eldiario.es

Menú

Aliades contra la transfòbia?

Les violències viscudes, en múltiples espais, ens forcen a tornar-nos a invisibilizar, per no perdre tots els drets propis de viure dins de la norma

- PUBLICIDAD -
Activistas LGTBI y de Hazte Oír se enfrentan a gritos en Palma

Les persones trans* no hem nascut en un cos equivocat. Ni tenim el cervell d'un o altre gènere. Ni necessitem una construcció social de qualsevol gènere alternatiu. Això encara hem d'explicar-ho, perquè no és una majoria la població que n'és conscient.

Ni totes conjuminem un mateix sentiment, ni un trànsit determinat, ni, tan sols una projecció social, personal i política similar. Les persones amb una identitat de gènere que no coincideix amb el sexe assignat al néixer som tan diverses com qualsevol altre segment de la població. No obstant això, tenim lluites comunes.

Viure en la diversitat trans* és conviure sovint amb insults, vexacions, injúries, ofenses, ultratges, escarnis i mofes provinents dels qui se situen a la zona de confort del sistema sexe/gènere. Són expressions de violència de gènere contra les persones que se surten de les normes d'aquest sistema artificialment binari; són violències sancionadores de les identitats que el posen en qüestió.

Entre aquestes violències, una de les menys visibles i més opressives, és l'exclusió del mercat laboral. Sortir-se de la normativitat del sistema sexe/gènere expulsa les persones del mercat laboral i, de la mà, nega a una àmplia franja de les dones trans els drets econòmics i socials associats a un lloc de treball, així com els privilegis simbòlics de les posicions professionals.

Les oportunitats d'entrar i mantenir-nos en un lloc de treball són mínimes quan la identitat trans* és visible. Les poques xifres disponibles d'aquesta realitat indiquen atur i situacions d'exclusió disparades entre les persones trans*, i aquesta és la preocupació de les dones que acompanyo diàriament en el seu procés d'empoderament. Un procés en què les empreses, ara com ara, no són agents aliats. Per contra, solen cristal·litzar i mantenir amb les seves pràctiques la transfòbia social.

Bona part de les persones trans* que afirmen tenir un treball estan ocupades en l'economia submergida, on les activitats laborals impliquen desprotecció legal i risc d'explotació. En la precarietat del segment laboral informal, és habitual que el treball sexual es converteixi en el mitjà de subsistència, únic o complementari a una altra font d'ingressos que resulta insuficient.

Aquest panorama de discriminació laboral per motiu de gènere té conseqüències determinants en el desenvolupament de la persona. La impossibilitat d'accés al treball regular i estable és la negació d'accés a una font bàsica de relacions identificadores, socialitzants i "normalitzants".

La deshumanització que implica l'estigmatització actua de ple en el seu escenari socioeconòmic. Les persones trans* tenen negada la clau per aconseguir autoconfiança, seguretat, desenvolupament de recursos propis, autonomia i per establir vincles de drets i deures amb la societat.

És insultant veure com de forma continuada som convidades a no ocupar els espais laborals tenint com a única opció, que no elecció, la prostitució. Una activitat estigmatitzada i soterrada als embornals de la societat.

En el nostre dia a dia, ocupem espais i ens sentim agredides pel fet de viure, de ser un subjecte social, de visibilizar un fet estructural que la mateixa societat s'ha encarregat de construir i d'estigmatitzar, a la mateixa vegada i en el mateix lloc.

Visibilizar la diversitat d'identitats, formes i expressions causa por en moltes persones, perquè obliga a autocuestionarse la seva pròpia identitat. I, amb la por de la societat, es gesta l'estigma.

La transfòbia la que vivim en la quotidianitat es combat o manté, també, als espais de la quotidianitat. Les actituds, comportaments i pràctiques (o inaccions) de tots els agents de la vida social -professorat, empresariat, administracions públiques- ens fan corresponsables, o bé de mantenir la violència masclista o bé d'anar superant-ne les manifestacions.

El qüestionament social del sistema de gènere binari és minoritari i, contra l'exclusió i la vulneració de drets, necessitem que cadascú, als seus espais, assumeixi, identifiqui i normalitzi les diverses identitats de gènere als espais públics i privats, en l'àmbit social, polític, mèdic, afectiu i reproductiu.

La desinformació i desconeixement predominant sobre les realitats trans* ens agredeix diàriament i, les violències viscudes, en múltiples espais, ens forcen a tornar-nos a invisibilizar, per no perdre tots els drets propis de viure dins de la norma.

El gènere és un producte del poder, no una veritat, ni una promulgació de drets. És un sistema imposat, coercitivament. I, com qualsevol sistema constrictiu, és un sistema que mereix ser combatut en defensa dels drets socials, econòmics i humans de tothom, en la nostra diversitat. Una diversitat real que no cap en les capsetes en què se'ns intenta ficar fins i tot abans de néixer: la de "ser home" o, per oposició, la de "ser dona".

Les violències per mantenir les persones classificades, sense matisos i de manera inamovible, en una o en una altra, és el mecanisme per sustentar l'organització sexista de la vida social. Si els agents socials no s'alien per superar les expressions de la transfòbia, com és l'exclusió del mercat laboral, no ho estan fent, de ple, per aconseguir de manera efectiva l'equitat.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha