La democràcia, com un procés en construcció, es pot aprofundir o afeblir. Els referèndums, les consultes vinculants, poden ser un instrument que ajudi a aquest aprofundiment a partir d'incorporar a la ciutadania en processos de decisió que els seus representants no van plantejar explícitament en ser elegits. La consulta plantejada pel govern grec així es podria veure. Algú pot objectar la urgència amb què s'ha convocat i el poc temps per a la informació, la deliberació i la decisió. I segurament tindrà raó. Però potser el més cridaner d'aquesta consulta té a veure amb l'actitud dels representants polítics europeus que defensen el Sí. Una actitud que porta a preguntar no només pel referèndum sinó per la seva concepció de la democràcia mateixa.
Els referèndums els carrega el diable. Aquesta és una expressió que ha fet fortuna a partir, fonamentalment, d'episodis històrics en què les consultes ciutadanes no han atorgat el resultat previst pels convocants o guanyar-los els ha costat més del previst . En el cas espanyol podríem pensar en el referèndum de l'OTAN i a tot el que va obligar al govern del PSOE. A escala europea podríem pensar en els referèndums que s'han hagut de a repetir per no oferir el resultat esperat quan es volia aprovar el tractat de Maastricht. Diferents representants polítics sembla que han volgut ser els que s’encarreguessin de carregar el referèndum.
Tothom considera que un “no” grec a la pregunta, sigui quina sigui, significarà que Grècia vol allunyar-se de la zona euro i d'Europa (Jean-Claude Junker: president de la Comissió Europea). Estic disposat a ajudar els grecs, si els polítics grecs i el poble diuen que estan preparats per acceptar algunes mesures. Si diuen que no volen, llavors la qüestió és si queda encara lloc dins de la zona de l'euro per a Grècia (Jeroen Dijsselbloem: president de l'Eurogrup). Si voten “no” hauran d'introduir una altra moneda, perquè l'euro ja no estarà disponible com a mitjà de pagament. I com pretenen pagar les pensions o els salaris? (Martin Shulz: president del Parlament Europeu). El que veig és que si guanya el “sí” i Alexis Tsipras perd el referèndum, serà bo per a Grècia perquè es podrà negociar amb un altre Govern. Però si guanya el “no”, no tindran més remei que sortir de l'euro (Mariano Rajoy: president del Govern d'Espanya).
Convindria pensar que si els referèndums els carrega el diable, qui carrega les eleccions? Qui carrega la democràcia? La democràcia no pot ser només eleccions. Aquesta és una condició mínima i insuficient. Però resulta sorprenent, o no, si ja ens hem acostumat a això, les males pràctiques que tan poc ajuden a poder parlar de democràcia. Aquest és un referèndum plantejat per un govern per conèixer la posició de la seva ciutadania sobre una qüestió i obrar en conseqüència. Una consulta que pot ser pensada des del govern amb la voluntat d'obtenir un suport més gran del que va tenir en les eleccions, seria legítim. Una consulta que pot ser utilitzada per altres formacions polítiques gregues i altres sectors de la societat per mostrar la seva disconformitat amb el govern i les seves posicions. Hi ha aquí un debat necessari a desenvolupar. El que potser hauríem excloure són les intervencions de representants polítics en càrrecs institucionals, com els esmentats, que lluny d'entrar en un debat argumentat estan apostant clarament per una posició des de la construcció d'un imaginari que no es correspon amb la realitat.
Junker diu que un No vol dir que Grècia es vol allunyar de la zona euro i d'Europa. La major part dels plantejaments escoltats a favor del No, i significativament els del govern grec, han estat clars en la seva voluntat de viure amb dignitat a Europa. Potser el que està en qüestió és el model d'Europa i Junker no vol assumir-ho. Mariano Rajoy, president del govern d'Espanya, ha plantejat que la victòria del Sí suposi un canvi de govern i la victòria del No la sortida de Grècia de l'euro. Per què tota consulta s’ha de voler veure com ultimàtum? Com un “amb mi o contra mi”, com un “o jo o el desastre”... Si estem disposats a fer una consulta, hauria de ser perquè l'important és allò que les persones puguin decidir en un procés que ofereixi la qualitat més gran possible d'informació i deliberació per aquest objectiu. Per què hauria de dimitir el govern grec? Per què haurien de sortir d'Europa? S'intenta aprofitar qualsevol possibilitat per revertir un govern establert en unes eleccions?
La desatenció, quan no menyspreu, per la democràcia, en els seus diferents aspectes resulta alarmant. El referèndum grec és una mostra més, una mostra com poques. Des de les institucions públiques no sembla haver voluntat de preocupar-se per la construcció de la democràcia que no deixen de proclamar. Si ens volem una societat democràtica, podem acceptar un procés en el qual la informació, oferta des de les mateixes institucions, pot arribar a ser tan limitada, deficient i fins i tot parcial i partidista? Si ens volem una societat democràtica, podem acceptar un procés en el qual els arguments substitueixen les amenaces? Si ens volem una societat democràtica, podem acceptar una consulta en què es manipula interessadament el significat del vot efectuat? Les nostres societats fan prou per garantir la democràcia demanada? Les evidències ens porten a dir que no, ni en l’àmbit procedimental, ni en el material. I són aquestes evidències les que ajuden a entendre els perquès d'alguns dels canvis sociopolítics que s'estan vivint a Grècia i altres llocs d'Europa.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
