eldiario.es

Menú

El pas de Mas per la Generalitat eleva un 87% el deute de Catalunya

El passiu català ha crescut en 30.000 milions d'euros des que Mas és president

Durant els set anys de govern tripartit el deute va augmentar 24.000 milions

L'Estat s'ha convertit en el principal creditor de la Generalitat i ja té més de la meitat del seu deute

- PUBLICIDAD -
La Audiencia Nacional niega que el Estado deba 759 millones a Cataluña por el Estatut

El conseller d'Economia de la Generalitat, Andreu Mas-Colell

Un dels debats més recorrents de la campanya electoral és quina part del deute espanyol hauria d'assumir una hipotètica Catalunya independent. Menys atenció ha rebut, però, el deute que a dia d'avui té la Generalitat. I no és poca cosa. Catalunya encapçala, amb molta diferència, la llista de comunitats autònomes amb més deute en termes absoluts: 66.813 milions d'euros al tancament del segon trimestre d'aquest any, segons les dades del Banc d'Espanya.

El deute no ha fet més que augmentar des que Artur Mas va arribar a la Generalitat l'any 2010. Aquell any, el deute públic de Catalunya estava situat en 35.616 milions d'euros. Cinc anys després, el passiu de la Generalitat ha crescut un 87,6%, enfilant-se fins als 66.813 milions. L'increment del deute s'ha repartit de forma similar entre les dues etapes de Mas al Govern. En la seva primera legislatura, la de l'autodenominat 'govern dels millors', el deute va créixer 16.739 milions. En la darrera legislatura, des de finals del 2012 fins ara, el passiu de la Generalitat ha augmentat 14.458 milions.

En termes relatius, Catalunya tampoc es mou del podi pel que fa al seu passiu. El deute suposa el 32,8% del Producte Interior Brut (PIB) català, només superada per Castella la Manxa (34,1%) i el País Valencià (39,6%). Tot i això, no arriba als nivells del deute públic espanyol, que durant l'any passat va créixer més que en cap altre país de la zona euro i ja frega el 100% del PIB.

Al llarg d'aquestes dues legislatures, tant Mas com els seus consellers han retret als antics membres del govern tripartit l'estat en que van deixar les finances de la Generalitat. Mas, fins i tot, va acusar al tripartit de tenir una actitud de “nou ric” que va catapultar el deute català. Els dos governs de Mas, però, han augmentat més el deute que els dos executius del tripartit. En termes absoluts, l'augment del deute que es va trobar Pasqual Maragall al 2003 i va deixar José Montilla al 2010 va ser de 24.678 milions d'euros. La crescuda del passiu durant els dos governs de Mas ha estat de 31.197 milions. En termes relatius, el deute català era del 7,2% del PIB al 2003; del 17,5% al 2010 i del 32,8% al 2015.

Espiral d'endeutament 

D'on ha sortit tot aquest deute? Bàsicament, de la combinació de la baixada d'ingressos provocada per la crisi i la decisió de la Generalitat, en l'últim govern tripartit i en el primer d'Artur Mas, d'emetre els anomenats "bons patriòtics". Aquests bons van ser el mecanisme desesperat de la Generalitat per finançar-se entre els anys 2010 i 2012. Però el Govern de Mas no va poder afrontar els venciments de 13.477 milions d'euros (1.999 en interessos) d'aquell any. El deute va col·lapsar les finances públiques, i es va arribar a l'estiu sense poder pagar proveïdors i a entitats socials.

L'única sortida que li va quedar va ser demanar el rescat a l'Estat demanant un préstec de 5.370 milions a través del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA), una part dels quals van servir per pagar antic deute de la Generalitat. La partida dedicada a pagar els interessos del deute s'ha mantingut des de fa tres anys al voltant dels 1.500 milions d'euros. Segons el projecte de pressupostos pel 2015, enguany arribarà als 1.714 milions. Per aquest 2015 la Generalitat preveu necessitar 8.054,6 milions d'euros d'endeutament per finançar-se, de manera que el deute s'haurà convertit en la segona major partida dels comptes públics catalans, només per darrera de Salut. 

L'Estat, principal creditor

Que el FLA sigui l'única via respiratòria per les finances catalanes ha provocat que l'Estat ja tingui a les seves mans el 50,31% del deute de la Generalitat, amb 32.661 milions d'euros, segons les dades del primer trimestre de l'any. Aquesta xifra contrasta amb el volum de deute català que l'Estat tenia el 2012, amb tan sols 2.020 milions.

El FLA ha estat un altre préstec, però amb un canvi substancial: des de l'estiu del 2012, Cristòbal Montoro té la clau de les finances de la Generalitat, El rescat va anul·lar totalment la ja de per si limitada autonomia financera de la Generalitat, que mentre necessiti el FLA per finançar-se ha d'enviar periòdicament a Hisenda un pla de tresoreria i ajustament. En total, des del 2012, els crèdits de l'Estat concedits a Catalunya per finançar-se ronden els 40.000 milions d'euros, el 21% del PIB català de l'any passat.

Gràcies al FLA i al fons per pagar als proveïdors la Generalitat ha pogut pagar farmàcies, concerts sanitaris i obres pendents d'abonar. Tot i que Montoro ha anat rebaixant els interessos mitjans del FLA (5,18% el 2012; 3,91% el 2013; 2% el 2014 i 1% aquest any), el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, ha denunciat en nombroses ocasions que és un mecanisme de "recentralització" de l'Estat. Al juliol, Mas-Colell va dir al Parlament que Catalunya no tenia troika, sinó que en tenia només "una", en referència al ministeri d'Hisenda.

L'ofec financer al que Montoro ha sotmès les finances catalanes ja de per si prou tensionades per la crisi, sumat al tradicional mal finaçament del que ha gaudit Catalunya, ha estat un dels motius més esgrimits pels partidaris de la independència. El 27-S, Catalunya també decidirà si vol separar-se del seu principal creditor.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha