eldiario.es

Menú

Catalunya es perd en el laberint del FLA

El Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) que ha acabat amb l'autonomia financera catalana s'ha utilitzat, especialment, per pagar deute i finançar el dèficit públic més que per pagar als proveïdors

La Generalitat no té una alternativa a curt termini al FLA perquè, com altres comunitats, té tancada l'aixeta del crèdit

- PUBLICIDAD -
La mayoría de las comunidades pide a Montoro más flexibilidad con el déficit

El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell i el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montor EFE

Com Teseu, la Generalitat va entrar en el seu particular laberint de Creta presumint de valentia. Artur Mas va exigir que el Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) no tingués condicions polítiques. Va ser inútil: el reglament era prou clar perquè qualsevol comunitat sabés que la seva autonomia financera quedava minada en adherir-se al fons. Des de 2012, les finances catalanes s'han perdut en el laberint del FLA sense el fil que va desenrotllar Teseu per poder sortir després de matar al minotaure.

En aquests quatre anys el FLA s'ha utilitzat, especialment, per pagar deute més que per pagar als proveïdors. En el cas català, dels 31,2 milions del FLA disposats per Hisenda fins a l'agost d'aquest any, el 70% s'han utilitzat per afrontar els venciments de deute de la Generalitat (21,4 milions). Només 2,3 milions han anat per pagar a les farmàcies, i 2,66 per als concerts sanitaris.

En aquestes últimes operacions, la Generalitat i les altres comunitats adherides traslladen a Hisenda una relació dels proveïdors als quals pagar. És Hisenda qui, després d'estudiar la llista enviada per la conselleria, realitza la transferència dels diners a través de l'Institut de Crèdit Oficial (ICO). A part del FLA, Catalunya ha rebut 6.465,6 milions del Pla de Pagament a Proveïdors per afrontar les factures endarrerides.

A més, l'Estat gestiona directament l'endeutament de les comunitats, fent-se càrrec en nom de les comunitats autònomes dels venciments de deute així com dels pagaments per finançar el dèficit públic (la diferència entre els ingressos i les despeses). Tot això ha passat des 2012. I no precisament gratis: la Generalitat ha pagat a l'Estat 1.909 milions en interessos. A més, Hisenda es reserva poder aprovar cada nova operació d'endeutament de la Generalitat.

El canvi introduït per Montoro fa una setmana ve a cargolar el marcatge financer començat el 2012. A partir d'ara, Hisenda controla totes les factures catalanes (no només les que s'abonen a través del FLA), i la interventora de la Generalitat haurà de certificar cada mes que els recursos de la Generalitat no es fan servir per finançar, en paraules de Montoro, "vel·leïtats independentistes".

O FLA o impagament

A la Generalitat no li quedava una altra que acceptar la seva intervenció: si no se sotmetia a Montoro, Hisenda no hauria desbloquejat aquest divendres els primers 319 milions d'euros del FLA de novembre. Ho va constatar el mateix Mas aquest dimarts: "Si arriba el FLA paguem, si no, no podem".

Es pot desobeir al FLA? No a curt termini, perquè la Generalitat, com altres comunitats, té tancada l'aixeta de crèdit internacional des de fa quatre anys, en part a causa de la seva pròpia mala gestió financera.

Els 'bons patriòtics' catalans van ser un fracàs. Els interessos d'aquestes emissions de deute minoristes que van llançar tant l'últim govern tripartit com el primer executiu de Mas van arribar al 5,25%, molt per sobre del mercat. Unes interessos sucosos per al comprador de bons (i per a la banca que va gestionar la seva emissió), però impossibles de tornar per a una administració que ja havia vist com la crisi minvava els seus ingressos. Aquest còctel de caiguda d'ingressos i interessos inassumibles va ser el que va portar al laberint del FLA.

Hi havia alguna alternativa? Hisenda va optar pel FLA perquè li permetia lligar en curt a les autonomies. No obstant això, el conseller Mas-Colell  va plantejar el 2011 (amb Zapatero encara al poder) els hispabons, deute públic emès per l'Estat a favor de les comunitats autònomes. Tant el govern socialista com el del PP el van rebutjar perquè, de cobrir part de les emissions de bons autonòmics, el deute de l'Estat s'encariria.

Liquiditat per les autonomies per acabar amb l'autonomia

A més de les ja esmentades condicions, cada autonomia adherida al FLA accepta totes les condicions de la llei d'Estabilitat Pressupostària, aprovada el 2012 amb el suport del PP, però també de CiU.

Sotmetre's al FLA implica la presentació periòdica d'un pla econòmic financer en el qual cada autonomia detalla a Hisenda les mesures d'ingressos i despeses necessàries per complir amb els objectius de dèficit. En els plans d'ajust, a més de les privatitzacions i la venda d'actius, les comunitats han d'incloure mesures que permetin "la reducció del sector públic autonòmic". En altres paraules, Hisenda ofereix liquiditat per les autonomies per acabar amb la seva autonomia.

Malgrat el FLA, Catalunya ha incomplert l'objectiu de dèficit imposat per la Unió Europea i que l'Estat reparteix al seu favor concentrant-lo en les comunitats autònomes. L'any passat el dèficit català va superar el 2%, quan l'objectiu era de l'1%. I de fet diverses institucions, des de la Generalitat fins a l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal, donen per descomptat que Catalunya tornarà a sobrepassar amb escreix el límit de dèficit aquest any.

Si Catalunya no aconsegueix complir els objectius de dèficit públic i manté els problemes de liquiditat per pagar als seus proveïdors, per què ha servit tot plegat? No només per impedir a la Generalitat decidir com abonar les factures, com denuncia el Govern. Com que des de fa tres anys la Generalitat es finança en exclusiva a través de l'Estat, la dependència financera catalana és cada vegada més gran: el 2012 el deute català en mans de l'Estat a penes era de 2.000 milions, mentre que el segon trimestre de 2015 ja superava els 37.000. L'Estat, doncs, ja controla gairebé el 60% del passiu català.

Abans de ser abrasat pel sol, Ícar va fugir volant del laberint de Creta. La Generalitat difícilment podria emprendre ni tan sols el vol.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha