Nou hores per un instant: les 17.14 h
Des les dotze del matí fins les nou del vespre. Quatre hores de viatge en autobús, entrepans a la motxilla, samarreta groga i estelades a la mà. Dues hores de peu enmig d'una carretera als afores de Reus, l'avinguda de Bellissens, i tot per un instant, al minut 14 de les cinc de la tarda, les 17.14, per reivindicar la independència de Catalunya.
Unes 250 persones, distribuïdes en quatre autobusos, es van desplaçar des del barri barceloní d'Horta-Guinardó fins a Reus per participar a la Via Catalana. Com gran part dels centenars de milers de persones –1.600.000, segons la Conselleria catalana d'Interior– que han format part d'una cadena humana de 400 quilòmetres de la frontera amb França fins al límit amb la Comunitat Valenciana. Mireia, una de les participants, es vantava des de les 9.00 del matí de tenir-ho tot preparat: entrepans, ampolles d'aigua, impermeables per si plou, les samarretes grogues -el color de la mobilització. I les banderes. A les 18.00, quan es va dissoldre la cadena, afirmava: “És com un orgasme, els preliminars han estat excitants i ara hem arribat al clímax”. “El que volem és que ens deixin votar”, assegurava Adam: “Per què no ens deixen? Volem que se'ns respecti”, insistia aquest lleidatà.
En el viatge d'anada, el periodista Antonio Baños confessava: “És emocionant veure com ens hem anat ajuntant tots des que hem sortit de casa, però sempre tens el dubte de si la convocatòria tindrà èxit, si hi haurà gent suficient...”. Al final, n'hi ha hagut: “Ja està fet, però no ens adonarem de la transcendència fins que veiem les imatges i comprovem que s'ha completat tota la cadena. No en som del tot conscients. Això, sobretot, és un missatge per fora d'Espanya. Els socis europeus segur que li preguntaran a Rajoy, 'si tanta gent vol la independència i el dret a decidir, què faràs?”.
Manu, periodista, insisteix en el missatge: “Dret a decidir i independència de Catalunya”.
La cadena ha estat una expressió de força del moviment independentista, que ha mobilitzat centenars de milers de persones per cobrir els 778 trams en què s'ha dividit. Al 211, a les 16.00 ja estava formada la cadena. L'hora i quart que faltava fins el moment clímax de les 17.14 h s'ha passat fent l'onada i entonant Els Segadors, El Cant a la Senyera, crits d'independència i el “boti, boti, boti, espanyol qui no boti”.
Ariadna, professora d'Història en un institut i participant de la marea de l'Educació -groga a Catalunya-, deia: “Jo sóc independentista de baixa intensitat. No tinc res a veure amb Millet i companyia, que ens han robat a tots. Però penso que potser, si l'àmbit és més reduït, els tindrem més a mà per evitar que ens robin”.
Un compte enrere anuncia l'arribada de les 17.14. És el moment culminant de l'acte, amb foto aèria inclosa, en record de la Guerra de Successió que va inaugurar la monarquia dels Borbons amb els decrets de Nova Planta de Felip V, pels quals van quedar abolides les lleis i institucions pròpies del Regne de València, del Regne d'Aragó, del Principat de Catalunya i del Regne de Mallorca, integrants de la Corona d'Aragó, que havia donat suport a l'arxiduc Carles.
I ara, què? “Han de seure a negociar, no pot ser que no parlin. Han de tenir en compte tot això que està passant”, afirma Bbaños. Mentrestant, Manu, un altre dels integrants de la cadena humana, busca en el transistor una emissora per seguir el discurs de Carme Forcadell, la presidenta de l'Assemblea Nacional de Catalunya, organitzadora de la mobilització. Quan es comencen a sentir les seves paraules, s'arremolinen al seu voltant un grup de persones, que acompanyen l'himne d'Els Segadors, que comença a sonar com a colofó al discurs, a prop de les 18.00 h, sona Els Segadors per l'altaveu de la ràdio.
És el punt final de la Via. Els assistents es disgreguen amb tranquil·litat, uns als cotxes aparcats als vorals; altres, amb autobús. Sense grans emocions ni mostres d'efusivitat. Però amb l'expectació i incertesa de què passarà a partir del 12 de setembre i com influirà aquesta demostració organitzada de força.
