El passat dimarts 8 d'abril va tenir lloc al Congrés dels Diputats la votació sobre la petició de delegació de competències per poder dur a terme una consulta sobre el futur polític de Catalunya. Més enllà de les lectures interessades d'aquells extrems que guanyen vots a mesura que la pulsió política va creixent, hi ha una clara conclusió sobre la votació celebrada a Madrid: l'Espanya plurinacional s'enfronta, com a mostra de final de règim, al centralisme uniformador i bipartidista.
Cert és que dels 350 diputats que tenien dret a votar, 299 ho van fer com un monolític bloc en contra de l'exercici democràtic del dret a votar el futur polític, però cal posar la lupa i l'atenció en els 47 representants que van votar-hi a favor. La negació d'un dret democràtic, sustentada pels elements responsables del final dels pactes de la Transició (PP i PSOE), i les noves fórmules populistes que només persegueixen una reedició monocolor d'aquests pactes (UPyD) i la continuïtat d'un estat bipartidista on la ciutadania continuï sent la gran perdedora davant les elits oligàrquiques, és un símptoma de la fi de cicle, de la fi de règim, que no beneficia electoralment les forces de la dreta nacionalista, com ens volen fer creure alguns, sinó que ho fa fonamentalment a la classe treballadora. Davant d'aquesta pretesa fotocòpia de l'Espanya en blanc i negre, sorgeixen cada vegada amb més èmfasi els diferents accents que ens mostren que una federació dels pobles és possible. La formació política que més s'oposa a aquest règim bipartidista i que s'expressa a través de la seva forma d'organitzar la federació de diferents llengües, cultures i nacionalitats, Esquerra Unida, va votar a favor de la consulta juntament amb els representants d'organitzacions polítiques que evidencien la realitat més plurinacional d'Europa: CiU, ERC, PNB, Amaiur, BNG, Compromís i Nafarroa Bai. A la suma de les diferents nacionalitats que avui conformen políticament l'estat espanyol (Catalunya, País Valencià, Navarra, Euskadi, Galícia i l'Espanya plural), vull veure el germen d'un futur on els i les treballadores catalanes, basques, navarreses, valencianes , castellanes, andaluses, gallegues o extremenyes plantem cara a les elits d'aquí i d'Europa.
El 8 d'abril, juntament amb la garantia del dret a decidir de tots els pobles, ha de ser el punt de partida on la consulta representi el pacte previ per poder abordar una discussió productiva i en positiu; la discussió sobre les diferents opcions: autonomia, independència, federalisme o confederalisme. La garantia del dret a decidir ha de ser l'inici del debat sobre el QUÈ i no sobre el COM ni el del PER QUÈ que és el que ara ens monopolitza. Un debat on els independentistes puguin defensar amb arguments la seva opció, on els autonomistes ens puguin convèncer de la seva posició i on els federalistes puguem explicar per què un pacte entre diferents sobiranies faria que, des d'un model profundament republicà (no només com a model d'estat, sinó com a model de valors de la societat), la classe treballadora resultaria clarament guanyadora 75 anys després que el feixisme ens arrabassés el que havíem guanyat a través de les urnes: la república.
El procés constituent que necessita l'estat espanyol-que passa per dos eixos fonamentals: la finalització de l'etapa borbònica i la restauració dels drets i les llibertats que el bipartidisme ens ha anat arrabassant en els últims anys-té una oportunitat també en la consulta catalana. Si avui algú ha posat en escac a l'estat monocolor que representen PP i PSOE han estat els milions de ciutadans que han sortit al carrer a reclamar una nova relació política entre Catalunya i Espanya; però també ho han aconseguit els dos milions i mig que van sortir el passat 22 de març, a les Marxes de la Dignitat, reclamant pa, treball i sostre. Són símptomes d'una realitat: el final del règim bipartidista. Davant d'això, l'oportunitat és un procés polític, social i sindical que, des de baix i governat per les esquerres, trenqui l'statu quo, no només de Catalunya, per construir una República Popular on els pobles que la integren ho facin des de la seva lliure determinació a fer-ho. En això es gesta el nostre futur: en la radicalitat democràtica.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
