, especialment quan el partit està a l’oposició. Els crítics acostumen a organitzar-se entre ells perquè difereixen de la direcció per motius ideològics o estratègics, tot i que també hi ha corrents que es creen per seguir a una persona, a un líder, o, perquè no dir-ho, perquè volen promocionar-se i garantir que quan el partit torni a tocar poder, algú els hi guardarà una plaça ben remunerada.
Els cops que ha rebut el PSC en les darreres eleccions i els que preveuen les últimes enquestes han tensat encara més la corda i han accelerat als crítics. Molts d’ells comproven impotents com en un moment de fortes necessitats socials, el partit més important per la classe obrera des que va morir Franco és incapaç de liderar l’oposició. I, sobretot, està molt lluny de motivar o engrescar a la societat. Aquesta realitat, que es deu a molts factors i a molts errors comesos, crema a molts militants que tenen la sensació que se’ls escapa una de les últimes oportunitats per tornar a ser un partit de referència.
El darrer congrés del partit, celebrat al desembre del 2011, va escollir com a primer secretari del PSC a Pere Navarro, i va rodejar el nou líder de gent propera a ell però també de militants que formen part del principal corrent crític, Avancem. Va ser una decisió salomònica i pactista, que volia evitar la confrontació. Però la pau mai no ha existit. Navarro ha hagut de fer-se càrrec del partit en un moment molt difícil, buscant equilibris amb el PSOE en un context molt complicat en la relació Catalunya - Espanya, i també amb els seus i amb els corrents crítics interns. Això ha provocat que el PSC votés diferent del PSOE al Congrés dels Diputats i que al Parlament passés una cosa similar, quan els crítics es van abstenir en la votació sobre el dret a decidir mentre la direcció hi votava en contra.
Aquesta setmana s’ha presentat un nou document d’un dels corrents crítics, el Fòrum Cívic i aquest cap de setmana se celebra la segona assemblea general del moviment Avancem. Els crítics estan cada cop més ben organitzats. El partit ja ha anunciat que celebrarà un Consell Nacional abans del mes d’agost per intentar apagar tots els focs que s’estan encenent.
Tots els crítics, pel dret a decidir
Els corrents crítics es mouen, evolucionen i fins i tot canvien alguns dels seus membres, però estan prou clars com per identificar-los i descriure’ls. La direcció del partit és catalanista, però representa el sector menys partidari del dret a l’autodeterminació i clarament el menys independentista, de manera que tots els corrents crítics del PSC no tenen cap problema en reconèixer que volen més enllà en els anhels nacionals de Catalunya. Tots abracen i defensen el federalisme però, a diferència de la direcció, no creuen que s’hagi d’atacar a l’independentisme. Aquesta és la característica que uneix a tots els corrents crítics que ara mateix hi ha dins del PSC.
Els corrents crítics han recollit l’herència de dos dels més importants ideòlegs que ha tingut el partit, però que mai van acabar d’entendre’s entre ells: Pasqual Maragall i Raimon Obiols.
Maragallistes
Del primer han sorgit els “Turistes”, que és el nom com es defineix al grup proper a Montserrat Tura i on hi ha gent com Laia Bonet, Toni Comín, David Elvira o Elvira Duran. Són crítics amb la direcció i, de tots els corrents, és el menys organitzat.
Del maragallisme també ha sorgit la Nova Esquerra Catalana, un moviment creat per l’exconseller Ernest Maragall, que va abandonar el PSC per intentar constituir una força d’esquerres, catalanista i sobiranista. El pas d’Ernest Maragall va ser després de la manifestació del passat 11 de setembre i pensa més en transformar Catalunya que no pas en transformar Espanya. Ernest Maragall va anunciar que ell volia engegar el projecte i que després faria un pas enrere per deixar que fossin els altres els que acabessin de donar forma al nou moviment. De tots els corrents ha estat l’únic que ha trencat amb el partit, per voler crear la unió de les esquerres des de fora, amb una nova marca.
Obiolistes
L’obiolisme ha donat vida a les dues corrents crítiques més ben organitzades dins del PSC. Per una banda hi ha el Fòrum Cívic, que cada dia agafa més força i, per l’altra, hi ha Avancem, el moviment més madur. El Fòrum Cívic, creat fa només uns mesos, compta amb polítics com Marina Geli, Àngel Ros, Daniel Font, Pia Bosch i Maria Badia, entre d’altres. El seu objectiu és redreçar “la deriva del PSC” i “recuperar el PSC dels inicis, plural i catalanista”. Com el corrent Avancem, defensa la regeneració política, els valors de l’esquerra i el dret a decidir. En un acte celebrat dimarts a l’auditori dels Caputxins de Sarrià, van passar a constituir-se com a Agrupació Socialista de Catalunya i van celebrar “que el PSOE es mou una mica” amb la proposta de reforma de la Constitució presentat a Granada, però van criticar que el text no reconegui el dret a decidir ni consideri que Catalunya és una nació. En l’acte de constitució, Daniel Font va desitjar “que l’actual direcció se’n surti” i va assegurar que ells s’ofereixen a la direcció “per contribuir en aquesta represa”.
Malgrat tot, el moviment més ben organitzat és Avancem, liderat per l’exalcalde de Vilanova i la Geltrú, Joan Ignasi Elena, i per Jordi del Rio i Fabián Mohedano. La seva organització interna ha arribat a tal punt que aquest cap de setmana celebraran la seva segona assemblea a Girona que servirà per escollir un coordinador, dos portaveus i una junta. Com si fos un partit dins d’un altre partit. A més de defensar la regeneració democràtica, Avancem aposta clarament per un acord amb ERC i no té cap por a la independència. Aquest moviment també és el que més aposta per crear una Syriza catalana, juntament amb altres partits d’esquerra, com ICV-EUiA, ERC i moviments socials. Alguns dels seus dirigents estan dins de l’executiva del PSC i la pregunta clau que encara no té resposta és si només es plantegen influir dins del partit o si estan disposats a abandonar-lo per crear una nova formació.
Per saber la resposta a aquesta pregunta encara cal esperar, però tenint en compte que Avancem cada cop agafa més força, es pot afirmar que la sort del PSC, entre d’altres factors, depèn de les passes que doni aquest corrent crític.
