A les deu en punt, com cada dissabte, el Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) obria les portes al públic. Però era un dia diferent, ja que s’inaugurava, amb una inusual expectació mediàtica, 'La bèstia i el sobirà' després que divendres al vespre el director de la institució, Bartomeu Marí, decidís rectificar i aixequés la cancel·lació de la mostra.
La publicitat donada a l’escultura de Ines Doujak i les opinions emeses per diferents sectors de la societat, des del món de l’art i la cultura fins a la política i els mitjans de comunicació, així com els professionals internacionals de l’art, havien fet reconsiderar la decisió inicial de no inaugurar-la.
Malgrat la inauguració de l’exposició, la crisi interna al MACBA seguia oberta. El creuament d’acusacions entre Bartomeu Marí i els comissaris Valentín Roma i Paul B. Preciado continuava i feia pensar que el conflicte desembocaria en la dimissió o el cessament de tots o alguns dels implicats. De portes endins el MACBA ha viscut jornades de màxima tensió, amb assembles de treballadors i reunions d’alt nivell per tractar de trobar, sense èxit, una sortida negociada a la fractura oberta al centre museístic.
La crisi no es podia reduir a un simple incident de censura. El conflicte és molt més profund. El museu com a espai de debat i representació democràtica està en crisi i l’exposició ha servit per revelar-ho. Bartomeu Marí sempre ha defensat que el MACBA no havia de ser únicament un contenidor, sinó que a través de les seves parets podia fer dialogar l’art amb la societat d’una manera crítica. Els últims dies aquest discurs s’ha trencat i les institucions que governen el MACBA han actuat amb celeritat.
La continuïtat de Bartomeu Marí no tenia sentit des de la lògica institucional. Tampoc des de la lògica de l’art i la llibertat. Si fos veritat que ell no sabia quines peces formaven part de l’exposició programada des de fa temps amb col·laboració amb un museu estranger. L’oligarquia museística ha engolit un discurs que també defensaven Valentín Roma i Paul B. Preciado, els comissaris que han contribuït en la renovació de les exposicions, activitats i idees del centre els últims anys.
La polèmica d’aquests dies dóna un nou argument a la imperiosa necessitat de dotar d’autonomia real els centres d’art i de fórmules de govern que els posin al servei de la societat. Només exercint la seva sobirania podran contenir la bèstia.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
