eldiario.es

Menú

La CUP reclama al Govern que retiri la declaració d'Iberpotash com a empresa d'interès públic

Els cupaires basen els seus recels a l'activitat minera en les sentències judicials contra Iberpotash dels últims anys

Critiquen el conveni signat per Iberpotash i el Govern en funcions el passat mes de novembre per poc transparent

La Comissió Europa manté oberta una investigació per determinar si la Generalitat no ha fet tot el possible per frenar la contaminació que genera Iberpotash

- PUBLICIDAD -
El Ayuntamiento de Súria decreta hoy día de duelo por la muerte de dos mineros

Mines d'Iberpotash a Súria EFE

La CUP ha reclamat aquest divendres al Govern la retirada de la qualificació de la companyia minera Iberpotash com a empresa d'interès públic i que la firma israeliana compleixi amb les seves responsabilitats amb la salut pública i el medi ambient. D'aquesta manera els cupaires han volgut fer constar el seu malestar amb el conveni que van signar el Govern en funcions i ICL Iberia el passat mes de novembre.

A canvi de la declaració d'empresa d'interès públic, Iberpotash es va comprometre a presentar a la Generalitat un pla de tancament "compassat i progressiu" de l'activitat extractiva a Balsareny i Sallent amb data límit al juliol de 2017 per cessar els abocaments al dipòsit salí del Cogulló.

El document també contempla la millora del col·lector de salmorres per evacuar al mar part del material salí acumulat, i que la Generalitat aprovi el Pla Director Urbanístic (PDU) dels municipis de la mineria potàssica al Bages abans d'acabar 2016. El PDU permetrà noves inversions de l'empresa i el tancament progressiu de Balsareny / Sallent i la seva transformació quan cessi l'activitat minera. Així mateix, ICL Iberia concretarà abans de final d'any els seus plans d'inversió per al període 2016-2018.

La diputada de la CUP, Anna Gabriel, originària de Sallent (un dels pobles de la comarca del Bages on Iberpotash té activitat minera) ha mostrat la seva inquietud sobre que la declaració d'empresa d'interès públic d'Iberpotash amagui més bonificacions sobre els cànons del aigua per l'empresa. Així mateix, Gabriel ha recordat que "no estem en una situació de desgovern, sinó que el Govern en funcions pren decisions que poden tenir afectacions".

En aquest sentit, la diputada ha lamentat la "manca de transparència" del Govern no només amb el conveni signat per l'executiu en funcions, sinó amb tot el relacionat amb Iberpotash. Gabriel ha explicat que la qüestió minera serà un dels temes que es tractaran en la nova reunió entre Junts pel Sí i la CUP programada per dilluns que ve.

Activitat minera qüestionada pels tribunals i Europa

L'activitat minera d'Iberpotash a Sallent no té base legal després de la sentència del Tribunal Suprem del passat mes de setembre que va rebutjar sengles recursos de cassació que l'empresa i la Generalitat van presentar contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que a l'octubre de 2013 va anul·lar l'autorització ambiental a l'activitat minera concedida pel conseller de Medi Ambient Francesc Baltasar, d'ICV.

El Suprem va confirmar el sentenciat per l'alt tribunal català a partir d'una denúncia de l'Associació de Veïns Sant Antoni de la Rampinya de Sallent. És a dir, que l'activitat minera i l'abocament de residus a la gran muntanya de sal del Cogulló (un abocador a l'aire lliure sense impermeabilització) eren il·legals, ja que no tenien d'avaluació ambiental.

L'abocador del Cogulló, que té mesures similars a la muntanya del Tibidabo de Barcelona (unes 50 hectàrees de superfície i una altura d'uns 500 metres), és un dels aspectes del conveni signat entre la Generalitat i ICL al novembre i que ara critiquen els cupaires. En el conveni, l'empresa es comprometia a presentar abans del 31 de desembre d'aquest any un pla de "restauració definitiva" del Cogulló completable en un horitzó límit l'any 2065.

La del Cogulló no és l'única sentència contrària a Iberpotash dels últims anys: 3 directius i tècnics d'Iberpotash van ser condemnats l'any passat a dos anys de presó per contaminar les aigües de la zona, i a pagar la recuperació dels pous afectats.

La cirereta del pastís és la investigació que la Comissió Europea manté oberta contra la Generalitat. En el seu últim informe, la comissió va censurar la inacció de l'administració a l'hora de prendre les mesures necessàries per tractar els residus generats per l'activitat d'Iberpotash. Tot i que encara falten anys per a la resolució definitiva de l'assumpte, no és desgavellada l'opció d'una multa milionària.

El moviment ecologista de la comarca del Bages porta criticant dues dècades que Iberpotash no compleix el principi de "qui contamina paga", tal com estableix la normativa comunitària. Destaquen que són els pressupostos públics els que assumeixen el sobrecost de 3 milions d'euros anuals que suposa potabilitzar l'aigua salinitzada del Llobregat fruit de l'activitat minera.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha